Resultats de la cerca

La història de la Roma republicana és, però, la història de la lluita constant de la plebs per assolir els mateixos drets de ciutadania que els patricis Associada en una societat forta i estretament vinculada, la plebs amenaçà repetidament els nobles de constituir-se comunitat independent, allunyada de la ciutat, i, gradualment, obtingué la modificació de les diverses lleis que li eren contràries abolició del poder d’interpretació del dret consuetudinari dels magistrats patricis llei de les XII taules, derogació de la prohibició de connubium entre patricis i plebeus…

Presenta el seu fons dividit en cinc àmbits, en els quals es repassa la història de la pesca de l’anxova a la vila i el procés tradicional de preparació de l’anxova salada, els processos d’extracció i utilització de la sal, els sistemes antics de pesca de l’anxova i la seva evolució, des de la teranyina a la pesca motoritzada d’encerclament, i la subhasta i el procés de salaó de l’anxova Disposa d’un espai per a exposicions temporals i una sala d’audiovisuals Organitza rutes culturals per a difondre el patrimoni local, centrades en la història de la pesca i la salaó…

Nascut en una família jueva, fou confrontat des de jove amb la història d’Àustria durant el règim nacionalsocialista i l’Holocaust Resideix a Viena Àustria des del 1964 Actiu políticament en l’àmbit de l’antiracisme, és autor, entre altres, del recull de contes Papirnik , les novelles Suche nach M ‘A la recerca de M', Ohnehin ‘Així com així’ i Andernorts ‘Per altra banda’, i el recull d’assaigs Credo und Credit Einmischungen ‘Credo i crèdit Ingerències’ Els seus llibres tematitzen sovint la història d’Àustria des de la Segona Guerra Mundial i la situació dels jueus…

Féu estudis d’anatomia, de prehistòria i d’història antiga a la Universitat Americana de Beirut i a la Universitat de Frankfurt, on es llicencià 1970 i fou docent El 1982 obtingué una càtedra de prehistòria i història antiga a la Universitat de Tübingen Baden-Württemberg Des del 1988 fins que morí, dirigí les excavacions arqueològiques a Troia, contribuint decisivament a la creació d’un parc històric nacional entorn d’aquests vestigis arqueològics 1996 i a la declaració del jaciment com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco 1998 Fou autor de diversos estudis que…

Debutà el 1973 amb Luces de mis zapatos i dos anys més tard intervingué en la pellícula collectiva Las sorpresas Però no pogué seguir treballant en el cinema fins que, el 1983, l’Institut Nacional de Cinematografia del seu país donà suport als debutants i als projectes ajornats de realitzadors que feia deu anys que havien donat les seves primeres passes Li arribà el prestigi internacional amb La historia oficial 1985, una crònica de les seqüeles de la dictadura que es convertí en la pellícula argentina més guardonada de la història entre altres premis, rebé els guardons a la…

Llicenciada en Geografia i Història, es dedicà al periodisme i en 1985-86 presentà el telenotícies de Televisió Espanyola i un programa d’entrevistes Ha collaborat també a la ràdio i en mitjans escrits Des de la meitat dels anys noranta es dedica a l’escriptura de manera gairebé exclusiva El volum de la seva obra és format per les novelles El peso de las sombras 1994, El mundo visto desde el cielo 1997, El resto de la vida 1998, El verano de Lucky 1999, Un largo silencio 2000, premi Fernando Lara i Contra el viento 2009, premi Planeta És també autora de les biografies Elisabeth,…

Estudià dret a Barcelona, on rebé la influència decisiva de Flores de Lemus Amplià estudis a Berlín i Düsseldorf 1911-14 Professor de l’escola d’Alts Estudis Mercantils i de la d’Administració Pública, a Barcelona, publicà La política econòmica contemporània 1848-1900 , que amplià, més tard, a Història política i econòmica de la postguerra 1934 Durant la República fou professor d’història dels moviments socials a l’Escola d’Estudis Socials de la Generalitat Introductor, seguint Vidal i Guardiola, del pensament econòmic alemany, fou, juntament amb J M Tallada,…

De família hidalga , el 1497 anà a Itàlia, on assolí uns grans coneixements culturals i militars Fou secretari del Consell d’Inquisició, i el 1514 es dirigí a Amèrica amb l’expedició de Pedrarias Dávila, dotat de poders fiscals i judicials El 1515 presentà un informe al rei Carles I, i d’aleshores data la seva pugna amb fra Bartolomé de Las Casas, el seu enemic ideològic i personal Tornà diverses vegades a Amèrica i hi ocupà nombrosos càrrecs governador de Cartagena 1526, cronista d’Índies 1532, governador i regidor de Santo Domingo 1533 i 1536 És autor, entre altres obres, de Sumario de la…

Fou acadèmic de la Real Academia de la Historia i secretari perpetu Fou director del Museu Naval 1933-72, i, quan es creà 1948 l’Arxiu General de la Marina Álvaro de Bazán, també en fou director i realitzà gestions perquè la seu s’installés al palau dels marquesos de Santa Cruz el Viso del Marqués, Ciudad Real Tingué un gran prestigi com a historiador i museòleg, com demostra la seva participació en congressos internacionals i conferències tant a la Península com a l’estranger Publicà nombroses obres Historia de las Condecoraciones marineras Cruces, medallas y escudos de distinción 1958,…

Estudià llengües clàssiques i música a París, amb una especial dedicació a la composició, però finalment es dedicà a la musicologia Entre els seus mestres cal destacar V d’Indy i A Pirro Es doctorà a París el 1928 amb una dissertació sobre l’evolució de las formes musical a l’Edat Mitjana, per la qual fou premiat per l’Acadèmia de Belles Arts el 1930 Els seus escrits inclouen un ampli ventall d’aspectes de la història de la música, però s’interessà especialment per la darreria de la història antiga i l’Edat Mitjana Els estudis sobre G de Machaut i G Frescobaldi i la traducció del tractat de J…