Resultats de la cerca

Gran partidari de la teoria wegeneriana, s’esforçà a fer explícita la gènesi dels relleus alpins dins el marc general de la teoria de la deriva dels continents Així, estudià la tectònica dels Alps Les nappes de recouvrement des Alpes occidentales, 1911 i Sur l’arc des Alpes occidentales , 1916 i la interpretà com a efecte de la compressió d’un geosinclinal mediterrani entre el sòcol d’Euràsia i el sòcol africà que deriva vers el nord-oest En l’obra Tectonique de l’Asie 1922 esbossà una interpretació parallela dels grans relleus alpins asiàtics

Fill i successor del vescomte Ramon I El 1019 el bisbe Oliba  de Vic l’instà a restaurar l’església de Sant Vicenç del Castell  consagrada el 1040 Fou també el responsable de l’estructuració del monestir de Sant Pere de Casserres Figurava entre els nobles de la comarca de Vic que havien usurpat béns de la seu i que a instàncies del bisbe Oliba foren amenaçats d’excomunió per un concili de Narbona vers el 1022 Mort sense descendència, el succeïren els seus germans Eriball, bisbe d’Urgell, i Folc I

Tot i tenir probablement antecedents visigòtics, sobretot a partir del començament del segle VI, no n’és coneguda l’existència sinó a partir del comte Belló mort abans del 812 El comtat devia haver estat restaurat per Pipí el Breu vers el 759 De Belló, originari probablement del Conflent, davallen, d’una banda, els comtes de Carcassona i, de l’altra, els de Barcelona descendents immediats de Belló a Carcassona foren Giscafré ~812 i Oliba I 814-837, fills seus, i Oliba II 863-880 i Acfred ~873-906, fills d’Oliba I i, als comtats catalans, Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i de…

El desaparegut castell del Patriarca ocupava l’illa de cases delimitada actualment pels carrers de la Baixada del Patriarca, Nou del Patriarca, Merceria i la plaça del Fòrum de la ciutat de Tarragona La construcció d’aquest castell fou obra de l’arquebisbe Bernat Tort, el qual, vers el 1146, manà bastir l’esmentada fortalesa per a establir-hi la seva residència, la qual durant molts segles fou l’estatge dels arquebisbes tarragonins Per tal d’anar adaptant l’edifici a les noves necessitats, a la darreria del segle XIII, l’arquebisbe Bernat d’Olivella manà i costejà l’addició d’una…

Situació Una vista de l’exterior de l’església de Sant Julià de Saltor, tal com es pot veure tan modificada que en alguns indrets les parts romàniques han desaparegut totalment M Anglada L’antiga parròquia de Sant Julià de Saltor queda vora el límit nord-occidental del terme, al peu de la serra de Sant Amanç, a 1 393 m d’altitud pel vessant de migjorn Mapa 256M781 Situació 31TDG337787 El millor camí per a anar-hi és el que comença al trencall que hi ha a mà dreta, vers llevant, al punt quilomètric 109,400 de la carretera N-152, vora la Casa Nova del Prat, convertida avui en…

Les cançons de treball, sovint anomenades "tonades de" seguit del nom de la feina, s’entonaven en les tres principals labors del conreu dels cereals abans de la mecanització llaurar, segar i batre, però també en altres activitats del camp Eren interpretades per un solista amb una veu plena, potent i al límit agut de la veu de pit, amb un timbre punxant i una actitud tensa, i es caracteritzaven per la realització de melismes dins d’un tempo no mesurat o flexible Eren molt habituals a les Illes Balears, al País Valencià i a bona part de Catalunya, sobretot a la meitat occidental De fet, és un…

La seva filiació autèntica comença amb Jaume I de Vallgornera mort vers el 1271, senyor inferior del dit castell, el qual es casà amb Sibilla de Vilallonga, senyora de Vilanova d’Avall, al Rosselló Foren pares de Simó de Vallgornera i de Vilallonga , el fill segon del qual formà la línia dels barons de Vicari i Goderano, a Sicília, i l’hereu Jaume II de Vallgornera i de Blanes mort vers el 1370 continuà la línia primogènita , que prosseguí el seu fill Francesc I de Vallgornera i de Castellbell , el qual heretà del seu germà tercer, Vidal de Vallgornera i de…

Monjo, Summa de casibus moralibus …, sd BC El punt d’arrencada per a l’evolució del pensament teològic no fou altre que la tasca de les escoles de catedrals i monestirs de l’etapa anterior, normalment dotades de bones biblioteques Així ho testimoniaren, per exemple, les escoles de Vic i Ripoll La cultura catalana a l’època de Jaume I 1213-76 estava fortament impregnada de sentiment religiós i el llarg regnat de Jaume II 1291-1327 fou favorable a un renovellament cultural Fou fundat l’Estudi General de Lleida, centre geogràfic dels diferents estats de la confederació catalanoaragonesa 1300 i,…

Documentada ja al III millenni aC, caigué en poder dels egipcis en el regnat de Tuthmosis III Fins a la darreria de la dinastia XVIII 1567-1320 aC fou la ciutat fenícia més important, a causa de la seva expansió comercial per Síria i per la conca mediterrània La talassocràcia cretenca posà terme al seu predomini vers la fi del s XIV aC Víctima més tard dels pobles de la mar, caigué en poder dels filisteus ~1191 aC, i perdé aleshores la seva hegemonia en benefici de Tir Durant el predomini dels assiris, els fou fidel en general, llevat d’una rebellió, sense èxit ~678 aC Durant el període…

Vers el 940 s’hi aplegaren un grup de monjos amb les relíquies d’Urbici, sant venerat a Aragó, probablement fugint de l’ocupació àrab, procedència, a més, confirmada per la vigència a la comunitat de la regla dels Sants Pares o codex regularum fins al segle X A partir del 977 els comtes de Cerdanya-Besalú el prengueren sota la seva protecció i confirmaren Froilà com abat 977-993 Amb 13 monjos, aquests anys l’abadia era ben afermada Noves donacions dels comtes Oliba Cabreta, muller i fills, entre ells Oliba, el futur bisbe i abat de Ripoll i Cuixà, i de nobles del veïnat ampliaren el seu…