Resultats de la cerca
Es mostren 2707 resultats
Santa Maria de Castellar de N’Hug
Art romànic
Situació Una vista de l’església des del costat de migjorn amb els dos principals elements que ens han pervingut d’època romànica el campanar i la ferramenta de la porta d’entrada al temple R Viladés Castellar de N’Hug és a la capçalera de la comarca del Berguedà a 1 400 m d’altitud Des de la Pobla de Lillet, després de la gasolinera i la caserna de la Guàrdia Civil cal prendre la carretera que hi porta Total 12 quilòmetres de carretera asfaltada i amb un considerable desnivell Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico,…
Els tinells, les taules i els seients
Art gòtic
Salomé mostra el cap del Baptista en una safata, del retaule procedent de la parròquia de Sant Joan del Mercat de Lleida, obra de Pere Garcia de Benavarri i el seu taller 1475-80 Hi apareix l’única representació d’un tinell coneguda actualment en la pintura gòtica catalana ©Museu Nacional d’Art de Catalunya – JCalveras, MMérida i JSagristà Els tinells han estat considerats una tipologia habitual en el mobiliari gòtic a partir de la segona meitat del segle XIV i durant el segle següent Compartint la idea que fou una tipologia no gaire utilitzada en època medieval Barrachina, 1994a, pàg 39,…
Francesc Vicent Garcia i Ferrandis
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra De família originària de Tortosa, s’hi establí a partir de la mort del seu pare 1582 Estudià a Barcelona, i el 1605 fou ordenat sacerdot a Vic Un any després obtingué per oposició la parròquia de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb, que conservà tota la vida Es doctorà en teologia a Tortosa el 1622 Al llarg de la seva vida, es relacionà amb importants personalitats catalanes, com ara Francesc Robuster, bisbe de Vic, al qual serví com a familiar, o Pere de Montcada, bisbe de Girona, de qui fou apoderat i secretari Conegut amb el nom poètic de Garceni , i sobretot com el Rector de…
,
Relació de presidències i presidents de la Generalitat de Catalunya
La relació cronològica adjunta recull, per a les èpoques medieval i moderna, els noms dels diputats que, per raó del seu rang, tingueren preeminència protocollària per damunt dels altres diputats, fet que amb freqüència els dugué a presidir els actes i a encapçalar els documents de la Diputació del General Per aquesta causa es tracta sempre de diputats del Braç Eclesiàstic, a excepció del cas de Joan I d’Empúries —diputat del Braç Militar—, sobre el qual recaigué la preeminència pel fet de pertànyer a la família reial Els diputats que foren escollits més d’una vegada apareixen distingits…
Sant Miquel de Cardona
Art gòtic
Portalada que s’obre al Carrer Major, al costat del campanar romànic reaprofitat de l’església que va precedir l’actual ECSA - FBoixadera L’església parroquial de Sant Miquel de Cardona ocupa un indret central dins el que fou la vila emmurallada del segle XIV Té una portalada inacabada que dona a la plaça de la Fira i una altra, al Carrer Major, que presenta arquivoltes en gradació i que, fins al 1936, tingué una escultura de sant Miquel al timpà Es tracta d’una església gòtica d’una única nau amb tres ogives, capçada per un absis de set costats, de la mateixa amplada que la nau i que n’és…
Bibliografia general referent al romànic del Maresme
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives Biografíes catalanes Sèrie històrica num 1, Barcelona 1965 Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , col-I “Coneguem Catalunya”, Els Uibres de la Frontera, 16, Barcelona 1986 Ainaud i de Lasarte, Joan Notas sobre iglesias prerrománicas , “Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona”, vol IV, 3-4, Barcelona 1948, pàgs 313-320 Albert i Coep, Esteve D’…
Els bisbes de Ribagorça-Roda
Art romànic
Adolf 888-922 Originari de la Cerdanya, fou canonge de la seu d’Urgell Potser com a ardiaca de Pallars tingué cura pastoral d’aquest territori Quan el prevere Esclua protagonitzà un cisma en l’Església urgellesa i s’atribuí facultats metropolitanes, ho aprofità el comte Ramon I de Pallars-Ribagorça per a segregar les seves terres i erigir-hi un nou bisbat a favor d’Adolf 888, tal vegada amb el suport de bisbes gascons Fracassat el projecte d’Esclua 892, Adolf continuà titulant-se bisbe de Pallars Sembla, però, que uns anys després, amb la pèrdua de prestigi del comte Ramon, Adolf se sotmeté a…
Sant Sebastià
Sant Sebastià
© Fototeca.cat
Municipi
Ciutat del País Basc, capital de Guipúscoa.
La geografia És emplaçada al centre d’una àmplia badia migpartida pel tómbol del mont Urgull , del qual ocupa l’istme, construït per materials aportats pel riu Urumea, que desguassa a la semibadia del NE, dominada pel mont Ulia El port de pescadors inicial s’estengué per la semibadia del SW La Concha, protegida de les galernes pel mont Urgull i l’illa de Santa Clara La situació vora la vall del riu Oria, ruta de penetració de l’Estat francès a Castella i del golf de Biscaia a Pamplona, la convertí en port de Navarra i empori comercial Incendiada l’any…
Santa Eulària des Riu
Vista de Santa Eulària des Riu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Eivissa, a la part oriental de l’illa.
Comprèn les parròquies de Santa Eulària des Riu, Sant Carles de Peralta, Santa Gertrudis de Fruitera i Jesús el 1963 fou annexada al municipi veí d’Eivissa una molt petita part del terme, pròxima a la ciutat, que inclou la cala Talamanca Comprèn tota la conca del riu de Santa Eulària, únic curs d’aigua permanent de les Balears, que el travessa en direcció W-E i amb els seus alluvions contribueix a formar els fèrtils sòls vermellosos de la conca de Santa Eulària La costa s’inicia al S de la cala de Sant Vicenç i acaba al cap Martinet Els principals accidents són la…
Algemesí
Algemesí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, situat a la plana al·luvial, a l’esquerra del Xúquer, a la confluència d’aquest riu amb la rambla d’Algemesí o riu Magre.
Tot el terme és de regadiu i rep l’aigua, principalment, de la séquia reial del Xúquer i, també, entre d’altres, de la séquia comuna d’Algemesí i de la séquia de Fentina Es conreen, sobretot, cítrics 2 900 ha, arròs 160 ha i hortalisses 200 ha Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels mateixos propietaris en un 87% la resta ho és, principalment, per arrendataris La ramaderia, en règim d’estabulació, compta amb bestiar oví que aprofita els pasturatges dels arrossars i bestiar boví destinat al consum local, i amb comercialització dels subproductes a l’àrea comarcal La indústria…