Resultats de la cerca

Aquest castell, que fou del domini dels comtes de Barcelona-Osona i que tingué com a castlans els mateixos que el castell de Clarà, tenia al seu càrrec la defensa d’un terme no gaire gran i molt muntanyós, però era totalment independent del de Moià, al qual municipi és unit actualment El terme antic de Rodors havia de comprendre el sector nord-occidental del terme actual de Moià fins als límits amb el de l’Estany El castell apareix documentat molt aviat, car les seves notícies es remunten al 929 i es repeteixen el 931 i el 932 Sobre el seu domini sabem que el 1105 era en mans de…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Oristà, al lloc de Relat Tingué categoria de parròquia que després perdé, essent avui una sufragània de Santa Eugènia de Relat El lloc és documentat des del 951 i el 1038 l’església apareix documentada amb categoria de parròquia L’església, juntament amb una gran part de Relat i amb la parròquia, passà a dependre del monestir de Santa Maria de Ripoll, per diverses donacions i restitucions, que entre el 982 i el 1104 feren la família Lluçà, senyors de Relat La vinculació de l’església de Sant Marçal a Ripoll durà fins al…

Aquest castell apareix en la documentació molt tardanament El 1265, Bernat Egidii, executor del rei Jaume I en les qüestions dels feus, concedí, confirmà i corroborà a Pere de Riba i als seus successors perpètuament, en feu del senyor rei, la vila i la vall de Pi amb totes les jurisdiccions, les donacions i els emprius en tota la parròquia de Santa Eulàlia de Pi i en el vilar de Vilella, parròquia de Santa Maria de Talló Ho havia de tenir en feu del rei en franc alou, excepte la dècima de la mateixa vila i vall, que era de l’església d’Urgell Anys més tard, el 1294, es documenten…

Es tracta de l’església del barri o raval de Seana, a tocar del poble de Barbens El lloc de Seana apareix esmentat per primera vegada en el document de formació de la senyoria de Bellpuig de l’any 1139 En la relació de parròquies del bisbat de Vic de la primera meitat del segle XII s’esmenta per primer cop la de Seana, que era a la frontera amb el bisbat d’Urgell Poc després Sant Miquel de Seana devia esdevenir una sufragània de la parròquia de Sant Nicolau de Bellpuig En la visita pastoral del 1332 consta que el beneficiat de Seana ja vivia a Bellpuig El 1399 hi fou instituït el…

La capella de Sant Joan es troba a Can Coll, una antiga casa senyorial dels Llançà, amb una majestuosa torre, situada prop de les carreteres de Parets a Bigues i de Granollers a Sabadell Documentalment, el terme de Lliçà de Vall apareix citat per primer cop en el cartulari de Sant Cugat l’any 946, en la donació d’un alou feta pels esposos Senderet i Elisabet al monestir de Sant Cugat Tanmateix la primera notícia documental on es fa referència a aquesta capella se situa a l’any 1009, segons la qual Albert Bernat, senyor de Lliçà, féu donació d’un alou i unes vinyes a l’església de…

L’antiga vila rural, i després fortificada, d’Olivet, actualment desapareguda, segurament es trobava prop de l’església de Santa Justa, ja que durant algun temps aquesta capella va rebre el nom de Santa Justa d’Olivet La primera notícia on apareix el nom d’Olivet és un document de l’any 1101, en el qual Oda dóna al monestir de Sant Benet del Bages un alou que confronta a llevant amb el torrent que passa pel mig de la “vall d’Olivetti” , a l’est de Santa Justa D’altra banda, del 1183 hi ha un altre document on es menciona un mas de Santa Justa Desconeixem a quina casa fa…

Aquesta església parroquial, dita també de la Mare de Déu de l’Assumpció, apareix documentada l’any 1172, en la publicació sacramental del testament de Bertran de Preixens, jurat sobre l’altar de sant Pere de la parròquia de Preixens, en presència, entre altres personatges, de Bernat, rector de l’ ecclesie de Pradel Santa Maria de Pradell depengué de la canònica d’Àger en aquest sentit, l’any 1373, en una àpoca lliurada pel subcollector apostòlic a Sant Pere d’Àger, en la qual afirmava haver rebut una quantitat determinada de diners de les parròquies que se citen en la relació…

Hom conserva poca informació sobre aquest castell Surt esmentat per primera vegada el 1162 en el testament d’un cert Pere Bernat que el llegà a la seva filla Ermessenda Malgrat això, el 1166 Pere de Queralt, abans d’ingressar com a monjo al cenobi de Poblet, fa donació de totes les seves propietats tant al monestir com als seus familiars Entre aquestes propietats es troba el castell de Fiol, el qual mitjançant aquest document passà a mans de Ponça, germana de Pere de Queralt, casada amb Pere de Banyeres El 1210 encara hi tenien potestat, ja que Pere de Banyeres el traspassà al seu fill Guerau…

Inicialment aquest castell s’anomenà de Follia Depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona per donació dels vescomtes de Cardona Aquest castell es documenta per primera vegada l’any 1040, data en què es consagrà l’església de Sant Vicenç de Cardona, i entre les possessions de l’esmentada canònica figuren el castell, l’església i la vila de Follia , cedits pel bisbe d’Urgell i el vescomte de Cardona, Eriball, com a dotació de la nova església El domini de la canònica sobre el castell es constata també en la butlla del papa Anastasi IV de l’any 1054 que confirmava els béns de Sant Vicenç…

L’església de Santa Maria de Santa Oliva apareix documentada bastant tard El 1120, en la butlla papal de confirmació dels béns del monestir de Sant Cugat, s’esmenten les esglésies de Sant Julià del castell de Santa Oliva i Santa Maria de Santa Oliva Aquest temple, doncs, es trobava vinculat a Sant Cugat, que era senyor del terme i en tenia la tutela L’any 1158 el bisbe de Barcelona va atorgar de nou a Sant Cugat les esglésies de Santa Maria i Sant Julià de Santa Oliva que havien estat destruïdes pels sarraïns Es podria relacionar aquesta devastació amb la incursió almoràvit al…