Resultats de la cerca
Es mostren 3034 resultats
trigonometria

1, circumferència de referència per a la definició de les raons trigonomètriques; 2, representació gràfica de les línies trigonomètriques; 3, símbols emprats en la resuloció de triangles
© fototeca.cat
Matemàtiques
Part de la matemàtica inicialment dedicada a l’estudi de les relacions entre les amplituds dels angles i les longituds dels segments que llurs costats determinen en les rectes que tallen.
La trigonometria es basa en les propietats de les anomenades raons trigonomètriques , que són definides a partir d’un punt P x,y d’una circumferència de centre O i per l’angle α que forma el radi r = OP amb l’eix OX , mitjançant els sis quocients següents sin α = y/r sinus cos α = x/r cosinus tg α = y/x tangent cotg α x/y cotangent sec α = r/x secant cosec α = r/y cosecant Quan el punt P és a una distància r = 1 de l’origen O , el valor absolut d’aquestes raons és representat per la longitud de certs segments anomenats línies trigonomètriques , respectivament, fàcils de traçar A partir de…
Despoblat de Vilamflor (Sort)
Art romànic
Situació Aspecte parcial de les seves ruïnes, enfilades a la part obaga de la muntanya, enfront de Sort ECSA - A Roig El conjunt de bordes que avui s’alcen en l’antic lloc de Vilamflor s’agrupen en el vessant de ponent de la Roca Negra, al capdamunt del pendent de migdia de sobre del barranc de Santa Anna Mapa 34-10215 Situació 31TCH489979 Per a arribar-hi s’ha de seguir l’antic camí de bast, que des del pont de Santa Anna de Sort s’enfila amb una forta pujada fins al despoblat de Pernui, i des d’aquí, encara amb el camí més perdut, sempre a llevant i de pujada, s’enfila lentament pel vessant…
Castell de Paüls
Art romànic
Situació Vestigis d’aquest castell, probablement d’origen andalusí ECSA - J Bolòs Les restes de l’antic castell de Paüls són al capdamunt del turó per on s’esglaona el poble de Paüls Mapa 31-19 496 Situació 31TBF810336 S’arriba a Paüls per la carretera local TV-3541 que surt de Xerta ACH-JMT Història El primer esment del castell és del 1168, any en què el rei Alfons el Cast , el senescal Guillem Ramon de Montcada, Ramon de Montcada i Pere de Subirats donaren als cavallers Guerau de Riu, Pere de Santmartí i Ramon de Queralt i als seus descendents, el castell de Paüls i el seu terme, perquè el…
Saitabi
Historiografia catalana
Revista universitària de València especialitzada en història, geografia i humanitats, que començà a publicar-se el 1940.
Desenvolupament enciclopèdic Ha conegut quatre èpoques 1940-41, 1942-53, 1960-77 i del 1977 ençà Ha publicat 50 números fins el 2002, amb una periodicitat anual Durant la primera època 1940-41, tingué com a subtítol Noticiario de historia, arte y arqueología de Levante fou patrocinada pel Servicio de Patrimonio Artístico Nacional zona de Levante, i la dirigí el fundador, Josep Chocomeli i Galan La seva redacció i administració se situà a Xàtiva, i d’aquí sorgí el nom de la revista Al seu primer número es definí el camp temàtic arqueologia –fins l’Edat Mitjana–, prehistòria, folklore i…
Josep Gumilla i Moragues
Historiografia catalana
Historiador i missioner jesuïta.
Fill d’una família humil de llauradors, ingressà a la Companyia de Jesús i s’embarcà per primera vegada cap a Amèrica a divuit anys com a missioner Durant trenta-vuit anys, i exceptuant un curt viatge a València, Madrid i Roma, romangué a les missions del riu Orinoco, de les quals fou nomenat superior Fou qualificador i consultor del Tribunal de la Inquisició de Cartagena d’Índies, examinador sinodal d’aquell bisbat, viceprovincial i, per acabar, procurador de la vastíssima província que comprenia les conques dels rius Orinoco, Meta i Casanare Exercint aquests càrrecs, fou un dels firmants,…
Felip Maria Garín i Ortiz de Taranco
Historiografia catalana
Historiador de l’art i crític.
Llicenciat en dret el 1929, i en filosofia i lletres, secció història, el 1934, es doctorà en aquesta darrera especialitat el 1944 per la Universidad Complutense de Madrid Fou deixeble del marquès de Lozoya i d’Eugeni d’Ors D’aquest últim heretà la seva visió de la història de l’art, basada sobretot en el formalisme, que per a ell actuava com a pont entre el positivisme i l’idealisme a través del concepte d’estil La successió d’estils possibilita una certa cadena causal basada en els fets sense atemptar contra la suposada autonomia de l’art Així, la història de l’art, entesa com a història…
Victor Ferro i Pomà
Historiografia catalana
Historiador i traductor.
Vida i obra Expatriat amb la seva família arran de la guerra civil 1939, fins el 1941 visqué al Paraguai i posteriorment es traslladà a l’Uruguai i visqué 25 anys a Montevideo Es doctorà en dret i ciències socials a la Universitat de Montevideo 1967 El 1966, en tornar a Catalunya, treballà en diverses tasques editorials i collaborà en la redacció de la GEC Més tard, entrà a l’Organització de les Nacions Unides com a traductor, primer a Nova York 1975-77, i després a Viena 1977-90 D’aquesta collaboració amb diverses institucions internacionals, destaca la seva tasca en la redacció de textos…
Pasqual Carrión i Carrión
Historiografia catalana
Enginyer agrònom i especialista en temes agraris.
Vida i obra Fill d’una rica família de propietaris agrícoles de l’Alt Vinalopó, dels seus orígens rurals nasqué la seva vocació i orientació professional Estudià el batxillerat a Alacant, i després optà per l’Escola Especial d’Enginyers Agrònoms El període 1907-17 fou crucial per a la seva formació es relacionà amb la Institución Libre de Enseñanza, fou un assidu del seu ateneu i assumí de ple l’ideari regeneracionista Fruit d’aquests interessos publicà 1913-14, en el periòdic madrileny La Tribuna , una sèrie d’articles amb títols tan significatius com “Reconstitución de nuestra agricultura…
Solitud
Portada de la primera edició de Solitud, de Víctor Català, il·lustrada per Josep Triadó i Mayol
© Fototeca.cat
Novel·la de Víctor Català, considerada per la crítica com la seva obra mestra.
Gènesi i edicions Aparegué en forma de novella a terminis a la revista Joventut del 19 de maig de 1904 al 20 d’abril de 1905 Tingué un èxit esclatant, amb les consegüents edicions successives fins a la del 1909 En els jocs florals de Barcelona d’aquest mateix any obtingué el premi Fastenrath No fou editada de nou fins el 1945 en el pròleg d’aquesta edició l’autora explica que l’obra estava preparada per sortir poc abans de la Guerra Civil i que, a instàncies de Lluís Via, director de Joventut , es proposava d’afegir-hi dos capítols sencers que, pel fet de semblar-li massa prolixos, havia…
, ,
Josep Sureda i Blanes
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor, historiador de la ciència i humanista.
Vida i obra Germà de Francesc Sureda i Blanes Estudià el batxillerat a l’Institut Balear Posteriorment anà a Barcelona, on estudià la carrera de farmàcia segons voluntat del seu pare, que ja exercia la professió Més tard es traslladà a Madrid per fer el doctorat 1915 En acabar, decidí continuar els estudis de química, i per això es traslladà a Múnic, on es trobà immers en la Gran Guerra i hagué d’acabar els estudis al politècnic de Zúric A Madrid continuà les seves investigacions en química, i el 1926 tornà a Mallorca per dirigir la fàbrica d’adobs químics de Porto Pi, propietat del financer…
, ,