Resultats de la cerca
Es mostren 8730 resultats
suids
Mastologia
Família de mamífers artiodàctils del subordre dels suïformes caracteritzats pel fet de presentar el morro allargat, carnós, truncat i de contorn circular, a l’extrem del qual s’obren els orificis nasals, amb dos ossos especials i proveït de cartílags que envolten els orificis.
Els ullals s’han transformat en defenses de creixement continu, més desenvolupats en els mascles i corbats cap enrere o cap amunt les incisives inferiors són inclinades endavant, i les molars són binodonts, la qual cosa té relació amb el règim omnívor, sobretot a base de vegetals, fruita, fongs i petits animals Tenen les extremitats curtes i relativament primes Només recolzen al sòl els dits tercer i quart, mentre que el segon i el cinquè ho fan durant la correguda Tenen la cua curta, l’abdomen inflat, els ulls petits i pelatge escàs i sovint amb una crinera Inclou cinc gèneres, amb vuit…
saimiri
Mastologia
Gènere de mamífers placentaris de l’ordre dels primats, de la família dels cèbids, caracteritzats per l’allargament del crani, especialment de la regió occipital, el gran desenvolupament dels ullals i la posició vertical de les dents incisives.
Més de la meitat de llur longitud uns 80 cm correspon a la cua El volum cerebral és considerable i la relació ponderal del cervell respecte al cos entre 1/17 i 1/22 és la més alta dels mamífers, inclòs l’home 1/35 tot i això, i a causa de llur estructura molt primitiva, són d’una intelligència escassa Són gregaris i viuen en grups nombrosos, eventualment de fins a 100 individus, gairebé sempre sobre els arbres, dels quals rarament baixen Diürns i omnívors s’alimenten d’insectes, de fruita, d’ous i d’ocells, llur distribució va des de Costa Rica fins al NE del Brasil i Bolívia L’espècie més…
futur
Filosofia
Un dels tres moments constitutius del flux temporal i de l’ésser en el temps (temporalitat) que es refereix, específicament, a la possibilitat de l’ésser.
Psicològicament, el futur adquireix consistència en virtut de l’expectació que suscita en la consciència el que ha d’ésser, expectació basada en la mateixa experiència del que ja ha estat viscut Per a l’existencialisme heideggerià, el futur de l’home —i, al seu límit, la mort— s’inscriu ònticament en la consciència com a preocupació i cura Com a categoria filosòfica, estudiada ja des de temps antic —Aristòtil, per exemple, ja se n'ocupà i l’escolàstica se'n plantejà el problema en relació amb el problema dels futuribles futurible—, el futur ha esdevingut objecte primordial del pensament…
marabú

Marabús africans
© Fototeca.cat-Corel
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels ciconiformes
, de la família dels cicònids, que atenyen 120 cm d’alçada i més de 250 cm d’envergadura.
Tenen el bec cònic, amb la base tan grossa com el cap, una papada flàccida, que és una característica sexual secundària, i també té relació amb la funció respiratòria, i el cap i el coll nus amb la pell rosada Són gregaris i bàsicament necròfags El marabú africà Lcrumeniferus Detall d’un marabú africà © Xevi Varela té les parts superiors negres i la base del coll i les parts inferiors blanques habita des del Sudan i Etiòpia fins a Zàmbia El marabú indi Ldubius o argala té les parts superiors d’un color verd metàllic, i el marabú javanès Ljavanicus o argala menor té una làmina còrnia al…
immunologia
Biologia
Medicina
Immunologia
Part de la medicina que estudia la immunitat.
S'inicià com una disciplina que maldava per comprendre la resistència a la infecció que en un principi era considerada com l’única funció del sistema immunitari Al començament del segle XX hom conegué la seva relació amb la hipersensibilitat o allèrgia, aclarí les funcions biològiques generals del sistema immune, i relacionà la immunitat amb el càncer, amb les dificultats sorgides a l’hora de les trasplantacions d’òrgans d’un individu a un altre i amb la capacitat de produir malalties en lesionar els teixits normals Actualment, la immunologia és un dels camps de la medicina en què hom…
Joan Patsy Torrent
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Treballà a Televisió de Catalunya des de l’inici d’aquesta cadena als anys vuitanta, en programes com Tot l’esport, Més futbol i Esports 33 Vinculat a la informació del futbol i en especial del Futbol Club Barcelona, fou observador del club a l’Argentina en la primera dècada del segle XXI Ha tingut una relació especial de collaboració amb Johan Cruyff, i arribà a ser el gestor dels seus drets d’imatge i assessor personal Participà en la pellícula documental sobre Cruyff, En un momento dado 2004 Ha collaborat en tertúlies esportives a Televisió de Catalunya i altres mitjans El seu germà Víctor…
El Consell d’Europa critica Espanya per la corrupció i la falta d’independència judicial
Un informe del Grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa GRECO constata el baix incompliment per part de l’Estat espanyol de les recomanacions d’aquest organisme europeu en matèria d’independència del poder judicial i de corrupció En el primer d’aquests aspectes, assenyala que caldria eliminar el paper que les autoritats polítiques espanyoles tenen en la selecció dels jutges, i remarca que, dels vint-i-vuit estats de la UE, Espanya és el vint-i-cinquè en percepció d’independència judicial En matèria de corrupció, indica que Espanya no ha adoptat un codi de conducta ni és prou…
Esperanza Aguirre dimiteix dels càrrecs a l’Ajuntament de Madrid
Esperanza Aguirre, dirigent destacada del Partit Popular, anuncia la dimissió com a portaveu de l’Ajuntament de Madrid, càrrec que ocupava des del 2016, després de la detenció del seu home de confiança, Ignacio González, i successor a la presidència de la Comunitat de Madrid, acusat de ser al darrere d’una trama de suborns i malversació de fons en relació amb l’empresa Canal de Isabel II Aguirre afirma sentir-se traïda i enganyada pel seu antic collaborador, i no saber res de l’anomenada "operació Lezo" Aguirre va dimitir el 14 de febrer de 2016 com a presidenta del PP de Madrid arran de la…
gros
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al s XIII a una nova moneda d’argent de bona llei i valor de 12 diners, que materialitzava el sou, fins aleshores unitat de compte.
El gros rebé aquest nom pel fet d’ésser la moneda d’argent més forta en relació amb el billó, i té origen en la reforma monetària portada a terme 1266 per Lluís IX de França, on rebé el nom de gros tornès o tornès a Catalunya era el tornès d’argent, i adoptada per molts altres països a Anglaterra, amb el groat , influït molt probablement per la moneda francesa d’Aquitània a Alemanya, amb el groschen a la corona d’Aragó, amb el gros de Montpeller de Jaume I i, més tard, amb el croat , des de Per II el Gran a Navarra, amb el gros de Carles II i a Castella, amb el gros alfonsí d’Alfons X
ingrés
Economia
Forma, generalment expressada en diners, en què hom efectua l’apropiació dels béns produïts en un període pels diferents grups i classes socials.
La distribució del valor de la producció és feta, segons la participació en el procés de producció, en forma de salaris, interessos, lloguers, beneficis, imposts, etc Els ingressos públics són formats pel conjunt de recursos financers obtinguts per l’administració pública Des d’un punt de vista microeconòmic, l’ingrés d’un empresari és el resultat de multiplicar el nombre d’unitats que ven pel preu fix unitari L' ingrés mitjà és la relació existent entre els ingressos totals la quantitat venuda és igual al preu del producte i coincideix amb la corba de demanda d’aquest producte L' ingrés…