Resultats de la cerca

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II II, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1952 Adell i Gisbert, Joan-Albert El transsepte elevat d’algunes esglésies alt-medievals Notes per a un estudi , “Quaderns d’Estudis Medievals” Barcelona 1982, vol I, núm 7, pàgs 405-423 Ainaud i de Lasarte, Joan Pinturas románicas , coll “Unesco de Arte Mundial”, núm 7, París 1957 Ainaud i de Lasarte, Joan…

Santa procedent del monumental sepulcre d’alabastre del bisbe Bernat de Pau † 1457, a la capella de Sant Pau de la catedral de Girona, ara conservada al Museu de la Catedral ©R Manent L’estil internacional, que havia arribat a Catalunya cap al final del segle XIV, aconseguí evolucionar amb èxit i adaptar-se a les peculiaritats locals Havia estat la tendència artística dominant fins ben entrada la dècada dels cinquanta, tot i que en el seu darrer període alguns dels escultors que consten actius a Catalunya ja havien començat a experimentar puntualment amb les noves modes flamenques, com és el…

Situació Vista aèria de la Vila Alta, centrada per la seva magnífica catedral ECSA - Jamin El municipi d’Elna és situat a la plana del Rosselló, a la riba esquerra del Tec La població d’Elna es troba en un dels turonets que hi ha al centre del terme el nucli antic és format per la Vila Alta i la Vila Baixa Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 36’ 0,6” N - Long 2° 58’ 15,6” E Elna és 14 km al sud de Perpinyà per la N-114 PP Història Els orígens d’Elna es perden veritablement en la nit dels temps, com els de Ruscino Hereva de la llegendària Pyrene amb la qual,…

Introducció Enterraments de l’antiguitat tardana de la villa romana de Callípolis Vila-seca de Solcina, Tarragonès Arxiu CÒDEX Si bé el coneixement que tenim del món funerari a l’antiguitat tardana de la ciutat de Tàrraco és força ampli, i augmenta cada vegada gràcies a les troballes arqueològiques, no s’esdevé el mateix en el seu ager o territori dependent Les causes d’aquesta coneixença menys completa es deuen, en primer lloc, al pes més important de les excavacions arqueològiques que es realitzen a la ciutat de Tarragona respecte del seu territori D’aquesta manera, el que coneixem del món…

Definició Hom considera que hi ha un trastorn de l’erecció quan un home, de manera repetida, presenta una incapacitat per a assolir o mantenir una erecció satisfactòria capaç de possibilitar el coit es considera que una incapacitat esporàdica per a assolir l’erecció és pràcticament normal, ja que un alt percentatge dels homes adults experimenten episodis transitoris de disfunció de l’erecció Per a anomenar els trastorns de l’erecció s’utilitza popularment el terme impotència , denominació que actualment tendeix a ésser evitada, perquè està unida a nombroses connotacions pejoratives que…

L’oïda té la capacitat de captar unitats discretes de l’espectre acústic sempre que aquests sons tinguin unes característiques físiques determinades Els sons percebuts, és a dir, entesos musicalment, es converteixen en notes -i les agregacions de sons, en acords-, i notes i acords poden ser relacionats, comparats, mesurats i jerarquitzats entre si Això permet que aparegui una sintaxi , és a dir que aquests elements tinguin una funció L’oïda, a partir dels mateixos sons que escolta i a mesura que ho fa, construeix, a còpia de fer hipòtesis que el mateix esdevenir de la música va confirmant o…

A l’antiga Grècia, la dansa regla o llei del cos prengué notable importància Tan remota com la humanitat, la dansa escollí el cos com a instrument per a expressar el que no es pot explicar amb paraules Com a ritual, era un acte màgic a través del qual s’accedia al desconegut i a allò que era diví En aquestes danses, hi excellia un escollit o mestre de cerimònies, intermediari entre el poble i els déus, xaman o bruixot D’altra banda, hi havia les danses per a la diversió, procedents de la cultura popular, que eren la manifestació d’una comunitat, els moviments i passos de les quals foren…

La majoria de peces conservades de pintura sobre taula no són més que elements funcionals que es van crear a partir de la necessitat de moblar l’església entorn de l’altar Si, tal com es comentarà més endavant, les grans esglésies i les basíliques se servien de materials preciosos o de més valor com ara l’or, el vori, la pedra o bé el teixit, la pintura sobre taula representava un recurs poc costós per a les esglésies més humils D’aquí que sovint, a través de l’element pictòric i de tècniques compatibles que proporcionaven volum –com ara l’estuc–, es volguessin imitar les…

Victòria de les tropes de Manfredònia per la intercessió de sant Miquel, del retaule de Sant Miquel de Cruïlles BG/MAG – Ad’I Els dos centres que polaritzaren la major part de la contractació de l’activitat artística del període internacional al nord-est català foren Perpinyà –la segona ciutat del país més important demogràficament després de Barcelona i, a la vegada, capital civil del Rosselló– i Girona –poderós centre jurídic i religiós, com a cap de diòcesi– Situada a una distància gairebé equidistant d’aquest dos rellevants centres, dels quals era pas natural de nord a sud i viceversa,…

L’hipotètic millor pintor de la ciutat de Barcelona Llorenç Saragossa, natural de Carinyena Aragó, destacà des de ben aviat a Barcelona, on sembla que, entre el 1363 i el 1374, es convertí en l’eventual hereu de Ramon Destorrents, gràcies a alguns encàrrecs que li arribaren de la cort Tot i això, la seva figura resulta encara enigmàtica, ja que no s’ha pogut definir un catàleg del tot fiable que permeti tenir una visió prou nítida de la seva personalitat pictòrica Així doncs, les moltes dades documentals del seu periple creen situacions incòmodes i són origen de diversos debats Saragossa,…