Resultats de la cerca
Es mostren 2715 resultats
Sant Miquel de Gallifa (Sora)
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, de l’església, constituïda per una nau petita, rematada a llevant per un absis semicircular J Sarri La petita església de Sant Miquel de Gallifa es troba situada a l’extrem meridional del terme, vora els masos de Freixer, Gallifa i Casanova, que formen un petit veïnat, al peu de la serra dels Munts És a la capçalera de la vall de la riera de la Font Antiga, al peu del Puig Cogull de la serra de Bascaró, damunt un turonet i al costat de l’antic veïnat de Gallifa Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel…
Sant Fabian o San Sebastian d’Arres de Jos o de Baish (Arres)
Art romànic
Situació Detall del mur exterior de l’absis Hom pot constatar fàcilment el sobrealçament de què fou objecte l’edifici F Junyent-A Mazcuñan Aquest edifici es troba a l’extrem de llevant de l’únic carrer planer que té la població, la qual és als 225 m d’altitud, en un terreny menys accidentat que el nucli d’Arres de Sus Mapa 148M781 Situació 31TCH128365 L’accés a Arres de Jos o de Baish es fa a través de la carretera N-230 Poc després d’haver passat el trencall que va a Arròs, se’n troba un altre, situat a mà dreta, el qual s’enfila vers Vilamòs, on s’inicia la carretera que porta als nuclis d’…
Mare de Déu de Rocamora (Sopeira)
Art romànic
Situació Petit santuari, totalment envoltat pel bosc, prop del punt de confluència del torrent de l’Aulet amb l’embassament d’Escales ECSA - MÀ Font El santuari de la Mare de Déu de Rocamora és situat en un coster que domina la confluència del torrent d’Aulet amb la Noguera Ribagorçana, prop de l’embassament d’Escales Mapa 32-10213 Situació 31TCG145911 Entre els punts quilomètrics 116 i 117 de la carretera N-230 en direcció al Pont de Suert, a 100 metres de la boca sud del túnel que travessa les Roques de Cosdevia, surt una pista en direcció a l’embassament d’Escales que en un parell de…
Baltasar Simó Tito Saldoni i Remendo
Música
Musicòleg i compositor català.
Vida Orfe de mare des dels dos anys, estudià música a Santa Maria del Mar, on Francesc Andreví el tingué sota la seva tutela dels set als deu anys Després anà a Santa Maria del Pi, fins que el 1818 fou admès a l’Escolania de Montserrat Allí estudià humanitats, harmonia i composició El 1822, arran dels aldarulls liberals, abandonà el monestir i marxà a Barcelona, on continuà els estudis amb Francesc Queralt i Mateu Ferrer, que li ensenyà orgue i piano Dos anys després concursà a la plaça d’organista de Santa Maria del Mar D’aquells primers anys data la composició d’una petita òpera, El triunfo…
La mitra abacial de Santa Maria de l’Estany
Art gòtic
Aquesta peça va pertànyer als abats del monestir de Santa Maria de l’Estany Bages, d’on procedeix Actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic, amb el núm inv 374 Fa 28,5 cm d’alçada per 30 cm d’amplada Data del segle XIV El teixit exterior és de sarja de quatre, ordit i trama de seda ocre, primitivament blanca El teixit interior és de tafetà decorat per bastes de trama, ordit de seda, trama de seda i argent daurat El folre és de lli, lligadura plana, amb ordit i trama de lli color cru Tots tres teixits són fets en teler de llisos i pedals No es coneix el lloc exacte de fabricació dels…
mar
Geografia
Geologia
Massa d’aigua salada que cobreix una gran part de la superfície de la Terra (361 128 000 km2, que en representen el 71%); oceà.
Cal situar l’origen remot de la mar en les etapes pregeològiques de la Terra, en les quals es produí una diferenciació general de la matèria terrestre segons capes concèntriques, amb els materials més densos acumulats a les zones més profundes i els més lleugers a les més externes La fase final d’aquesta diferenciació fou constituïda per la formació de l’atmosfera i la hidrosfera Aquesta, formada fonamentalment per la mar, s’originà a partir de l’aigua despresa per les roques que constituïen la incipient escorça terrestre, en les últimes etapes de l’època pregeològica de la Terra…
Arxiu de la Paeria de Lleida
Historiografia catalana
Dipòsit documental format pel fons històric de l’Arxiu Municipal de Lleida.
La institució pren aquest nom pel fet d’estar installada al palau de la Paeria, l’antiga casa del paer en cap alcalde, l’obra més representativa de l’arquitectura civil romànica de la ciutat de Lleida Allà es custodien uns dos-cents metres lineals de documentació, els quals es troben a l’abast dels investigadors mitjançant una sala de consulta que té una capacitat per a quinze persones La documentació dipositada, reflex de les funcions desenvolupades per la municipalitat des de mitjan s XII fins al s XX, és dividida en quatre classes o tipologies documentals els Pergamins, els Llibres…
Palamós Club de Futbol
Futbol
Club de futbol de Palamós.
És el degà del futbol català Fou fundat al gener del 1898 per Gaspar Matas Danés, un palamosí que havia estudiat a Anglaterra i que esdevingué el primer president del club, a més de jugador L’entitat quedà constituïda amb el nom de Palamós Foot-ball Club i el terreny de joc que utilitzava estava situat al pati de la Corchera fàbrica Berton i Delibes El primer partit el disputà contra un equip d’anglesos d’un vaixell ancorat a la badia de Palamós, al qual derrotà per 2 gols a 1 Hi ha una altra versió respecte al rival, en què s’afirma que eren els obrers anglesos de la fàbrica…
Castell d’Amoròs (Sant Guim de Freixenet)
Art romànic
Situació Fragment de la torre mestra, únic vestigi del castell ECSA-I Estany Les restes de l’antic castell d’Amorós són incloses en el perímetre d’una de les cases que formen la població d’Amorós, la qual s’emplaça a llevant del terme i domina l’entrada a una de les valls que enllacen amb la rasa de la Coma, la qual s’obre a l’Anoia Mapa 34-15 390 Situació 31TCG690126 Per a accedir a Amorós, cal prendre una pista que parteix del sud-est del poble de Sant Guim de Freixenet El pany de paret que s’ha conservat del castell es troba en un pati que hi ha entre les cases anomenades Seneca i Rabasser…
Rat-penat de ferradura gran
El rat-penat de ferradura gran Rhinolophus ferrum-equinum és un dels quiròpters dels quals coneixem un nombre més gran de citacions al nostre país, si bé la majoria corresponen a individus isolats o a grups amb un nombre reduït d’individus L’espècie es reconeix fàcilment gràcies a les seves dimensions, considerablement grans, i a la forma de ferradura de l’excrescència nasal, dibuixada en detall Jordi Corbera, a partir de materials diversos És el rat-penat de ferradura més gran de tots els que habiten a Europa i la seva grandària és el tret que el distingeix de la resta d’espècies del…