Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IPC Ideas y Producciones Cinematográficas Enric Viciano, Barcelona ARGUMENT Sinatra Novela urbana de Raúl Núñez GUIÓ FBetriu, RNúñez FOTOGRAFIA Carlos Suárez Eastmancolor i panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Julio Esteban MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Joaquín Sabina SO Licio Marcos Ferreira de Oliveira INTERPRETACIÓ Alfredo Landa Sinatra, Ana García Obregón Isabel, Maribel Verdú Natàlia, Mercè Sampietro dona de Sinatra, Queta Claver Sra Clementina, Joaquín Sabina Groucho Marx, Luis Ciges El Lagarto, Julita Martínez Hortensia, Carles Lucena Camacho, Manuel…

Vida Estudià medicina i dret, carreres que abandonà Es dedicà a escriure i a dirigir teatre al mateix temps que s’interessà pel cinema a través dels cineclubs, la crítica i l’amateurisme AFC, UCA A partir de la dècada del 1960, rodà un seguit de cintes sobre el barri de la Barceloneta, el món dels toros i reportatges de viatges turisticoculturals Debutà amb el documental Muelle del Rebaix 1967, que representà Espanya en el concurs de la UNICA de 1969 i obtingué diversos guardons Després destacà amb els curts documentals La ciudad muerta 1968 i Trapo rojo 1968-69, que aconseguiren alguns…

Vida Des de l’adolescència visqué a Barcelona, i formà part d’una companyia d’afeccionats amb Antoni Piera i Manuel Salvat Es casà amb l’actriu Matilde Xatart, filla de l’actriu Anna Solà Amb la seva companyia conreà l’opereta, la revista, la comèdia i el sainet, tant en castellà com en català al Teatro Nuevo del Parallel barceloní Durant la temporada 1914-15 escriví, muntà i interpretà Monterograff , una revista de varietats pionera que esdevingué tot un èxit, i de la qual sembla que se’n filmaren tres resums Triomfà amb la revista Arriba el telón , estrenà obres líriques en català i dirigí…

Vida Estudià a l’Escola d’Aquitectes Tècnics de Barcelona, que abandonà el 1970 per dedicar-se al cinema El 1972 cofundà el Cineclub Informe 35, i dos anys després la distribuïdora de cinema independent Central del Curt i la seva productora, la Cooperativa de Cinema Alternatiu 1975, amb la qual realitzà diverses comeses, des d’organitzatives de producció fins a creatives de guió, fotografia i muntatge Pel seu compte rodà quatre documentals de muntatge en 16 mm Carn crua 1975, sobre la violència i la repressió Asclepius 1976, sobre la ciutat de Barcelona i el seu entorn degradat Testamento…

Vida Abandonà els estudis a tretze anys, i el 1964 s’installà a Barcelona per estudiar a l’Institut del Teatre Un any després, Adolfo Marsillach li donà un paper secundari a Después de la caída Arthur Miller després guanyà protagonisme al costat de Pau Garsaball a En Baldiri de la costa Joaquim Muntañola i El retaule del flautista Jordi Teixidor Des del 1971 i durant tres anys treballà en la companyia de Núria Espert Destacà també en títols com ara Quan la ràdio parlava de Franco 1979, Josep Maria Benet i Jornet, Terra baixa Àngel Guimerà i Tartan dels micos Terenci Moix En el cinema debutà…

Vida Participà en diverses companyies de teatre d’aficionats, fins que el 1974 debutà com a professional a Otelo , dirigit per Àngel Carmona Dos anys més tard, mentre estudiava dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, fou un dels fundadors de la Societat Cooperativa Teatre Lliure, on treballà ininterrompudament amb muntatges com ara Les tres germanes , El balcó i Terra baixa d’Àngel Guimerà, en què encarnà Manelic Quan morí Fabià Puigserver el 1992 dirigí el Teatre Lliure fins el 1998 Entrà al món del cinema per la porta gran en protagonitzar La plaça del Diamant 1981-82, Francesc Betriu…

Vida Desenvolupà la pràctica amateur en formats sempre de pas estret des del 1967 i més tard en vídeo, amb caràcter de creació personal i conreant tota mena de gèneres Els seus curts més rellevants són Reversió 1973, argumental premiat arreu pels seus valors poètics i narratius Ritual 1982, documental que s’emeté per la televisió francesa, i The Making-of the Film "Accident" 1992-95 vídeo, un reportatge del film de Jan Baca i Toni Garriga, que rebé la medalla d’or al Festival de Gran Bretanya 1998 També dirigí un parell d’obres de teatre amb el grup local Arlequí de Paper i escriví al…

Vida Cursà estudis d’arquitectura, pintura i escenografia i ha desenvolupat un estil propi, per mitjà del conreu de diferents arts –dibuix, pintura, obra gràfica, illustració de llibres, ceràmica, escultura, escenografia i també fotografia i cinema– Ha collaborat en espectacles de dansa i música, i en l’àmbit teatral i el literari Ha treballat amb creadors com Cesc Gelabert, Carles Santos i Vicenç Altaió, i per al Teatre Lliure Fou l’autor de l’ambientació i l’escenografia dels quatre episodis del llargmetratge Pastel de sangre 1971, Emilio Martínez-Lázaro, Jaime Chávarri, Josep Maria Vallès…

Vida Visqué a Mataró i estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona amb els mestres Guillem Garganta i Joaquim Zamacois Pianista professional, fou acompanyant de cantants, membre de l’Orquestra-Cobla Els Verds de Mataró, director de l’Agrupació Coral de l’Ateneu de la Classe Obrera i de la massa coral de la Sala Cabañes, abans del 1936 Després de la guerra civil viatjà a Buenos Aires amb la Compañía de Ballets Españoles de Paco Reyes i acompanyant el cantaor Angelillo Allí conegué Manuel de Falla, el qual, en veure el seu talent, l’ensenyà i l’ajudà a traslladar-se a Mèxic a la dècada del…

Vida Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona el 1961, a partir del 1957 fou president del Jubilee Jazz Club, crític de Radio Nacional d’Espanya a Barcelona programa "Jazz Selección" i, des del 1960, assessor de la Jamboree Jazz Cava També a partir de 1957 s’integrà al Cineclub Monterols, i fou redactor en cap 1962-63 de la revista "Documentos Cinematográficos" amb José Luis Guarner Treballà com a creatiu de relacions públiques 1963-66 i de publicitat 1967-81 Després es dedicà a l’escriptura i a l’assessoria editorial, primer en el camp dels còmics, en el qual publicà una desena de…