Resultats de la cerca

La mar també ens ofereix les seves “pedres precioses” Pedres precioses d’origen orgànic, produïdes per organismes marins, components minerals de la seva mateixa estructura o excrecències solidificades fins a la petrificació Materials duríssims i polimentables, apreciats per la raresa de la seva procedència, per la bellesa de la seva textura i per la per-durabilitat davant del pas del temps Materials, per això mateix, obrats delicadament per hàbils artistes virtuosos i esdevinguts, així, joiell encastable en or, figureta muntada en plata Són les joies vingudes de la mar, les gemmes orgàniques…

Anaven molt de pressa En un sol dia, exactament en un dia i una nit, aixecaven una església imposant Passava a la Rússia medieval i encara durant els segles XVII i XVIII, quan la comunitat havia fet el vot d’erigir un temple com a prometença en cas d’epidèmia, d’incendi o de mala collita En un no res, al cim d’un turó de vista privilegiada, o al bell mig del més escollit dels paisatges, sorgia l’església com per art d’encantament Era un portent, però no pas un miracle la construcció es feia de troncs, eren esglésies de fusta prefabricades De fet, les ciutats russes d’aquells temps eren…

L’historiador romà Amman Marcellin segle IV narra que els alans, “ja de menuts aprenien a muntar i els adults consideraven deshonrós anar a peu” L’estudiós àrab Abū ‘Uthmān ‘Amr ibn Baḥr ibn Maḥbūb al-Djāḥiẓ, conegut per al-Djāḥiẓ, segle IX ho confirma “El turc passa més temps assegut al llom del seu cavall que dret de peus a terra” Un millenni després, l’orientalista rus V V Radlov segle XIX ho corroborava “L’habitant de l’Altai no sap anar a peu Camina molt a poc a poc, arrossegant les cames i gronxant-se, però així que puja a cavall, es transforma totalment Muntant es troba al seu lloc,…

Alguns membres de la noblesa catalana que feren carrera militar en temps de la Illustració van realitzar una obra de govern important El cas de l’actuació als “regnes de Xile i del Perú” de Manuel d’Amat i de Junyent Vacarisses, 1707 – Barcelona, 1782 presenta un interès objectiu i ha originat un bon nombre de llegendes populars, sainets, operetes i cinema Aprenentatge mediterrani Manuel d’Amat estudià al Collegi de Sant Pau, que la Companyia de Jesús tenia a València, i al Collegi de Cordelles o Seminari de Nobles de Barcelona El 1721 ingressà a l’orde de Sant Joan de Jerusalem…

Situació Aspecte que ofereix l’església des del costat de llevant F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Viçenc es dreça molt a prop del mas Sau, l’antiga villare Ansaldi , sobre el molí del Perer de Rodors, a la banda sud-oriental del terme Long 2°02’29” - Lat 41°50’45” Un cop situats a la Plana, per a arribar-hi cal seguir la mateixa pista en direcció a Santa Maria d’Oló, la qual cal deixar tot seguit per emprendre’n una altra que s’origina a mà dreta del mateix camí, i que avançant en direcció a llevant i passant per Can Rujans mena al mas Sau, prop del qual s’aixeca la capella Cal…

Situació Vista exterior de l’església des de ponent amb la porta d’entrada i una finestra cruciforme sobre seu A Borbonet Aquesta capella es troba vora l’antiga masoveria de la casa de Sant Sixt, que queda just al final del terme municipal de Vic, al cantó de ponent i a uns 100 m de la carretera C-154, de Vic a Gironella, davant el punt quilomètric 1 Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 36,8 —y 42,3 31 tdg 368423 Per arribar-hi cal prendre un camí a mà dreta, que hi ha al punt quilomètric 1 de la…

Situació Capçalera plana de bon carreu de la petita església, ara en ruïnes J Moner L’església de Sant Pere de l’antic lloc de Juïgues és al costat del mas Sobirà, conegut avui per Can Güell, al terme parroquial de Vilamarí, en una petita vall drenada pel torrent de Règalo, que és un afluent de la riera de la Farga Mapa L 39-12 296 Situació 31TDG877643 Per arribar-hi cal seguir, des de Banyoles, la carretera local que porta a Galliners des d’on es pot enllaçar amb la N-II per Vilademuls o bé per Bàscara A mig camí entre Vilavenut i Galliners a uns 3 km passat el poble de…

Situació Vista general del castell, amb la població de Blanes al fons TAVISA És situat al cim d’un turó, al nord de Blanes, a 173 m per damunt del nivell del mar S’hi albira la costa, en especial la platja de Blanes Mapa 365M781 Situació 31TDG834144 Història Segons Joaquim Miret, entre els anys 1050 i 1053, la vescomtessa Ermessenda de Girona féu jurament de fidelitat al comte de Barcelona pels castells de Blanes i de Cabrera El castell de Blanes “ castrum de Blanes cum suis pertinentiis ” o Castell de Sant Joan també surt citat, segons J Botet i Sisó, en un instrument fet entre els anys 1051…

Situació Exterior de la façana de ponent amb la porta d’entrar, moderna, i el campanar, d’espadanya i amb dues obertures M Anglada El sector de Sant Feliu de Planeses es troba situat al cantó de ponent del terme, entre les cases de l’Espluga i el límit sud de la vall de Sau L’església és junt amb la masia de la Verneda prop del Puig de Sant Llorenç i a un quilòmetre i mig del túnel de la mina, vora Collsesvinyes L’església es troba situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 47,9 —y 41,7 31 tdg 479417 Per anar-hi cal agafar la…

Situació Vista del carrer de la Closa amb el portal i la muralla que encerclava la vila medieval ECSA - J Bolòs Vila situada al pla, a la riba dreta de la riera de Montbrió S’hi concentrava bona part de la població del terme Mapa 33-18472 Situació 31TCF325542 A Montbrió del Camp, s’hi arriba per la carretera local T-310 que arrenca de Reus i passa per Riudoms JBM Història La referència més antiga sobre Montbrió del Camp se situa entre el 1164 i el 1171, quan l’arquebisbe Hug de Cervelló donà a Guillem de Jorba el lloc de Montbrió perquè hi bastís un castell D’aquest castell no en sabem la…