Situació
Aspecte que ofereix l’església des del costat de llevant.
F. Junyent-A. Mazcuñan
L’església de Sant Viçenc es dreça molt a prop del mas Sau, l’antiga villare Ansaldi, sobre el molí del Perer de Rodors, a la banda sud-oriental del terme. Long. 2°02’29”. - Lat. 41°50’45”.
Un cop situats a la Plana, per a arribar-hi cal seguir la mateixa pista en direcció a Santa Maria d’Oló, la qual cal deixar tot seguit per emprendre’n una altra que s’origina a mà dreta del mateix camí, i que avançant en direcció a llevant i passant per Can Rujans mena al mas Sau, prop del qual s’aixeca la capella. Cal demanar la clau en aquest mas. (FJM-AMB)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Oló, al lloc de Vilarassau, dins la parròquia de Santa Maria d’Oló. Durant algun temps ha tingut o ha pogut tenir funcions parroquials o bé de sufragània fins que definitivament fou instituïda com a parròquia. Durant un temps depengué de la canònica de l’Estany per passar a les Dignitats Reials quan desaparegueren les canòniques regulars.
El lloc és documentat per primera vegada el 957 com a Villare Ansaldi i l’església apareix esmentada el 1134. L’any 1284 s’esmenta la parròquia de Sant Vicenç de Vilarassau, bé que ni en les llistes anteriors al 1154 ni en les del 1361 i 1438 no figura com a tal. O és que la seva funció durà poc, o bé que els notaris donaven categoria de parròquia a les esglésies sufragànies, fet que hem trobat repetidament. En canvi és ben documentada la seva funció com a sufragània de Santa Maria d’Oló, recalcant-la la visita episcopal del 1686.
La seva dependència degué seguir les vicissituds de la parròquia de Santa Maria, que el 1364 passà a dependre de la canònica de l’Estany, i després de la seva extinció el 1592 passà a les Cinc Dignitats Reials, i aquesta era la seva dependència el 1686.
Planta de l’església, d’una nau, coberta amb volta de canó, reforçada per un arc toral, que la divideix en dos trams, i rematada a llevant per un absis semicircular, cobert amb volta d’un quart d’esfera.
A. Mazcuñan-F. Junyent
Després, el 1878, fou elevada a la categoria de parròquia, que manté encara. L’edifici es consolidà vers el 1586, i més tard, entorn del 1650, s’hi afegí una sagristia i encara el 1896 hom arrebossà i pintà l’interior, però cap de les reformes no l’afectà estructuralment.
Actualment el temple no té culte de manera continuada malgrat que manté la categoria de parròquia, mentre que l’edifici nota un cert descuit, bé que es troba relativament en bon estat. (ABC)
Església
Es tracta d’un bell exemplar romànic erigit cap a la segona meitat del segle XI i que, per la seva ornamentació exterior, s’incorpora plenament a les formes llombardes. Aquesta obra romànica consta d’una nau coberta amb volta de canó de mig punt, reforçada amb un arc toral que la divideix en dos trams.
L’absis, que és semicircular i cobert amb una volta de quart d’esfera, sorgeix al cantó de llevant i, a l’exterior, és ornat amb quatre bandes llombardes que delimiten tres sèries de quatre arcuacions cegues, algunes de les quals, però, s’han desprès del mur de l’hemicicle.
Detall de la capçalera amb el mur exterior de l’absis on hom pot veure l’aparell i la finestra de doble esqueixada que s’obre al seu eix.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Al centre de l’absis hi ha una bonica finestra de doble esqueixada que és rematada amb un arc de mig punt fet amb una doble sèrie de petites dovelles que formen dos arquets concèntrics. Les arcuacions cegues es repeteixen al mur de migdia, on formen un fris que recorre tot el mur sota el ràfec de la teulada. En aquest mateix mur s’obren dues finestres que mostren les mateixes característiques que la finestra absidal. Aquest mur té més alçària que no pas el de tramuntana, cosa que ve donada pel desnivell del terreny on és emplaçada la capella, fet que segurament també impedí que s’obrís la portalada en aquesta banda.
El mur de tramuntana, per l’adossament d’un edifici tardà, no és visible exteriorment, bé que probablement també devia ésser embellit, com el mur de migjorn, amb un fris d’arcuacions cegues. La porta, que és moderna, és oberta al mur frontal, situat a ponent, però al mateix lloc on s’obrí el portal primitiu. Al cimal d’aquest mur es dreça un campanar de paret refet, que té dues obertures i que fou engruixit amb totxos.
El cos d’edifici tardà, amb el qual s’amplià el temple, s’adossa al mur de tramuntana, i la seva teulada, d’un sol vessant, té la mateixa alçària en el seu extrem més alt que l’extrem més baix del vessant septentrional de la teulada de la nau, de tal manera que totes dues s’uneixen tot ampliant la teulada en aquest cantó.
Tant al mur de llevant com al de ponent de la construcció moderna hi ha una finestra rematada amb un arc de mig punt, però oberta amb una sola entalladura. L’interior del temple ha estat arrebossat i pintat diverses vegades, i a la conca de l’absis, que és precedit per un simple ressalt que fa la degradació amb la nau, hi ha restes de pintures romàniques en molt mal estat a causa de les humitats. Al mur de tramuntana hi ha un portal modern que comunica amb la segona nau tardana utilitzada com a sagristia. En aquest mateix mur hom pot observar-hi un rebaix fet posteriorment a manera de capella.
L’aparell ha estat fet amb blocs de pedra de mides mitjanes tallats a cops de maceta i disposats ordenadament en filades i a trencajunt, per la qual cosa l’aspecte extern del temple és molt harmoniós i endreçat.
L’edifici és en molt bon estat, bé que per a millorar-lo també s’hi podrien realitzar alguns agençaments. (FJM-AMB)
Treballs de restauració posteriors
L’any 1990, l’Ajuntament de Santa Maria d’Oló, conjuntament amb el bisbat de Vic, es feren càrrec de les obres de restauració d’aquest edifici. Els treballs consistiren en l’arranjament de la teulada, la construcció d’un mur de reforç i la modificació del campanar; també es refeu, a l’interior de l’església, la volta de canó i es netejaren els murs, a excepció de l’absis, on hi ha alguns fragments de pintura mural. (FVM)