Anaven molt de pressa. En un sol dia, exactament en un dia i una nit, aixecaven una església imposant. Passava a la Rússia medieval i encara durant els segles XVII i XVIII, quan la comunitat havia fet el vot d’erigir un temple com a prometença en cas d’epidèmia, d’incendi o de mala collita. En un no res, al cim d’un turó de vista privilegiada, o al bell mig del més escollit dels paisatges, sorgia l’església com per art d’encantament. Era un portent, però no pas un miracle: la construcció es feia de troncs, eren esglésies de fusta prefabricades.

De fet, les ciutats russes d’aquells temps eren...