Resultats de la cerca
Es mostren 3858 resultats
Mare de Déu de l’Obac (Viacamp)
Art romànic
Situació Església situada al peu del castell de Viacamp, a l’extrem de ponent de la població, que manté una bona part de les estructures romàniques del segle XII ECSA - JA Adell L’església de la Mare de Déu de l’Obac és situada al peu del castell de Viacamp, a l’extrem de ponent del poble semiabandonat de Viacamp Mapa 32-12 289 Situació 31TCG027670 Hi mena un camí que s’agafa al cap de la vila de Viacamp, a l’esquerra JAA-JBP Història D’acord amb diversos indicis, podem pensar que a redós d’aquesta església hi hagué un antic nucli de població anomenat l’Obac No trobem altre possible topònim…
fisc
Economia
Dret fiscal
Conjunt dels recursos de què disposa l’estat, provinents de la recaptació d’imposts; sovint hom considera que inclou també els ingressos no impositius, i llavors s’identifica amb el tresor públic.
El mot fisc que significava ‘bossa per a guardar-hi els diners’, originàriament, en el dret romà, es referia al tresor públic Des de l’inici de l’època imperial, hom distingeix el tresor públic del de l’emperador, i el nom de fisc restà per a aquest, mentre que aquell era anomenat erari públic del poble romà Aquesta distinció es mantingué en el dret visigòtic, bé que d’una manera no tan clara Tot el fisc corresponia al rei, però hom feia distinció entre el patrimoni del rei i el de la corona el primer corresponia als hereus, en morir el rei, mentre que l’altre passava al successor en el regne…
homosexualitat
Psicologia
Atracció sexual envers individus del mateix sexe.
Si és entre dones també rep el nom de lesbianisme o safisme , i entre homes el de sodomia Segons els estudis estadístics fets per Kinsey i d’altres als EUA, el 37% dels homes han tingut, com a mínim, un contacte homosexual que ha acabat en orgasme exclusivament homosexuals n'hi ha, com a terme mitjà, el 6% Kinsey considerà que hauria d’establir-se un continu al llarg del qual hom aniria collocant els diferents individus segons la intensitat de llurs tendències sexuals, entenent això en un sentit molt ampli i sense pressuposar necessàriament una pràctica Elaborà una escala per detectar el…
Els illots occidentals de les Pitiüses
Els illots de la costa eivissenca destaquen per la seva riquesa en plantes endèmiques i aus marines, i per les particulars races de sargantana que hi habiten En la illustració, Ses Bledes Ernest Costa Els illots occidentals de les Pitiüses 25, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Possiblement, les illes més interessants de la costa pitiüsa a excepció d’Es Vedrà són les de la costa occidental al nord, a prop de Balançat, l’illa Murada, alta, amb la seva misteriosa paret perimetral davant de Ses Balandres just al migjorn d’Albarca, Ses Margalides, encastellades sobre dos arcs…
Cadernera
La cadernera Carduelis carduelis , quan és adulta, presenta el plomatge més vistent d’entre els dels fringíllids, amb una coloració molt característica, com mostra aquest exemplar del Montseny Vallès Oriental Les caderneres, que atenyen 11-12 cm, són molt apreciades per llur cant, com a ocells de gàbia Joaquim Reberter La cadernera és un nidificador comú, present tot l’any arreu dels Països Catalans Cap al final de setembre i, més correntment, el final d’octubre, ens arriben a més a més nombrosos individus centreuropeus Aquesta migració, que es caracteritza per un si fa no fa continu…
Gralla
La gralla Corvus monedula és un ocell comú als nostres camps, on se’l veu aixecar el vol en estols i parar-se a terra i també a les edificacions rurals Amida 33 cm, i encara que de lluny sembla d’un sol color, té el grap grisós, amb el capell negre, com mostra la fotografia d’un exemplar de Sarroca Segrià Té un crit característic Anna Motis La gralla és present als Països Catalans al llarg de tot l’any Falta o és accidental a les Illes, a les zones humides i més altes del Principat i el Rosselló, en una bona part de la costa meridional del Principat, i a tota la franja litoral del País…
Garsa
La garsa Pica pica és un ocell gros 44-46 cm, desvergonyit i renouer, molt comú als espais oberts i als conreus Astuta i impertinent, manté sempre les distàncies amb l’enemic, que intueix a temps i escridassa de lluny estant quan cria, sempre en bardisses, arbres alts o llocs d’accés difícil, roman, per contra, en un caut silenci Detestada pel pagès —a qui hom diria que ofèn tant o més que perjudica — és, tanmateix, un ocell bonic, d’un color negre lluent que es tornassola de verd i blau metàllics a la llarguíssima cua i a les vores de l’ala, i d’un color blanc puríssim a l’abdomen i a la…
Milà negre
El milà negre Milvus migrans és un rapinyaire comú a les nostres terres, on el podem veure tot l’any, sovint sobrevolant les aigües interiors, tant a les planes com a muntanya, com és el cas d’aquest exemplar, fotografiat a la Cerdanya Girona En vol mostra la cua forcada que el defineix com a milà i que alhora el diferencia del milà reial, el qual presenta aquest caràcter molt més accentuat Oriol Alamany Es tracta d’un ocell rapinyaire present durant tot l’any en una porció dels Països Catalans Nia de forma escassa i localitzada a zones de la Catalunya occidental la Vall d’Aran, l’Alta i la…
Sant Ponç o Sant Ponç de Joval (Clariana de Cardener)
Art romànic
Situació Una vista del mur de migjorn de l’església pel costat que dóna a l’interior de la nau A desgrat del seu esfondrament, hom hi pot veure perfectament l’estructura original, reforçada per uns arcs torals a mà esquerra l’indret de la capçalera L Prat Als paratges de Sant Ponç, avui coberts per l’aigua de l’embassament del mateix nom, de tant en tant i en anys de molta sequera, és possible veure — algunes restes malmeses de les parets de Sant Ponç de Joval, dins el terme de Clariana Mapa 330M781 Situació 31TCG835495 Per la carretera de Solsona a Manresa, al punt quilomètric 41,700, un…
Els estrigiformes: ducs, mussols i òlibes
Algunes de les característiques dels estrigiformes, ocells rapinyaires nocturns, són visibles en aquesta suggestiva imatge d’un gamarús en vol Strix aluco Un fet molt típic d’ells, bé que no exclusiu, és la producció d’ egagròpiles , regurgitacions de materials no digeribles que solen acumular-se al voltant dels seus nius, i que constitueixen una bona font d’informació per als estudiosos dels tipus de preses de què s’alimenten, com les que s’illustren a baix, de gamarús, també Oriol Alamany i Jordi Puig Tot i la similitud de costums amb els rapinyaires diürns, els mussols i les òlibes n’…