Resultats de la cerca

Els anys de la Segona República foren un període d’intensa agitació social en el món rural català Hom podia preveure que la reforma agrària que projectava el govern de la República, encaminat a solucionar el problema estructural més important de l’economia espanyola, podia suscitar els majors enfrontaments socials i polítics Però com ja va observar Emili Giralt, no deixa de sorprendre que en la Catalunya industrialitzada, la “qüestió agrària” no sols generés un enfrontament obert entre classes socials d’unes dimensions desconegudes durant molt temps, sinó que constituís al mateix temps el…

Els mobles obrats als territoris que conformaren la Corona d’Aragó durant el període del gòtic constitueixen un conjunt summament interessant, excepcional per la coherència de les solucions constructives, les formes i les decoracions, com també per la gran quantitat d’exemplars conservats Configuren una producció d’importància cabdal en l’àmbit general del mobiliari europeu Resultat de la conjuminació de la tradició anterior amb diferents influències foranes, el mobiliari, fonamentalment dels segles XIV i XV, atesa la manca d’exemplars de cronologia anterior, és una producció brillant dins el…

La producció escultòrica napolitana en temps d’Alfons el Magnànim 1442-58 registra orientacions estilístiques heterogènies, les quals, per bé que en part alienes a les preferències artístiques del monarca, constitueixen el teló de fons sobre el qual es retalla la complexa història de l’arc triomfal que corona l’entrada del Castell Nou, ben aviat convertit en la seu i principal plaça forta de la cort aragonesa i restaurat o reparat A partir del 1451 se signà el contracte de reconstrucció del castell, compreses “ le doy torre de nante la porta ” L’arc, flanquejat per les dues imponents torres,…

Sant Antoni Abat, atribuït a Macià Bonafè, part de la tanca del cor o barana de la trona de la catedral de Vic Aquest baix relleu de fusta de noguera potser va formar part de la tanca del cor o de la barana de la trona de la catedral de Vic Entre el 1440 i el 1447 l’escultor barceloní Macià Bonafè va fer a la seu de Vic un nou cor, una trona i un “lligender” Sembla que la trona tenia una estructura semblant a la de la catedral de Barcelona, amb planta poligonal i una escala d’accés adossada al mur Museu Episcopal de Vic - JM Díaz Durant tot el segle XV, els temples dels països de la corona…

En una accepció més àmplia, el terme esport s’utilitza com a genèric, que inclouria, a més, qualsevol tipus d’activitat física que hom realitza de forma voluntària i amb caràcter no utilitari, per mantenir la salut o per plaer o esbarjo, assimilant el seu significat al del mot deport També es pot trobar una definició més restringida, segons la qual s’entendria per esport només aquella pràctica competitiva reglamentada i institucionalitzada, fonamentada en l’obtenció del màxim rendiment Etimologia La paraula esport és relativament recent s XX i és manllevada del terme anglès sport L’origen…

El comtat de Besalú Els comtats catalans solien ésser força petits Hom ha afirmat amb encert que això podia ésser així a causa, en bona part, de l’alt nombre d’habitants que hi havia als Pirineus Cal, però, tenir també present que el territori ocupat pel comtat i fins i tot la majoria dels seus límits, segurament no foren pas una creació de l’època carolíngia és molt probable que tinguessin unes rels molt més antigues Els comtes de Besalú Armand de Fluvià i Escorsa Aquests comtats generalment eren països que restaven molt fàcilment a l’abast d’una persona un home en un dia gairebé els podia…

Les geografies populars Pau Vila a la dreta, una de les figures més rellevants de la geografia catalana, en una fotografia del 1936, quan tenia 47 anys Centre Excursionista de Catalunya A Catalunya, la geografia és una disciplina que ha estat popular, i de fet, alguns geògrafs, especialment Pau Vila, han arribat a assolir notorietat pública Això és degut molt probablement al paper que el territori ha tingut en la recuperació i la construcció de la identitat catalana, ben diferent del cas basc, per exemple, on la disciplina clau ha estat tradicionalment l’antropologia més o menys cultural A…

Si és difícil de diferenciar la cultura popular de la cultura pròpiament dita en un sentit genèric i universal, és evident que aquesta problemàtica és extensiva a l’art Pel que fa al cas, els diferents punts d’anàlisi adoptats solen variar, encara que dins una línia interdisciplinària els resultats no tenen per què ser discordants En efecte, veiem que, des de l’òptica de la història de l’art, l’art popular ha estat el gran absent, i això també es pot fer extensible a la perspectiva antropològica o etnológica, on es veu que l’art té molt poca cabuda, i perquè sol considerar-se com una…

D’entre les tasques clàssiques de la historiografia, la caracterització del canvi social és, ben segur, la més difícil i decisiva No té res d’estrany que sigui així, ja que qualsevol noció de canvi històric —per a negar-lo o per a afirmar-lo— pressuposa una concepció determinada de la naturalesa de la societat i dels factors que la poden fer canviar en una o altra direcció És molt lògic, per tant, que la consideració del present condicioni la manera de comprendre i mesurar el canvi històric en societats del passat, i d’aproximar-s’hi Per la mateixa raó, la relació passat-present és més…

Els viatges a l’espai Les imatges que se’ns apareixen immediatament quan parlem de ciència-ficció són les de la nau espacial, del viatge interestellar i del contacte amb altres formes de vida I, com que la ciència-ficció parteix de la recerca científica, es comprèn fàcilment que els temes de la conquesta de l’espai, dels mitjans de transport i de les telecomunicacions hagin dominat l’imaginari científic del segle XX El mateix inventor del terme anglès science fiction del qual deriva el català ciència-ficció, Hugo Gernsback, nascut a Luxemburg i emigrat a Amèrica, era un apassionat de les…