Resultats de la cerca
Es mostren 3123 resultats
Les vocacions de postguerra
Acte al Seminari Conciliar de Barcelona, C Pérez de Rozas, 18-3-1945 AF/AHC Una de les manifestacions de l’ambient de pietisme expiatori que presidí la postguerra fou el fenomen conegut com a “inflació de les vocacions” L’afluència d’estudiants als seminaris va créixer de manera espectacular des del final de la guerra Entre el 1934 i el 1956, el nombre de seminaristes es va doblar als Països Catalans Destacà en aquest increment de vocacions el País Valencià, que multiplicà per 2,6 el seu nombre de seminaristes, mentre que les illes Balears ho feien per un més modest 1,5 i Catalunya no es…
Cuereta groga
La cuereta groga Motacilla flava és un ocell petit ateny 15 o 16 cm, comú a les vores dels rius i altres indrets humits A Europa n’hi ha diferents varietats, segons els colors i la distribució, però són difícils de distingir la cuereta groga ibèrica, la que trobem als Països Catalans, és groga del dessota i bruna del dors, amb el cap gris i la gola blanca, com l’exemplar de la fotografia de l’esquerra Els joves tenen el plomatge més apagat a la dreta Ives Hennechart i Xavier Ferrer Aquesta espècie, a diferència de les altres dues cueretes de la nostra avifauna, és un ocell estival La seva…
Gavina corsa
La gavina corsa Larus audouinii , espècie d’hàbits marcadament marins, és més grossa que la gavina vulgar, doncs ateny fins a 49 cm, i té el bec molt peculiar robust, vermell, amb una barra negra al mig i la punta groga Aquest caràcter i el color verd d’oliva de les potes, que ens mostra l’exemplar de la fotografia, procedent de les Balears, la distingeixen de la resta de gavines igualment grisoses del dors i blanques del pit En vol es pot distingir per la forma de les ales, primes i punxegudes, amb la punta negra que contrasta, en el seu moviment, amb el color gris uniforme del damunt Jesús…
Els mallorquins a Amèrica
Port de Palma, J Escalas, 1913 AE L’emigració mallorquina a Amèrica, si bé començà a ser important durant el segle XIX, fou a partir dels darrers anys del segle passat i sobretot a partir de la primera dècada del segle XX que va adquirir unes dimensions notables Els mallorquins es dirigiren, bàsicament, a Argentina, Cuba, Puerto Rico i Uruguai, però també a Xile, Veneçuela, la República Dominicana i Brasil i, en proporcions inferiors, a Mèxic, Colòmbia, Hondures i Paraguai Les causes de l’emigració eren bàsicament de tipus sòcio-econòmic els jornals baixos, les conseqüències de la filloxera,…
La sociabilitat burgesa
Interior del cafè de les Delícies, Barcelona, OAlsamora, c1840-50 MHCB / AF/AHC-JC-RF La implantació del sistema liberal i la consolidació de la burgesia com a classe hegemònica va donar lloc a la difusió de nous valors i nous hàbits Un dels canvis es va operar en les formes de sociabilitat Les velles formes, com els salons de la noblesa i les acadèmies, van tendir a ser substituïdes pels cercles, els casinos i els ateneus, reservats sempre als homes, si bé durant els balls i certs actes podien ser acompanyats per la dona i les filles, com també en altres formes de relació més informals En…
cinema iranià
Cinematografia
Cinema produït a l’Iran.
Amb una producció cinematogràfica gairebé inexistent durant el període mut, la primera pellícula iraniana sonora, Dokhtar-e Lor ‘La noia de Lorestan’, 1932, d’A Khan, rodada a Bombai, fou tot un èxit Des del 1937 fins al 1947 no es produí cap pellícula, fins que el distribuïdor Esmail Kushan, animat per l’èxit dels films estrangers doblats −dels quals fou pioner−, decidí produir Tufan-e zendegi ‘El frenesí de la vida’, de M Ali Daryabeigi La creació del primer cineclub a Teheran el 1949 enriquí la cultura cinematogràfica del país, que als anys cinquanta aconseguí els primers grans èxits de…
Jordi Coca i Villalonga
Jordi Coca i Vilallonga
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Narrador, assagista i dramaturg.
Vida i obra Estudià a l’Institut del Teatre, del qual ha estat catedràtic i director general els anys 1982-92 Doctor en arts escèniques i diplomat en estudis avançats DEA en filologia catalana Al final dels anys vuitanta i principi dels noranta milità a Iniciativa per Catalunya i en formà part de la comissió permanent, i fou director d’Acció Cultural a l’Ajuntament de Barcelona Ha collaborat en diverses publicacions i a la televisió Cal assenyalar diverses etapes i interessos en la seva narrativa En la primera domina un interès de recerca i investigació formal que els anys noranta evoluciona…
,
Joan Bardina i Castarà
Educació
Literatura
Pedagog i escriptor.
Vida i obra Fou influït per les tendències tradicionalistes i carlines de la seva família, que reflectí en les seves obres, on proposa una unió entre modernitat i tradició aplicada a l’educació de joves i adults Interessat des de jove per la literatura, des del seminari on estudià collaborà en el setmanari humorístic i satíric de caràcter tradicionalista Lo Mestre Titas 1897-1900, escenari de les seves primeres polèmiques filosòfiques Començà a utilitzar els pseudònims Said i Pepet de les Pomes , i es dedicà de ple a les seves activitats literàries i periodístiques Guanyà el primer premi…
,
Emili Teixidor i Viladecàs

Emili Teixidor i Viladecàs
© Universitat de Vic
Educació
Literatura catalana
Escriptor i pedagog.
Condeixeble del poeta Miquel Martí i Pol , amb el qual l’uní una amistat que perdurà durant tota la vida, de jove formà amb ell i altres companys un grup literari Estudià dret, magisteri, filosofia i lletres i periodisme, i després de llicenciar-se en magisteri, exercí de mestre uns quants anys a la comarca d’Osona A la darreria de la dècada dels anys cinquanta es traslladà a Barcelona, on cofundà i dirigí 1958-75 l’escola Patmos, notable pels seus mètodes renovadors en contrast amb la tònica general de l’ensenyament franquista Alhora, collaborà en publicacions periòdiques i a la premsa…
,
Miquel Picanyol
Cristianisme
Religiós escolapi, cal·lígraf i formador, de nom Joan Picanyol.
Biografia Començà el noviciat a l’Escola Pia d’Oliana el primer de juliol de 1703 i professà a l’orde el 2 juliol de 1704 Estudià a la Universitat d’Osca i fou ordenat de sacerdot el 21 de setembre de 1709 a Barcelona En esclatar la guerra de Successió els escolapis sards marxaren a la seva terra i a Catalunya només quedà un reduït grup de catalans amb algun aragonès que assumiren la continuïtat de l’Escola Pia El pare Miquel fou un dels religiosos fonamentals d’aleshores esdevingué rector de Castellbò 1711-12 i de Moià 1712-24, mentre ensenyava filosofia, teologia, llatí o retòrica als seus…