Resultats de la cerca
Es mostren 425 resultats
esquí adaptat

Manuel Buendía (esquerra), medallista olímpic d’esquí adaptat
Arxiu M. Buendía
Altres esports d’hivern
Esport d’hivern practicat per persones amb alguna discapacitat física, sensorial o intel·lectual que consisteix a lliscar sobre la neu.
Existeixen dues modalitats principals l’esquí alpí, que inclou proves de descens, eslàlom, eslàlom gegant i supergegant, i l’esquí nòrdic, que només contempla curses d’esquí de fons sobre diferents distàncies En competició, es distingeixen tres tipus d’esquí adaptat en funció de la discapacitat dels esportistes Els esquiadors amb paràlisi cerebral i els discapacitats motrius o visuals practiquen l’anomenat esquí paralímpic Aquests esportistes competeixen en tres categories –discapacitats visuals, dempeus i en cadira– subdividides, al seu torn, en diferents classes segons el grau de…
Motlle d’orfebreria andalusí (Tortosa)
Art romànic
Peça de petites proporcions, de forma trapezoidal, localitzada a Tor tosa l’any 1900 © MNAC - Calveras / Mérida / Sagristà Aquest motlle es va localitzar al juny del 1900, en unes obres d’urbanisme del barri de Remolins, concretament en la fonamentació d’una casa, conjuntament amb 35 g de plata fosa i escòries en forma de gresol barrejat amb fonent vidriós i ennegrit i una moneda de l’emperador bizantí Joan I Zimizés 969-976 Ara és guardat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, amb el núm d’inventari 46 300 R Amador de los Ríos en el seu article “Reliquias hispanomahometanas” 1900, reproduït…
Àngel Ruiz i Pablo
Àngel Ruiz i Pablo
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
Vida i obra Des de la seva joventut demostrà les seves aficions literàries collaborant en la premsa de Maó, Ciutadella i Palma, on fou redactor de La Almudaina També escriví a Menorca Artística El 1911 s’installà a Barcelona i collaborà a La Illustració Catalana i La Vanguardia , sota el pseudònim El Licenciado Pablillos, entre d’altres publicà també en els diaris madrilenys ABC , El Debate i El Fígaro Fill de pare castellà, gran part de la seva obra literària l’escriví en aquesta llengua Oro y escorias 1893 Episodios ribereños 1906 El último hidalgo 1912 Clara sombra 1915 Las…
, ,
podenc eivissenc
Caça
Modalitat de caça en què el caçador dirigeix els gossos de la raça podenc eivissenc, fins a sis, que busquen i capturen els conills, i els porten vius al seu amo.
Es fan campionats tant en l’àmbit de societats de caçadors, com territorials i estatals
Vida en sombras
Cinematografia
Pel·lícula del 1947-1948; ficció de 87 min., dirigida per Llorenç Llobet i Gràcia.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Castilla Films Madrid ARGUMENT LLlobet i Gràcia GUIÓ LLlobet i Gràcia, Victorio Aguado FOTOGRAFIA Salvador Torres i Garriga blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Matheu MUNTATGE Ramon Biadiu, Antonio del Amo MÚSICA Jesús García Leoz INTERPRETACIÓ Fernando Fernán Gómez Carlos Durán, nen Valero Carlos nen, María Dolores Pradera Ana, Antònia Llobet Ana nena, Isabel de Pomés Clara, Fernando Sancho el productor, Alfonso Estela Luis, Fèlix de Pomés Sr Durán, Graciela Crespo Sra Durán, PLazaga el mag, Mary Santpere la donzella, Marta Flores l’esposa, Miquel…
fisc
Economia
Dret fiscal
Conjunt dels recursos de què disposa l’estat, provinents de la recaptació d’imposts; sovint hom considera que inclou també els ingressos no impositius, i llavors s’identifica amb el tresor públic.
El mot fisc que significava ‘bossa per a guardar-hi els diners’, originàriament, en el dret romà, es referia al tresor públic Des de l’inici de l’època imperial, hom distingeix el tresor públic del de l’emperador, i el nom de fisc restà per a aquest, mentre que aquell era anomenat erari públic del poble romà Aquesta distinció es mantingué en el dret visigòtic, bé que d’una manera no tan clara Tot el fisc corresponia al rei, però hom feia distinció entre el patrimoni del rei i el de la corona el primer corresponia als hereus, en morir el rei, mentre que l’altre passava al successor en el regne…
Claudi Gómez i Grau
Cinematografia
Fotògraf i cineasta amateur.
Vida Afeccionat a la fotografia i el cinema des dels quinze anys, ben aviat s’inicià en la professió de fotògraf, que exercí al llarg de la seva vida El 1926 adquirí un aparell de 35 mm i es convertí en un dels pioners del cinema a les Terres de Ponent Rodà films d’actualitat per a la Fox Film Corporation, a més de les seves primeres cintes amateurs , com Broma pesada 1926, produïda per la seva pròpia marca Cervera Films A principi de la dècada del 1930 entrà en contacte amb les entitats pioneres de l’amateurisme català, l’ACA de Barcelona i la Secció de Cinema Amateur del CEC En aquesta…
Constantí I

Constantí I
© Fototeca.cat
Història
Emperador romà (312-337).
Fill de Constanci I Clor i d’Helena Educat a la cort de Dioclecià, a Nicomèdia, acompanyà després el seu pare a Britània, on a la mort d’aquest 306, fou proclamat august Reconegut només com a cèsar per Galeri, Constantí emprengué una sèrie de campanyes victorioses, aliat amb Maximià, a través d’Hispània i de les Gàllies Aliat després amb l’august Licini, avançà per Itàlia contra Maxenci, el qual fou vençut a les portes de Roma, en la batalla del pont Milvi 312 Juntament amb Licini proclamà, a Milà, el 313, el decret conegut amb el nom d' edicte de Milà Restà amo absolut de l’Imperi 324…
Eduard Fernández i Serrano

Eduard Fernández i Serrano
Cinematografia
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic.
Estudià mim i pantomima a l’Institut del Teatre i, després de fer teatre al carrer i d’actuar al Teatre Llantiol, on realitzà l’espectacle Tira’t de la moto , l’any 1988 s’incorporà a Els Joglars, on romangué fins el 1993 Amb aquesta companyia participà en els espectacles Yo tengo un tío en América i Columbi lapsus Posteriorment, actuà a les ordres de directors com Lluís Pasqual Roberto Zucco , 1993 Tot esperant Godot, 1999, Ariel García Valdés Lear o l’actriu 1996, Calixto Bieito Amfitrió , 1995, Àlex Rigola Suzuki I i II , 2001 o Lluís Homar, director i coprotagonista d’ Adreça…
,
any sabàtic
Judaisme
Segons la llei jueva, el darrer de cada set anys durant el qual la terra no podia ésser conreada i cada amo havia d’alliberar un esclau hebreu, si aquest ho volia.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina