Resultats de la cerca

Fill d’un advocat Format a l’escola de Sant Carles des del 1792 Acadèmic de mèrit de flors 1806 i de pintura 1816 Treballà a la fàbrica de teixits de Joan Antoni Miquel a València Té quadres i dibuixos de flors al Museu de València i escenes religioses a convents i esglésies de la ciutat

Capítols florits de la carxofera Cynara scolymus Fototecacat / MC Constituïdes per més de 20 000 espècies, són la família de dicotiledònies més nombrosa i més diversificada pel que fa a morfologia, hàbitat, formes vitals, sistemes de dispersió dels fruits, etc Com que comprenen un nombre tan elevat de representants, no és sorprenent que es trobin esteses per tot el món De tota manera, les zones més riques en plantes d’aquesta família són les temperades i subtropical, ocupades principalment per hàbitats oberts i amb poca superfície forestal Alguns dels representants de les compostes són…

Constitueixen una família més aviat petita 8 gèneres i 150 espècies, però de gran importància als països que voregen la Mediterrània, ja que és en aquestes terres, predominantment seques i assolellades, on tenen el principal centre de variació Per aquest motiu la proporció de cistàcies respecte del total d’espècies de la flora d’un territori qualsevol s’ha utilitzat, de vegades, com a indicador de la mediterraneïtat de la zona Majoritàriament, les cistàcies són arbusts no gaire alts o petites mates de fulles simples, generalment oposades, amb estipules o sense Les flors, que són…

Amarillidàcies 1 Narcís Narcissus pseudonarcissus a aspecte general de la planta x 0,5 b tall esquemàtic longitudinal d’una flor, amb l’ovari ínfer, per a mostrar la placentació dels primordis seminals x 1 2 Lliri de mar Pancratium maritimum aspecte general x 0,5 3 Lliri de neu Galanthus nivalis a tall esquemàtic longitudinal d’una flor x 1,5 b secció transversal esquemàtica d’una càpsula x 1,5 Eugeni Sierra Aquesta família comprèn uns 75 gèneres i unes 1100 espècies que viuen principalment a les regions tropicals, subtropicals i temperades càlides La majoria presenten òrgans…

És originària del S d’Àfrica i conreada com a planta ornamental en regions temperades per les seves flors Té fulles compostes amb folíols de 2-3 cm de color verd fosc, ovats o romboidals i amb el marge serrat flors tubuloses de tonalitats diverses de groc, taronja i vermell, en inflorescències curtes terminals molt vistoses a l’estiu i la tardor

Caracteritzada per l’embrió amb dos cotilèdons, l’arrel axonomorfa originada a partir de la radícula, la tija amb feixos vasculars oberts i disposats en anell i amb una capa de càmbium, el creixement secundari en l’arrel i en la tija, les fulles peciolades i de nervadura pinnada o palmada i les flors típicament pentàmeres o tetràmeres Hom les divideix en dialipètales , amb flors de periant amb dos verticils i de pètals separats, i monoclamídies o apètales , amb flors de periant doble i de pètals soldats Una altra subdivisió és en arquimídies , que comprenen les dialipètales i les…

Campanulàcies 1 Legousia hybrida aspecte de la planta, amb flors terminals solitàries x 0,5 2 Jasione montana a aspecte de la planta en flor x 0,5 b detall d’una flor, amb l’ovari ínfer i els pètals llargs i estrets x 4 3 Phyteuma orbiculare a aspecte general de la planta x 0,5 b flor començant a obrir-se x 2 c flor ben oberta que comença a marcir-se x 2 4 Campanula rapunculoides flor seccionada longitudinalment, amb l’ovari ínfer, els sèpals corbats cap avall i la corolla campanulada x 1 5 Campanula speciosa flor amb la corolla seccionada longitudinalment per a mostrar els sèpals perllongats…

En les flors monoclamídies constitueix tot sol el periant, a vegades amb tota l’aparença d’una corolla, i en aquest cas es diu corollí o petaloide En les flors de periant doble els sèpals solen tenir l’aspecte de fulles, bé que alguns cops siguin com pètals, i aleshores, tant els uns com els altres reben el nom de tèpals Si els sèpals són soldats, el calze és gamosèpal, i si són lliures, dialisèpal En els calzes gamosèpals hom por distingir el tub o part soldada i els limbes o parts terminals lliures dels sèpals el punt on s’uneixen les dents al tub és la gola Si…

Entre les astèrides raregen els arbres i els arbusts les flors són entomòfiles i sovint zigomorfes, gamopètales i amb un sol verticil d’estams Les astèrides són les més evolucionades de totes les dicotiledònies Tot i les nombroses excepcions que hi ha, solen tenir les flors pentàmeres, tetracícliques, amb un sol verticil d’estams i un gineceu format per dos carpels soldats És freqüent que les flors s’agrupin en inflorescències denses, que funcionalment són equivalents a una sola flor pseudant, com és el cas de l’escardot Dipsacus sylvestris , que veiem…

Liliàcies 1-5 i esmilacàcies 6 1 Galzeran Ruscus aculeatus a aspecte general amb flors i fruits sobre els fillocladis x 0,5 b flor femenina x 3 c flor masculina x 3 2 Esparreguera boscana Asparagus acutifolius a aspecte general x 0,5 b detall d’una flor ix 3 3 Esparreguera de gat Asparagus albus a aspecte general x 0,5 b branqueta amb flors x 1,5 c detall d’una flor x 3 4 Raïm de guineu Paris quadrifolia a aspecte general x 0,5 b fruit x 2 5 Segell de Salomó Polygonatum odoratum aspecte general de la planta amb flors i fruits x 0,5 6 Arítjol…