Resultats de la cerca

Fill d’una família aristocràtica pietista de Turíngia, estudià dret a Jena, on s’entusiasmà amb Schiller i Fichte a Leipzig 1791 entrà en el cercle de FSchlegel deixà la jurisprudència per la mineria i fou inspector de mines a Weissenfels Després de la mort 1797 de la seva promesa, de 15 anys, Sophie von Kühn, entengué l’amor com una força elemental anímica i còsmica i exigí la mort per la força màgica de la consciència, per tal d’unir-se amb l’amada en els àmbits de suprema espiritualitat de l’infinit Creu en la Salvació i en forces còsmiques misterioses, i en el seu idealisme màgic tot…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Tel-Aviv i Jerusalem i continuà la seva formació a Florència i a París Les seves obres de caràcter escultòric sobresurten per la capacitat d’integració en l’emplaçament, i sovint esdevenen art natura land art,  obres de caràcter monumental i que funcionen com a llocs de memòria És autor d’intervencions permanents com Plaça Blanca 1977-88, a Tel-Aviv el Camí dels Drets Humans 1989-93, a Nuremberg  Passatges Homenatge a Walter Benjamín 1990-94, a Portbou Plaça de poble 1994-95, a la riba del llac de Zuric, Suïssa  Plaça de la Tolerància Homenatge a Yitzhak…

Catedràtic de literatura catalana a la Universitat de Barcelona, emèrit des del 2021 Entre el 1976 i el 1980 exercí de lector a la Universitat de Ratisbona Alemanya El 1974 fou un dels primers redactors de la revista Els Marges , que codirigí amb Jordi Castellanos des del 1991 fins a la mort d’aquest 2012, i que posteriorment ha dirigit en solitari Ha publicat a L’Avenç , la Revista de Catalunya ,  L’Espill i El Punt Bona part de la seva recerca l’ha centrada en l’estudi del Noucentisme, amb especial atenció a la figura d’Eugeni d’Ors, de qui ha editat diversos volums de la seva Obra…

Especialitzada en llibres de temes d’art, publicà les primeres obres dels crítics argentins més coneguts com Julio E Payró, Jorge Romero Brest, Julio Rinaldi, Romualdo Brughetti, etc Al cap de pocs anys, creà les colleccions “Biblioteca Argentina de Arte Religioso”, la “Colección Historial”, que publicà Historia del arte d’Elie Faure, Historia de la crítica de arte de Lionello Venturi i Historia de los pintores impresionistas de Théodore Duret Dins de les seves colleccions, cal remarcar “Colección Vida y Obras”, amb obres com Vida secreta de Salvador Dalí del mateix Merli i Pahissa, Grünewald…

Rei de Tessàlia Ftiòtida, marxà a la guerra de Troia amb els seus súbdits, preferint una vida curta i gloriosa a una vellesa llarga i tranquilla com li havia ofert la seva mare Barallat amb Agamèmnon per la possessió de l’esclava Briseida, abandonà el combat i no hi tornà fins que el seu amant i amic Pàtrocle fou mort en batalla Desafià Hèctor a combat singular i el matà amb l’ajuda d’Atena després tornà el seu cadàver als troians, pregat per Príam, rei de Troia i pare del mort El príncep Paris, germà d’Hèctor i raptor d’Helena, el matà, d’un tret de sageta al taló, ajudat per Apollo La…

Estudià a Eisenach i a la universitat de Jena, fins que el 1758 es traslladà a Leipzig Després d’un breu sojorn italià, el 1761 s’installà a Weimar, on pogué entrar en contacte amb el cercle de destacades personalitats literàries i artístiques que s’havia format entorn de la duquessa Anna Amàlia En aquesta ciutat serví en qualitat d’organista i konzertmeister de l’orquestra de la cort El 1772 rebé el nomenament de mestre de capella, càrrec que ocupà durant la resta de la seva vida Compongué més de seixanta sonates per a teclat, sota la influència de CPE Bach, per bé que intentà distanciar-se’…

Vida i obra Fill de Magí Verdaguer i Callís i germà de Màrius Verdaguer i Travesí Conegut com “don Xim”, fou professor de llengües i publicà mètodes d’estudi de l’anglès i del francès Escriví diversos articles a La Nostra Terra  i Almanac de les Lletres , que són, gràcies a l’humorisme i al rebuig dels tòpics postromantics i avantguardistes, una de les mostres més brillants de la prosa mallorquina d’abans del 1936 Autor d’una obra escrita majoritàriament en castellà, publicà Dues històries ferestes 1950, que, premiada als Jocs Florals de Perpinyà, inclou dues narracions humorístiques plenes…

Vida i obra Al cenacle literari valencià dit Acadèmia d’Apollo 1826-27, on es polemitzà a propòsit dels seus Ensayos poéticos 1826, i a la tertúlia de Mariano de ↑ Cabrerizo es relacionà amb escriptors castellans com Juan Nicasio Gallego i Eugenio de Tapia i amb els valencians que participaren en la incorporació del romanticisme potser també amb el català Ramon López i Soler, que l’hauria influït en l’opció de la novella històrica Publicà novelles sentimentals com  Voyleano, o la exaltación de las pasiones , 1827, deutora del Werther de Goethe, malgrat el que, potser per…

Estudià lletres a Madrid, fou lector a la Universitat de Roma 1949-55 i catedràtic d’estètica a la Universitat de Barcelona des del 1955 fins al 1965, que dimití per solidaritat amb els professors de Madrid ETierno Galván, JLLópez Aranguren i AGarcía Calvo, expulsats per motius polítics Aleshores anà a ensenyar als EUA i el Canadà, i el 1977 es reincorporà a la Universitat de Barcelona La seva poesia es mostra profundament religiosa i existencial cal destacar-ne Hombre de Dios 1945, La espera 1949, Versos del domingo 1954, Voces y acompañamientos para San Mateo 1959, La conquista de este…

El 1913 s’allistà a la Legió Estrangera, experiència que reflectiria més tard a Afrikanische Spiele ‘Jocs africans’, 1936 Destacat combatent durant la Primera Guerra Mundial, relatà les seves experiències i les seves idees sobre la guerra en diverses obres, com ara In Stahlgewitter ‘En tempestes d’acer’, 1920 i Auf den Marmorklippen ‘En els espadats de marbre’ 1939, en les quals palesa una concepció aristocràtica de la vida i una inclinació pels valors militaristes El 1923 abandonà l’exèrcit per a cursar estudis de filosofia i zoologia, i posteriorment es dedicà a la literatura Integrat…