Resultats de la cerca

Professor de geografia a la Universitat de Cambridge 1958-74, universitat de la qual fou professor emèrit 1979-2022 Fou cofundador 1964 i membre del Cambridge Group for the History of Population and Social Structure, grup que codirigí fins l’any 1994 Fou un dels capdavanters en el desenvolupament de la demografia històrica al Regne Unit Presidí la British Economic History Society 1996-98 i la British Academy 1997-2001

Rebé el premi Nobel de física l’any 1999, conjuntament amb Martinus JGVeltman , pels seus treballs que serviren per a aclarir l’estructura quàntica de la interacció feble Des de l’any 1977 és professor de física a la Universitat d’Utrecht, i és membre de la Ducht Academy of Sciences des de l’any 1982 El 1999 rebé el premi Hight Energy Physics de la European Physical Society

El seu concepte ha variat amb el tems El 1923, el comitè de la Mineralogical Society of America proposà de definir-la com “una substància natural i homogènia d’origen inorgànic que té propietats físiques característiques, la seva composició química és definida dins uns certs límits, i té normalment estructura cristallina” Sembla però, convenient d’exigir sempre la condició que l’estructura sigui cristallina i considerar els pocs sòlids no cristallins com a excepcions

Ensenyà a Yale 1905-15 i dirigí les expedicions d’aquesta universitat a l’Amèrica del Sud Fou nomenat director de l’American Geographical Society 1915-35 i president de la John Hopkins University 1935 Prengué part en la conferència de pau de París 1917 com a geògraf Fou també president de l’Association of American Geographers Entre les seves obres cal esmentar South America i Geography in relation to the Social Sciences 1934

Pioner del corrent evolucionista, estudià especialment la família, el matrimoni, la propietat i l’estat i establí tres etapes culturals en la història de la humanitat salvatgisme, barbàrie i civilització, idees que exposà en Ancient Society 1877 Fou també un dels primers etnòlegs que practicaren la recerca de camp, especialment entre els indis iroquesos The League of the Iroquois , 1851, i destacà també el rigor científic del seu estudi dels sistemes de parentiu

Professor a la Universitat d’Edimburg, l’any 1930 descobrí un mètode per a desenvolupar artificialment embrions d’ocells i de mamífers, i més endavant estudià la natura química de l’ADN Fou membre de diverses societats científiques entre les quals la Royal Society, i, entre d’altres, rebé el premi Albert Brachet l’any 1936 A més dels articles i les obres de genètica, publicà també Science and Ethics i The Ethical Animal

Autodidacte, es vinculà estretament al moviment beat De la seva poesia, sòbria i elaborada, destaquen els reculls Objectivist Anthology 1932, In What Hour 1940 i One Flower Wreath Hill 1977 Escriví també drames en vers Beyond the Mountains , 1955, assaig The Birds in the Bush , 1959 The Alternative Society , 1970 The Elastic Retort , 1973 i els volums autobiogràfics An Autobiographical Novel 1966 i Excerpts from Life 1981 Fou també traductor i pintor

Graduat a Cambridge 1936, hi desenvolupà la major part de les seves recerques Féu nombrosos treballs sobre la fisiologia nerviosa fonamental El 1939 perfeccionà les tècniques per a la mesura directa de potencials cellulars cèllules nervioses gegantines El 1963 fou distingit, amb Eccles i Huxley, amb el premi Nobel de medicina i fisiologia En 1970-88 estudià el mecanisme de fotorecepció a la retina Fou president de la Royal Society 1970-75

Ocupà diversos càrrecs polítics durant la Segona Guerra Mundial i després tingué un paper important en el desenvolupament del programa nuclear a la Gran Bretanya i de la cooperació amb els EUA El 1954 esdevingué director del grup industrial de la UK Atomic Energy Authority i dirigí la construcció i realització de la primera central nuclear del món, Calder Hall, inaugurada el 1956 Membre de la Royal Society, rebé diverses distincions acadèmiques

Director de la School of Education de la Universitat d’Illinois 1908-17, fou codirector del “Journal of Educational Psychology” 1910-18, revista que contribuí a introduir la psicologia aplicada a les escoles Fou, en certa manera, un oponent de John Dewey Escriví The Educative Process 1905 Fou president del National Council of Education 1931-37 Edità el “Journal” de la National Education Association 1920-25 i “School and Society” 1939-46