Resultats de la cerca
Es mostren 886 resultats
regla de l’àrea
Transports
Conjunt de condicions a complir per tal que la combinació d’un buc i d’una ala, en règim supersònic, tingui resistència aerodinàmica mínima.
Aquesta regla, establerta per Richard T Whitcomb el 1953, indica que l’àrea de les diferents seccions del conjunt buc-ala, perpendicularment a l’eix de simetria, ha de variar al llarg del dit eix de manera suau i contínua Hom explica aquesta regla tenint en compte que el flux aerodinàmic a l’entorn d’un conjunt buc-ala és semblant a l’existent a l’entorn d’un cos de revolució amb la mateixa distribució longitudinal d’àrees La resistencia aerodinàmica d’un tal cos de revolució serà mínima si d’una secció a l’altra varia molt poc Així, doncs, un buc projectat seguint aquesta regla…
ànec collverd
Ànec coll-verd, mascle i femella
© Fototeca.cat
Ornitologia
Avicultura
Ànec de superfície.
El mascle té el cap i el coll verds, i la femella és bruna tots dos tenen el mirall morat Viu prop de l’aigua, tant en la dolça com en la dels estuaris Es troba a tot l’hemisferi nord, i cria a tot arreu, preferentment als països nòrdics És freqüent als Països Catalans, on hiverna És l’espècie més coneguda i l’arrel de moltes races domèstiques, entre d’altres l’ ànec de Rouen , d’origen francès, amb el nom de la ciutat d’on procedeix És explotat per la seva carn, exquisida i abundant, malgrat el lent engreix als 6 mesos arriba a pesar 2,5-3kg L’ ànec d’Aylesbury , per una mutació de l’ànec de…
Benet Espinós i Navarro
Pintura
Pintor.
Deixeble del seu pare, Josep Espinós Pertanyia a la Fábrica de los Cinco Gremios de Madrid Director de l’Escola de Flors i Ornats, de València, que depenia de l’Acadèmia de Sant Carles, des del 1784, durant l’ocupació francesa fou confirmat en el càrrec per Suchet Impossibilitat i mig cec el 1814, fou substituït pel seu deixeble predilecte, Josep Zapata El seu art obeeix a un propòsit ornamental i utilitari, puix que les seves pintures, com les de l’Escola en general, tenien per objecte de servir de model a dissenys de sedes i taulellets Cal distingir dues èpoques en la seva evolució…
George Alexander Osborne
Música
Pianista i compositor irlandès.
Fou un dels pianistes contemporanis de F Chopin que fruïren de més renom en el seu moment Fill d’un organista de Luimneach, estudià teologia i la seva formació musical fou, durant força temps, bàsicament autodidàctica Quan s’establí a París 1826, però, començà a estudiar piano amb F Kalkbrenner i harmonia i contrapunt amb FJ Fétis Des del 1843 visqué a Londres, tot i que visitava assíduament París, on aviat fou reconegut com un dels millors pianistes del seu temps La seva tècnica interpretativa era similar a la de Chopin flexible, clara i de pulsació suau Mantingué una estreta…
veu celeste
Música
En l’orgue, joc ondulant, labial, de talla estreta, simple o compost.
Generalment en la tessitura de 8’ o 4’ i començant en la segona octava, cada nota és composta per dos tubs de talla estreta afinats sensiblement diferents l’un de l’altre, més alt o més baix, cosa que produeix un batec suau i dolç Si el joc és simple li cal un altre joc, també de talla estreta, per a acoblar-s’hi i generar el mateix efecte viola de gamba, salicional, etc Introduït a l’orgue a la darreria del període clàssic, és plenament característic de l’orgue romanticosimfònic Sovint collocat al cos expressiu o al recitatiu, pot actuar tant de joc solista com de polifònic…
forte-piano
Música
Signe (Fp ) que indica que cal interpretar un fragment musical passant de fort a suau.
mascarpone

Mascarpone
Alimentació
Formatge llombard fet amb nata dolça, de textura cremosa, de color blanc i de gust suau.
riu Magre
Riu
Riu del País Valencià, afluent del Xúquer per l’esquerra.
Té les característiques pròpies dels rius valencians curs curt, pendent fort, cabal escàs i una gran irregularitat Neix al NW de l’altiplà d’Utiel, format per diverses rambles i diversos barrancs, el principal dels quals és la rambla de la Torre, que neix a Castella, prop del límit amb el municipi valencià de Sinarques Des de prop d’Utiel el riu té la direcció SSE, i drena la major part de la comarca Penetra a la Foia de Bunyol, i s’encaixa fortament a la serra de Martés Al S de Mecastre s’obre a un relleu més suau hi ha estat construït el pantà de Forata, que en regula el cabal…
Madeira

Madeira
Patrick Müller (CC BY-NC-ND 2.0)
Arxipèlag
Divisió administrativa
Arxipèlag de Portugal, a l’Atlàntic, al N de les illes Canàries i davant les costes del Marroc.
Constitueix una regió autònoma de Portugal La capital és Funchal Comprèn les illes de Madeira, la més important 740 km 2 , i Porto Santo 42,5 km 2 i els grups de Desertas i Selvagens 13,84 km 2 És d’origen volcànic, amb el pic Ruivo 1 861 m com a punt més alt la costa és alta i rocallosa El clima és suau, amb poca oscillació tèrmica anual i amb pluges hivernals La vegetació és macaronèsica, d’aspecte subtropical La població es concentra principalment a Funchal Unes altres ciutats importants són Machico, Ponta do Sol i Baleira Visitat l’arxipèlag pel navegant portuguès João…
Highlands
Regió
Regió d’Escòcia i divisió administrativa de Gran Bretanya que comprèn la zona d’altes terres, al N dels Lowlands.
La capital és Inverness És un conjunt de massissos i altiplans formats per materials cristallins i metamòrfics, fracturats en grans blocs dissimètrics El relleu, de formes feixugues, és més elevat i accidentat a la part occidental i més baix i suau a la part oriental La depressió del Glen More divideix aquestes terres en les muntanyes Grampianes, al S, més elevades i compactes —on hi ha el Ben Nevis 1 343 m—, i els Northern Highlands, al N, més baixos i accidentats De clima rigorós i terres pobres, és encara una regió endarrerida, on la ramaderia fou l’activitat bàsica Sotmesa a un fort…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina