Resultats de la cerca
Es mostren 365 resultats
Els col·lèmbols
Característiques de grup Els collèmbols són petits insectes de cos tou i de colors variats blanc, negre, vermells, verdosos i groguencs, formant dibuixos suggestius Salten d’una manera característica Viuen sempre a llocs humits, en petites escletxes dels troncs dels arbres, a sota d’objectes grans, etc No tenen metamorfosi i una característica peculiar és l’escàs nombre de segments que forma el seu abdomen, cosa que ha fet que se’ls anomenés, també, oligentomes Oligentoma o oligoentomats Oligoentomata noms que tenen aquest significat Els collèmbols tenen un indubtable valor econòmic D’una…
Les gencianàcies
Gencianàcies 1-5 / Meniantàcies 6 1 Centaurium erythraea a aspecte de la planta amb la roseta basal i les flors agrupades en inflorescències al capdamunt de les branques x 0,5 b detall d’una poncella x 2 c detall d’una flor oberta x 2 d estam amb l’antera simplement corbada x 5 e estam madur amb l’antera cargolada en espiral x 5 2 Blackstonia perfoliata fragment d’una branca amb flors x 0,5 3 Gentiana verna a flor seccionada longitudinalment x 1,5 b fruit mig obert envoltat, en part, pel calze x 1,5 4 Gentianella ciliata a i a’ pètal de marge laciniat i dos estams x 1 5 Gentianella…
Els miriàpodes
El concepte de miriàpode L’organització externa del cos dels miriàpodes, és a dir, la seva divisió en un cap diferenciat i un cos uniforme proveït d’un nombre elevat de segments, és evident en aquest exemplar de quilòpode Pseudohimantarium mediterraneum europaeum , al qual hom pot apreciar, igualment, la uniformitat morfològica dels apèndixs del cos Antoni Serra Els miriàpodes són mandibulats terrestres que tenen el cos format per dues regions, el cap i el tronc El tronc és constituït per un elevat nombre de segments, cada un dels quals presenta, almenys, un parell de potes Aquest caràcter…
L’ombra transparent
‘L’arbre que no fa ombra’ o ‘l’arbre de l’infern del Dant’ aquests són els noms que els poetes van donar als sacsaüls De totes les plantes que caracteritzen el desert fred, els sacsaüls són probablement les més conegudes D’alguna manera, en són fins i tot el símbol Però l’estesa opinió que els sacsaüls no fan ombra no és exacta Certament, a migdia, quan el Sol és al zenit, l’ombra dels sacsaüls és imperceptible, però al matí i al vespre els sacsaüls fan una ombra tan lleugera com remarcable, prou agraïda per qualsevol persona que s’hi refugiï a l’època calorosa Als deserts de l’Iran, de l’…
variabilitat
Biologia
Fenomen comú a tots els éssers vius pel qual els diferents caràcters morfològics, bioquímics, de comportament, etc, que són propis de cada tàxon, mostren variacions quantitatives o qualitatives entre uns individus i uns altres.
Segons que aquestes variacions individuals afectin caràcters que poden variar d’una manera contínua entre dues situacions extremes alçària, longitud o amplària d’un determinat òrgan, longevitat, etc o caràcters amb variació discontínua nombre de cries, color dels ulls, nombre d’apèndixs, nombre de llavors per fruit, etc hom parla de variabilitat contínua o de variabilitat discontínua , respectivament L’estudi quantitatiu de la variabilitat contínua exigeix d’agrupar els individus estudiats en classes de variabilitat o freqüència, és a dir, en grups d’una amplitud escollida…
broca

Diversos tipus de broca: 1. helicoidal especial per a pedra i formigó; 2. helicoidal per a metalls; 3. plana per a fusta; 4. helocoïdal de filaberqui (per a fusta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Eina que, aplicada a un filaberquí, màquina de foradar, torn o fresadora, serveix per a fer forats cilíndrics d’un diàmetre màxim de 85 mm i una fondària de 300 mm en peces d’acer, metalls no ferris, fusta, marbre, plàstic, vidre, etc.
Acostuma a ésser d’acer ràpid o, quan la punta de tall és postissa, el cos és fet generalment d’acer al crom mentre que la pastilla encastada és una sinterització de carburs metàllics La broca helicoidal , que és la més emprada, consta d’un cos cílindric al llarg del qual té generalment dues ranures helicoidals, diametralment oposades, que faciliten l’expulsió de la ferritja o dels encenalls, i la intersecció de les quals amb el con que en constitueix la punta defineix dues arestes de tall —o llavis— unides per una aresta transversal que forma amb elles un angle de 125 a 130° i d’un mànec,…
Cançoner Vega-Aguiló
Literatura catalana
Manuscrits 7 i 8 de la Biblioteca de Catalunya, que antigament havien format un sol volum, siglats Ha i Hb per Jaume Massó i Torrents, i VeAg per la tradició filològica occitana.
Més antic que els altres cançoners catalans conservats, que daten del final del segle XV o del principi del XVI, aquest còdex, copiat entre els anys 1420 i 1430 en un entorn probablement cancelleresc o notarial proper a la cort barcelonina dels primers Trastàmara, constitueix el recull més important i extens de la poesia catalana anterior a Ausiàs Marc El primer tom, a més, conté una trentena d’obres de trobadors dels segles XII i XIII i una quinzena llarga de peces líriques anònimes, en occità i d’estil trobadoresc, totes de gran interès filològic i lingüístic D’altra banda, al segon tom, s’…
,
Sant Silvestre (Vallirana)
Art romànic
Situació Aspecte extern d’aquesta antiquíssima capella ECSA - Rambol La capella de Sant Silvestre és situada a la vall d’Arús, aigua avall de Can Campderròs, a l’esquerra de la riera i prop de Can Bagunyà La pista que hi mena surt del quilòmetre 322,4 de la carretera de València a Barcelona Mapa 36-16420 Situació 31TDF109805 Història L’any 904 la capella de Sant Silvestre va ser donada pel bisbe Teuderic de Barcelona al monestir de Sant Cugat, en el moment en què el prelat donà al cenobi, perquè la restaurés i la posseís, l’església de la Santa Creu, a la vall del castell de Cervelló, i també…
Les zanniquel·liàcies
Zanniquel-liàcies 1 Zanniquèl-lia Zannichellia palustris a aspecte general x 0,5 b flor masculina formada per un únic estam i flor femenina amb quatre pistils, tots en el mateix verticil x 3 c detall dels fruits x 3 Eugeni Sierra Es tracta d’una altra família de plantes aquàtiques distribuïda per tot el món que comprèn quatre gèneres i set espècies pròpies de les aigües dolces o una mica salabroses Viuen completament submergides i, pel seu aspecte, es poden confondre amb alguns potamogètons o amb les rúpies, descrits anteriorment A partir dels rizomes s’originen tiges filiformes i força…
Els pseudoscorpins
Característiques del grup Els pseudoscorpins, malgrat ésser poc coneguts, són força abundants al nostre país El motiu del seu desconeixement és, sobretot, el seu hàbitat, ja que viuen en petits forats, sota les escorces dels arbres o al medi edàfic, i rarament es mostren a l’aire lliure D’altra banda, les seves dimensions d’1 a 9 mm de llargada, el seu color críptic i la seva extrema precaució, que els fa immobilitzar al menor senyal de perill, ajuda a fer-los difícils de veure Es caracteritzen pel fet de tenir uns pedipalps molt desenvolupats i acabats…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina