Resultats de la cerca

Situació Una vista general del nucli de població arrecerat a la muntanya i dominat per l’església, situada a la part més alta J Vigué Sant Miquel de Fontaneda, església titular del poble homònim, situat a 1 293 m d’altitud, vora el riu de Fontaneda, afluent, per la dreta, de la Valira, que neix al pla de Mossets, pertany a la parròquia de Sant Julià de Lòria Situació x 1°27′45” — y 42°27′15” Hom arriba a Fontaneda des de Sant Julià de Lòria, població de la qual dista uns 5 km, per carretera vers el sud-oest la carretera és asfaltada i en bones condicions, bé que molt desnivellada, com la…

El procés de formació de coves i avencs La formació de coves s’ha de situar en el context, més general, dels processos erosius que s’encarreguen de desfer lentament la superfície de l’escorça terrestre La majoria de les grans cavitats són el resultat dels processos de dissolució que tenen lloc al si d’algunes roques El conjunt de morfologies i de processos físico-químics responsables de l’erosió, molt específica i fins i tot original, que es manifesta en tota mena de roques solubles, s’engloba dins l’estudi dels fenòmens i els materials càrstics La carstificació Tall esquemàtic d’un sistema…

Accidenten el terme el massís calcari de Pena, al sud, on hi ha, dominant el poble, l’antic castell de Pena i actual santuari marià, i la serra, igualment calcària, de Talteüll, al nord, sota la qual s’estenen una sèrie de valls dessecades que aflueixen a l’Aglí L’agricultura 464 ha cultivades, centrada en el conreu de la vinya vi dolç natural de les costes de l’Aglí i vi de qualitat superior de les Corberes del Rosselló, ha estat l’activitat econòmica que condicionà durant el s XIX un ràpid creixement de 260 h el 1836 passà a 618 h el 1891 Hi ha una societat cooperativa vinícola…

El museu El Museu Municipal d’Alcover va ser creat el 1970 i té la seu actual a Ca Batistó, en un edifici que manté encara elements arquitectònics medievals com els arcs gòtics de la planta baixa El seu fons comprèn mostres de paleontologia, arqueologia, numismàtica, armes, arts decoratives i etnologia local Pel que pertoca al període medieval cal destacar dues peces escultòriques de factura romànica MaCC Mènsula Mènsula a dalt amb un cap d’animal, i capitell a baix amb una senzilla decoració incisa procedent de la casa Cesari d’Alcover ECSA - I Companys Procedència desconeguda Datació segle…

Aquests fragments foren trobats a la necròpoli paleocristiana de Tarragona a partir del 1927, i actualment es conserven a la reserva del Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb els núms d’inv P 425 A, P 430 B, P 427 C i 444 D Són de pedra calcària i fan 0,305 × 0,6 m A 0,86 × 0,095 m B 0,06 × 0,09 m C i 0,15 × 0,145 m D Cronològicament poden situar-se en el segon terç del segle V Aquests fragments de sarcòfag són de la mateixa tipologia que el sarcòfag dels apòstols El primer fragment mostra una figura d’apòstol sant Pere, amb el cap desgastat, de proporcions estilitzades, i amb…

Situació Ermita d’història molt desconeguda situada en un turó a ponent del poble de les Paüls ECSA - MÀ Font Les ruïnes d’aquesta ermita són emplaçades damunt un turó situat a ponent del poble de les Paüls, des d’on es pot veure la serra de Gavàs i el massís del Turbó Mapa 32-10 213 Situació 31TCH014055 Per a anar-hi, partint de les Paüls, cal agafar la carretera C-144 en direcció a Castilló de Sos, i un cop fets uns 2 km s’ha d’agafar una pista a mà dreta, no apta per a vehicles, que en un recorregut d’uns vint minuts arriba a l’ermita MAF Història Aquesta ermita se situa en el mateix solar…

Situació Vista de llevant de l’església amb el seu absis romànic, amb un cos afegit a la part de migdia en època posterior ECSA - JV Valls És l’antiga església parroquial del veïnat d’aquest nom, dit avui Mas de les Abelles Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 27’ 55,2” N - Long 3° 4’ 20,4” E Hi condueix una carretera que parteix de la del coll de Banyuls, a mà esquerra venint de Banyuls, uns 300 m després d’haver passat el mas Atxer Història El lloc de les Abelles era comprès dins la donació que Jaume I feu de la vall de Banyuls a Ponç Hug IV d’Empúries el 1248 En aquesta donació se cediren així…

Fragments A i B d’un sarcòfag similar al de Leucadius, de Tarragona Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Aquest sarcòfag es localitzà a la necròpoli paleocristiana de Tarragona l’any 1928, i ingressà al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv P 42 És de pedra calcària i fa 2,1 × 0,65 × 0,6 m El sarcòfag presenta el front dividit en cinc sectors rectangulars, el segon i el quart dels quals mostren quatre camps d’estrígils disposats simètricament en dues direccions, formant una màndorla en els punts de contacte Al centre hi ha una…