Resultats de la cerca
Es mostren 929 resultats
Jevgenij Vladimirovic Gippius
Música
Etnomusicòleg rus.
Estudià història de l’art a l’Institut de Leningrad i ensenyà als conservatoris de Leningrad i Moscou El 1958 es doctorà amb una edició crítica de les colleccions de cançons populars de M Balakirev Els seus estudis són una de les anàlisis més profundes i científiques de la música tradicional russa Feu nombroses expedicions per tot Rússia per recollir la música popular dels diferents pobles i regions Els seus enregistraments formen la base de l’arxiu fonogràfic que fundà i dirigí fins el 1944 També estudià la música de la població no eslava de Rússia i les cançons revolucionàries
Custòdia de Terra Santa
Història
Custòdia franciscana, dependent directament de la Santa Seu, constituïda per franciscans de diverses nacionalitats, sota l’obediència d’un custodi resident a Jerusalem, encarregats dels llocs sants de ritu llatí de Palestina.
Establerta pel primer capítol general de l’orde 1217, restà a Palestina després de la caiguda del regne llatí de Jerusalem , gràcies a acords parcials amb els soldans que culminaren en el tractat perpetu del 1333 Climent VI reconegué els franciscans com a custodis oficials en nom de l’Església Catòlica 1342 Successives expropiacions i restitucions per part dels turcs abocaren al statu quo del 1757 vigent actualment, que delimita els drets de les diverses confessions cristianes sobre cada santuari A Jerusalem, la Custòdia dirigeix una Escola Bíblica que promou excavacions arqueològiques i…
Josep Serrat i Bonastre
Serra
Enginyer industrial.
Estudià a Barcelona Fou professor, i més tard, sotsdirector de l’escola d’enginyers industrials de Bilbao posteriorment fou professor de l’Escola del Treball de Barcelona destituït el 1923 per la dictadura de Primo de Rivera i enginyer, sotsdirector, director interí 1929-32 i director de tallers 1932-34 de La Maquinista Terrestre i Marítima Dirigí la Revista Tecnológica Industrial i publicà obres científiques, com ara Tecnología mecánica 1911, reeditada sovint, i diverses traduccions d’obres bàsiques alemanyes i angleses El seu germà, Francesc d’Assís Serrat i Bonastre Barcelona…
Gregori Verdú i Verdú
Història
Militar
Militar.
Es graduà de tinent d’enginyers militars i participà en la primera guerra Carlina Fou catedràtic de l’Academia de Ingenieros Militares de Madrid 1843 Amplià estudis a París 1847-51 i fou enviat a estudiar l’exposició de Londres del 1851 Més tard serví a les Filipines, i després fou ascendit a coronel 1863 i li foren confiades tasques científiques, especialment treballs cartogràfics Ascendit a general 1873, participà en el setge de Cartagena i lluità contra els carlins a Navarra, on morí en acció de guerra El 1854 havia publicat Nuevas minas de guerra traduït al francès l’any…
Joaquim Fiol i Pujol
Història
Història del dret
Advocat i polític.
Demòcrata i republicà, fundà i dirigí el setmanari El Iris del Pueblo en la primera època 1855-56 Collaborà a l’Ateneu Balear 1863 Tingué una actuació destacada durant l’epidèmia de còlera del 1865 Amic de Castelar, fou membre de la Junta de Govern de les Balears octubre del 1868 Fou cònsol d’Espanya a Alexandria novembre del 1868 i governador civil d’Almeria abril del 1870 Membre de diverses corporacions científiques, espanyoles i estrangeres, escriví Poesías 1868 i el fullet Una preocupación mallorquina 1877, on combaté les posicions de Josep Taronjí sobre la qüestió xueta
Jean Charcot
Geografia
Explorador francès, fill de Jean Martin Charcot.
Estudià i exercí la carrera de medicina Dirigí dues expedicions de l’Antàrtic —la primera 1903-05 amb el vaixell “Français”, i la segona 1908-10 amb el “Pourquoi pas"—, en les quals completà la cartografia des de l’arxipèlag de Palmer fins a l’illa Charcot a la qual donà el nom i dugué a terme interessants treballs oceanogràfics Continuà les seves investigacions, especialment sobre el plàncton, a Grenlàndia, l’Atlàntic nord i també la Mediterrània Morí en naufragar el “Pourquoi pas" al Faxaflói, davant les costes d’Islàndia Publicà relacions dels seus viatges i diverses memòries …
basic
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació per a aplicacions científiques i generals, de caràcter conversacional i fàcil d’usar.
Fou concebut el 1965 per JG Kemeny i TE Kurtz a Nou Hampshire, EUA, com a primer pas en l’aprenentatge del fortran en ambients universitaris i en modalitat de temps compartit La seva simplicitat de comprensió i ús, així com algunes funcions noves com ara la manipulació de matrius com si fossin variables, l’han convertit en un llenguatge àmpliament usat no solament en ordinadors i terminals intelligents, sinó també en certes calculadores programables El nom és un acrònim de Beginner's Allpurpose Symbolic Instruction Code
Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Editorial
Editorial dependent del monestir de Montserrat, especialitzada en obres religioses i científiques i en publicacions periòdiques.
Iniciada, de fet, el 1907 amb la Revista Montserratina , fou potenciada a partir de l’abadiat d’Antoni M Marcet 1912 el 1914 aparegué la revista Vida Cristiana , i el 1917 començà la sèrie Analecta Montserratensia , impulsada per Anselm Albareda Poc després sorgiren les colleccions “Biblioteca Monàstica” 1920, “Biblioteca Popular Litúrgica” 1920, “Místics de Montserrat” 1925 i la Bíblia de Montserrat , de Bonaventura Ubach 1926 El 1927 començà la publicació del butlletí del santuari Montserrat i de la collecció Catalonia Monastica , seguits per Mestres de l’Escolania de Montserrat , collecció…
,
Sebastià Mariner i Bigorra
Lingüística i sociolingüística
Lingüista i llatinista.
Estudià filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid Catedràtic de llatí a la Universitat de Granada des del 1955, passà a ocupar posteriorment la mateixa càtedra a la de Madrid Collaborà en diverses revistes científiques sobre temes de lingüística llatina i romànica i d’epigrafia D’entre els seus nombrosos treballs es destaquen Carácter convencional del ritmo 1971, Interpretación de los modos del verbo catalán 1972, Inscripciones romanas de Barcelona 1973, Estudis estructurals del català 1975, El préstamo fonológico 1976, Diátesis múltiple de la…
Fèlix Bernal i Garcia
Veterinària
Veterinari.
Llicenciat el 1944, exercí de veterinari municipal de Barcelona 1946, fou un científic pioner en el primer Centre d’Inseminació Artificial de Catalunya 1948, membre fundador del Seminario de Ciencias Veterinarias de Barcelona 1951 i president de l’Asociación de Veterinarios Especialistas en Pequeños Animales —AVEPA— 1961 Destacà en les activitats científiques de control sanitari i bromatològic dels peixos, tasca desenvolupada al Mercat Central del Peix de Barcelona 1951-78 Fou cap de secció a l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona 1960-73 El 1978 fou nomenat director…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina