Resultats de la cerca
Es mostren 927 resultats
Joan Vilanova i Piera
Geologia
Geòleg.
Doctor en medicina i ciències, estudià geologia a París i en fou catedràtic a la Universitat de Madrid Publicà Manual de geología, Tratado de geología agrícola , Teoría y pràctica de pozos artesianos , Origen, naturaleza y antigüedad del hombre , descripcions de viatges europeus i altres nombrosos estudis Féu les descripcions geològiques de distintes províncies espanyoles, entre les quals les de Castelló 1859 i València 1893 El seu germà, Josep Vilanova i Piera València 1836 — Picassent, Horta 1884, enginyer de mines 1861, fou enginyer en cap a Màlaga, Terol, Almeria i València 1875-85 i…
Raimundo Manuel Martel San Gil
Geologia
Geòleg canari.
Doctor en farmàcia i en ciències naturals, enginyer de petrolis per l’École Nationale Supérieure d’Ingénieurs de París 1952, fou catedràtic a les universitats de La Laguna Tenerife, València on fou director del Departament de Geologia, Madrid i Alcalá de Henares Membre de nombroses acadèmies i societats geològiques, collaborà en diverses investigacions científiques, principalment en les relacionades amb el petroli Fou també collaborador del Mapa geológico de España 1967 i publicà diversos estudis sobre la geologia del País Valencià, com ara Los yacimientos de hidrocarburos del…
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya
Excursionisme
Revista cultural publicada des del 1891 al 1938 a Barcelona, com a portaveu del Centre Excursionista de Catalunya.
Fou la continuació de publicacions semblants de L’Excursionista 1878-91, butlletí mensual de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, i del Butlletí de l’Associació Catalana d’Excursions 1878-91 Suspès el 1939, reaparegué el 1946, en castellà, amb el títol de Montaña Des del 1970 és en català, Muntanya , i amb el subtítol de Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya Inicialment fou dirigit per Francesc Carreras i Candi Sobretot a les primeres èpoques, hi ha treballs importants, escrits sovint per especialistes, sobre història, arqueologia, art, geologia,…
Custòdia de Terra Santa
Història
Custòdia franciscana, dependent directament de la Santa Seu, constituïda per franciscans de diverses nacionalitats, sota l’obediència d’un custodi resident a Jerusalem, encarregats dels llocs sants de ritu llatí de Palestina.
Establerta pel primer capítol general de l’orde 1217, restà a Palestina després de la caiguda del regne llatí de Jerusalem , gràcies a acords parcials amb els soldans que culminaren en el tractat perpetu del 1333 Climent VI reconegué els franciscans com a custodis oficials en nom de l’Església Catòlica 1342 Successives expropiacions i restitucions per part dels turcs abocaren al statu quo del 1757 vigent actualment, que delimita els drets de les diverses confessions cristianes sobre cada santuari A Jerusalem, la Custòdia dirigeix una Escola Bíblica que promou excavacions arqueològiques i…
Accademia del Cimento
Acadèmia científica fundada el 1657 a Florència per Leopoldo de Medici, seguint l’exemple de l’Accademia dei Lincei i l’ensenyament de les doctrines de Galileo Galilei, recollit pels seus deixebles.
Tingué com a objectiu l’estudi dels mètodes experimentals i de la física moderna Els primers experiments foren fets sobre la pressió de l’aire, els efectes del buit, la congelació dels líquids, les propietats de la calor, la propagació del so i de la llum, qüestions d’astronomia i de ciències naturals, etc Tingué relacions directes amb les altres acadèmies científiques europees, particularment amb l’Académie des Sciences, de París, i la Royal Society, de Londres Publicà uns Saggi Florència, 1666, que permeten d’establir la important contribució que féu al moviment científic de l’…
Josep Serrat i Bonastre
Serra
Enginyer industrial.
Estudià a Barcelona Fou professor, i més tard, sotsdirector de l’escola d’enginyers industrials de Bilbao posteriorment fou professor de l’Escola del Treball de Barcelona destituït el 1923 per la dictadura de Primo de Rivera i enginyer, sotsdirector, director interí 1929-32 i director de tallers 1932-34 de La Maquinista Terrestre i Marítima Dirigí la Revista Tecnológica Industrial i publicà obres científiques, com ara Tecnología mecánica 1911, reeditada sovint, i diverses traduccions d’obres bàsiques alemanyes i angleses El seu germà, Francesc d’Assís Serrat i Bonastre Barcelona…
Enric Balcells i Rocamora
Biologia
Biòleg.
Llicenciat en ciències naturals per la Universitat de Barcelona 1943, es doctorà a la Universitat Complutense de Madrid 1950 amb una tesi sobre entomologia Treballà com a investigador al Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC 1950-87 i com a docent a les universitats de Barcelona i Navarra L’any 1963 fundà el Centro Pirenaico de Biología Experimental de Jaca, del qual fou director durant vint anys Dirigí també l’Instituto de Estudios Pirenaicos 1966-84 i formà part de diversos comitès científics i institucions Publicà nombrosos treballs sobre la fauna i els sistemes…
Longí Navàs
Entomologia
Entomòleg.
Estudià a Reus i a Barcelona Ingressà a la Companyia de Jesús i fou ordenat de sacerdot Fou professor d’història natural a Saragossa i a Madrid El 1902 fundà la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales i organitzà el primer congrés de naturalistes de Saragossa 1908 El 1916 fou nomenat membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans Publicà obres de tema religiós i obres científiques, com Una excursió científica a la Sierra Nevada 1902, Neurópteros de España y Portugal 1908 i Entomologia de la Catalunya 1923-24, i un gran nombre d’articles en publicacions catalanes i…
supercomputador
Electrònica i informàtica
Ordinador de gran potència especialitzat en el càlcul intensiu, que s’utilitza en tasques científiques i tècniques.
Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats
Institució de recerca en humanitats que depèn del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), creada el 1968.
Amb seu al barri del Raval de Barcelona, té l’origen en l’agrupació en una sola entitat de catorze departaments i seccions del CSIC a Barcelona dedicats a la recerca en humanitats, entre els quals hi ha l’Institut Espanyol de Musicologia, el Centre d’Etnologia Peninsular, l’Escola d’Estudis Hebraics i Orient Pròxim, l’Institut Espanyol d'Arqueologia i de Prehistòria, l’Escola d’Estudis Medievals i l’Escola de Filologia de Barcelona, que constituïen apèndixs de centres parallels a Madrid El 1980 els catorze centres es reconvertiren en tres Instituts Musicologia, Filologia i Geografia, i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina