Resultats de la cerca

Estudià i exercí la carrera de medicina Dirigí dues expedicions de l’Antàrtic —la primera 1903-05 amb el vaixell “Français”, i la segona 1908-10 amb el “Pourquoi pas"—, en les quals completà la cartografia des de l’arxipèlag de Palmer fins a l’illa Charcot a la qual donà el nom i dugué a terme interessants treballs oceanogràfics Continuà les seves investigacions, especialment sobre el plàncton, a Grenlàndia, l’Atlàntic nord i també la Mediterrània Morí en naufragar el “Pourquoi pas" al Faxaflói, davant les costes d’Islàndia Publicà relacions dels seus viatges i diverses memòries…

Es graduà de tinent d’enginyers militars i participà en la primera guerra Carlina Fou catedràtic de l’Academia de Ingenieros Militares de Madrid 1843 Amplià estudis a París 1847-51 i fou enviat a estudiar l’exposició de Londres del 1851 Més tard serví a les Filipines, i després fou ascendit a coronel 1863 i li foren confiades tasques científiques, especialment treballs cartogràfics Ascendit a general 1873, participà en el setge de Cartagena i lluità contra els carlins a Navarra, on morí en acció de guerra El 1854 havia publicat Nuevas minas de guerra traduït al francès l’any…

Traslladat de ben jove als EUA, es graduà per la Universitat de Califòrnia el 1932 i es doctorà el 1936 Fou professor de fisiologia vegetal a la Universitat de Berkeley i, des del 1960, professor de fisiologia cellular Ha estat guardonat amb nombrosos premis arreu del món i ha pertangut a diverses societats científiques americanes i europees La seva principal aportació científica és en el camp de la fotosíntesi, ja que fou el descobridor de la transformació de l’energia lumínica en energia química utilitzable ATP descriví alguns dels intermediaris de l’esquema Z de la fotosíntesi

Doctor en medicina i ciències, estudià geologia a París i en fou catedràtic a la Universitat de Madrid Publicà Manual de geología, Tratado de geología agrícola , Teoría y pràctica de pozos artesianos , Origen, naturaleza y antigüedad del hombre , descripcions de viatges europeus i altres nombrosos estudis Féu les descripcions geològiques de distintes províncies espanyoles, entre les quals les de Castelló 1859 i València 1893 El seu germà, Josep Vilanova i Piera València 1836 — Picassent, Horta 1884, enginyer de mines 1861, fou enginyer en cap a Màlaga, Terol, Almeria i València 1875-85 i…

Doctor en farmàcia i en ciències naturals, enginyer de petrolis per l’École Nationale Supérieure d’Ingénieurs de París 1952, fou catedràtic a les universitats de La Laguna Tenerife, València on fou director del Departament de Geologia, Madrid i Alcalá de Henares Membre de nombroses acadèmies i societats geològiques, collaborà en diverses investigacions científiques, principalment en les relacionades amb el petroli Fou també collaborador del  Mapa geológico de España 1967 i publicà diversos estudis sobre la geologia del País Valencià, com ara Los yacimientos de hidrocarburos del…

Fou la continuació de publicacions semblants de L’Excursionista 1878-91, butlletí mensual de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, i del Butlletí de l’Associació Catalana d’Excursions 1878-91 Suspès el 1939, reaparegué el 1946, en castellà, amb el títol de Montaña Des del 1970 és en català, Muntanya , i amb el subtítol de Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya Inicialment fou dirigit per Francesc Carreras i Candi Sobretot a les primeres èpoques, hi ha treballs importants, escrits sovint per especialistes, sobre història, arqueologia, art, geologia,…

Establerta pel primer capítol general de l’orde 1217, restà a Palestina després de la caiguda del regne llatí de Jerusalem , gràcies a acords parcials amb els soldans que culminaren en el tractat perpetu del 1333 Climent VI reconegué els franciscans com a custodis oficials en nom de l’Església Catòlica 1342 Successives expropiacions i restitucions per part dels turcs abocaren al statu quo del 1757 vigent actualment, que delimita els drets de les diverses confessions cristianes sobre cada santuari A Jerusalem, la Custòdia dirigeix una Escola Bíblica que promou excavacions…

Tingué com a objectiu l’estudi dels mètodes experimentals i de la física moderna Els primers experiments foren fets sobre la pressió de l’aire, els efectes del buit, la congelació dels líquids, les propietats de la calor, la propagació del so i de la llum, qüestions d’astronomia i de ciències naturals, etc Tingué relacions directes amb les altres acadèmies científiques europees, particularment amb l’Académie des Sciences, de París, i la Royal Society, de Londres Publicà uns Saggi Florència, 1666, que permeten d’establir la important contribució que féu al moviment científic de l’…

Estudià a Barcelona Fou professor, i més tard, sotsdirector de l’escola d’enginyers industrials de Bilbao posteriorment fou professor de l’Escola del Treball de Barcelona destituït el 1923 per la dictadura de Primo de Rivera i enginyer, sotsdirector, director interí 1929-32 i director de tallers 1932-34 de La Maquinista Terrestre i Marítima Dirigí la Revista Tecnológica Industrial i publicà obres científiques, com ara Tecnología mecánica 1911, reeditada sovint, i diverses traduccions d’obres bàsiques alemanyes i angleses El seu germà, Francesc d’Assís Serrat i Bonastre Barcelona…

Llicenciat en ciències naturals per la Universitat de Barcelona 1943, es doctorà a la Universitat Complutense de Madrid 1950 amb una tesi sobre entomologia Treballà com a investigador al Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC 1950-87 i com a docent a les universitats de Barcelona i Navarra L’any 1963 fundà el Centro Pirenaico de Biología Experimental de Jaca, del qual fou director durant vint anys Dirigí també l’Instituto de Estudios Pirenaicos 1966-84 i formà part de diversos comitès científics i institucions Publicà nombrosos treballs sobre la fauna i els sistemes…