Resultats de la cerca
Es mostren 469 resultats
lexicografia
Lingüística i sociolingüística
Art de compondre lèxics o diccionaris.
L’inventari del lèxic català s’inicià a l’edat mitjana, amb els glossaris de mots llatins Deixant de banda els rimaris, el primer diccionari lexicogràfic és el Liber elegantiarum , de Joan Esteve 1489, i també tenen la finalitat d’ensenyar el llatí quasi totes les obres lexicals publicades fins al s XIX Es destaquen per llur interès lexicogràfic les adaptacions del diccionari de Nebrija a partir de la de Gabriel Busa, 1507 i el Vocabulario del humanista , de Llorenç Palmireno 1569, castellà, però que conté força mots catalans, així com el Thesaurus puerilis 1575, d’Onofre Pau, que se n'…
Santa Maria de Ramoneda (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del sector sud-oest ECSA - JA Adell Aquesta església és al costat del mas, abandonat, de Ramoneda, que es troba a 7, 5 km de la parròquia de Sant Andreu del Puig Mapa 34-12291 Situació 31TCG511600 S’hi arriba per una pista, només apta per a vehicles tot terreny, que comença a Sant Andreu del Puig i passa per les cases de Larà i el mas Ramoneda Seguint amunt aquesta pista s’arriba al mas de Vilarubla, on enllaça amb una altra pista que porta fins a Cortiuda, al terme de Peramola JAA Història Hom té notícia escrita del lloc de Ramoneda des de l’any 1092, quan és…
Castell de Fontanilles
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes del castell, amb un pany de mur, que permet de veure perfectament l’aparell amb què fou construït F Baltà Les cases del poble de Fontanilles s’escampen, sense formar un nucli gaire ordenat ni compacte, per la carena i el vessant oriental d’un serrat, entre dos pujols separats per una minsa depressió Al cim del puig més septentrional hi ha l’església parroquial de Sant Martí El turó situat vers migdia és anomenat el Castell o, més correntment, el Castellot pels habitants de la rodalia El camí que hi puja s’anomena “carrer del Castell” Al seu…
beril·li
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup IIA de la taula periòdica (segon període), de valència 2.
És l’únic element de nombre atòmic parell amb un sol isòtop estable Fou descobert per Louis Nicolas Vauquelin, el 1798, en identificar l’òxid de berilli en una maragda, però no fou isolat per primer cop fins el 1828 per Friedrich Wöhler, i per Antoine Alexandre B Bussy independentment, en fer actuar potassi sobre el clorur de berilli De bon principi, pel sabor dolç dels seus composts, era conegut pel nom de glucini El berilli és un metall dur, brillant, de color gris clar, mitjanament escàs a l’escorça terrestre 0,001-0,0006% ocupa el lloc 32 en ordre d’abundància, i hom el troba molt…
cromosoma

Esquema de l’estructura dels cromosomes
© Fototeca.cat
Biologia
Cadascun dels orgànuls cel·lulars que contenen els materials portadors de l’herència biològica.
En sentit estricte hom només utilitza aquest nom en el cas dels organismes superiors que tenen nucli diferenciat En els bacteris, el material hereditari és constituït per un filament tancat, circular, d’ADN Aquest filament, que alguns autors anomenen genòfor , pel fet d’acomplir la mateixa funció que els cromosomes pròpiament dits dels organismes eucariòtics, és designat, també, molt sovint, amb el nom de cromosoma , i àdhuc el filament d’ADN o ARN que constitueix el material genètic dels virus és anomenat així Els cromosomes en els organismes superiors són visibles, especialment durant els…
Santa Eulàlia d’Alendo (Farrera)
Art romànic
Situació Petita església parroquial situada al caire d’un serrat fora del nucli de la població ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Eulàlia es troba al nord del poble d’Alendo, situat a 2 km de Farrera, fora del nucli de la població, al caire d’un serrat que domina dos barrancs, i en una posició eminent en la coma de Burg, molt semblant a la de la propera església de Santa Maria de la Serra JAA Mapa 34-10215 Situació 31TCH575067 Història L’església i la parròquia d’Alendo es documenten l’any 1073, en què el bisbe d’Urgell, Bernat Guillem, donava aquesta parròquia, juntament amb les…
El fetge
Anatomia humana
El fetge , la víscera més grossa de l’organisme, és un òrgan compacte, que en l’adult pesa aproximadament 1500 g, i que se situa a la part superior i dreta de la cavitat abdominal El fetge és una glàndula annexa del tub digestiu que aboca la secreció que elabora —la bilis— al duodè, a través de les vies biliars Igualment, compleix d’altres funcions essencials com ara depurar la sang de diversos elements potencialment tòxics, o bé sintetitzar, metabolitzar i emmagatzemar diverses substàncies nutritives Al fetge hom pot diferenciar una cara superior , convexa, situada per sota de…
Rabós

Rabós d’Empordà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Rabós, que comprèn un territori de 45,11 km 2 , s’estén pels vessants meridionals de la serra de l’Albera, la carena de la qual, ratlla fronterera amb França, fa de límit septentrional del municipi amb el de Banyuls de la Marenda, del Vallespir, des del coll i el pla de les Eres 694 m, a ponent, fins al coll del Teixó i el puig de les Barbes del Boc 742 m, a llevant Entre aquestes fites trobem, de ponent a llevant, el puig d’Estela 699 m, el coll de Banyuls 357 m en ser un dels passos més baixos de l’Albera, hi passava l’antic camí cap al Vallespir…
Georg Joseph Vogler
Música
Pianista, pedagog, teòric i compositor alemany.
Vida El 1763 començà els estudis de dret i humanitats a la universitat de Würzburg El 1770 anà a Mannheim, on entrà al servei de la cort del Palatinat Les obligacions que contragué no li impediren sojornar per un període de cinc anys a Itàlia -on conegué el Pare Martini- per tal d’ampliar els estudis de música i teologia El mateix papa Pius VI el nomenà cavaller de l’Orde de l’Esperó d’Or, honor del qual també gaudiren CW Gluck i WA Mozart Un cop finalitzat aquest viatge, el 1775 retornà a Mannheim com a segon kapellmeister i fundà la Mannheimer Tonschule, institució dedicada a la pedagogia…
Tritó jaspiat
Morfologia El tritó jaspiat Triturus marmoratus presenta una coloració característica en verd sobre fons negre, que és especialment conspícua durant el període reproductor Durant aquest, la femella a dalt no presenta cresta dorsicaudal sinó una línia vertebral taronja, mentre que el mascle a baix mostra un desenvolupament espectacular de la cresta i una línia longitudinal nacrada als costats de la cua Javier Andrada i Jordi Muntaner Aquest tritó és relativament gran, de 12 a 14 cm de longitud total, de tronc relativament robust, de secció arrodonida, i de cap tan llarg com ample, amb el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina