Resultats de la cerca

Els additius es classifiquen en quatre grans grups, un dels quals és integrat per les substàncies que modifiquen els caràcters organolèptics color, gust, olor, que se subdivideixen en modificadors del color colorants, fixadors de color, decolorants i blanquejants, substàncies sàpides edulcorants, productes amargs i agents aromàtics principis actius aromàtics, productes i preparats aromàtics naturals, aromes artificials Un altre grup son els estabilitzadors de l’aspecte i els caràcters físics modificadors de textura o texturitzants espessidors, humectants, enduridors, antiaglomerants,…

La civilització és la cultura que ha assolit un grau considerable de complexitat El mot apareix al s XVIII, en l’intent conceptualitzador dels enciclopedistes francesos, lligat a una idea de progrés i a una valoració de les societats primitives segons patrons culturals europeus Dels informes etnogràfics i dels estudis comparatius de les societats històriques sorgeixen, al s XIX, formulacions teòriques que permetran un gran desenvolupament del concepte i en faran clau d’explicació històrica de l’evolució de les cultures primitives Així, els criteris aplicats per a classificar els…

Si aquests tenen format digital, hom parla d’una xarxa de dades Les xarxes de comunicacions es poden classificar segons diferents criteris, com ara la seva extensió geogràfica xarxes LAN, MAN o WAN, el seu grau de funcionalitat segons si són unifuncionals o multifuncionals, com és la XDSI, la seva estructura en anell si és tancada o en bus si és oberta, la velocitat de la transmissió xarxes de banda ampla o de banda estreta, el tipus de medi físic de la xarxa xarxes de fibra òptica, de radioenllaços, etc o pel mètode d’accés al medi de temps continu o de temps ranurat, amb…

Monjo al monestir de Claravall, la seva personalitat es confongué amb la del també monjo i escriptor Guy de Châlis o amb Guy d’Eu El 1132 Bernat de Claravall el nomenà abat de Cherlieu quan aquest monestir ingresà a l’orde cistercenc El 1148 finalitzà la revisió del cant litúrgic de l’orde que havia estat encarregada a Bernat de Claravall pel capítol general de Cîteaux Aquest antifonari corregit s’anomenà també Antiphonaire de Gui També s’atribueix a Guy el prefaci a aquest llibre, tot i que sembla més probable que tan sols n’escrivís la introducció, Cantum quem Cisterciensis ordinis El…

Mitjançant la mateixa hom estableix per a cada individu una sèrie de drets i obligacions en funció de la seva adscripció a un grup de parents, tot referint llur vinculació a una línia descendència unilineal o bé a ambdues descendència bilineal o bilateral En el primer cas, hom parla, respectivament, de descendència patrilineal, i matrilineal, o uterina , segons que sigui donada preferència a la línia paterna o a la materna Cadascun dels grups formats per descendència és anomenat llinatge i, en un nivell d’organització superior, llur unió, basada igualment en criteris de parentiu…

La primera consta de tres volums Constitucions i altres drets de Catalunya 1588, Pragmàtiques i altres drets de Catalunya 1589, Constitucions i altres drets de Catalunya superflus, contraris i corregits 1589 Fou duta a terme, per acord de les corts de Montsó del 1585, per una comissió formada per Onofre Pau Cellers, Joan Cella i Nicolau Freixenet substituït després per Miquel Pomet, nomenats pels estaments, i Miquel Cordelles, Martí Joan Franquesa i Francesc Puig, nomenats pel rei, seguint la sistemàtica de la compilació anterior, impresa el 1493 La segona consta també de tres volums titulats…

Capdavanter de l’anomenada microhistòria, que tracta de conciliar etnologia i història, fou professor d’història moderna i contemporània de la Universitat de Gènova i membre de la direcció de la revista Quaderni Storici Estudiós de la història cultural i del territori, encetà una recerca històrica renovadora, sobretot a partir del 1976, en què a Itàlia s’intensificaren les discussions sobre la construcció de la investigació, els criteris de prova i els mètodes estilístics Publicà diversos articles i llibres, entre els quals destaquen Introduzione alla storia moderna della…

Aquest concepte, estretament vinculat al marginalisme, complementa la noció d’equilibri individual, tenint en compte l’escassetat de certs béns o recursos Aquesta accepció individual s’ha fet extensiva a la millor solució possible de qualsevol problema econòmic Un cert nombre d’autors tendeixen a definir dins un marc donat de dades que actuen com a factors definidors o limitatius les situacions òptimes d’empresa, consum, creixement, distribució o població Dos temes usuals són els d’òptim d’empresa i òptim de població L’òptim d’empresa es produeix quan l’empresa ha assolit la seva dimensió més…

El dret penal de l’enemic no existeix, de fet, com un sistema explícit, sinó que és un concepte desenvolupat pel jurista alemany Günther Jakobs per a descriure les pràctiques i normes jurídiques d’estats totalitaris o autoritaris que tenen per objecte perseguir, reprimir o anihilar determinats collectius de la ciutadania adduint la ideologia, la raça, la religió, la nacionalitat, l’ètnia o altres criteris L’estat que fa ús d’aquesta mena de normes considera explícitament o implícita els grups als quals l’aplica com un “enemic interior” que cal destruir o, si més no, mantenir sota…

Segons els criteris clínics i anatomicopatològics, les paràlisis motores poden ésser centrals i perifèriques Les paràlisis centrals són degudes a lesions de la neurona motora superior, de caràcter encefàlic o medullar i de tipus vascular, tumoral o traumàtic es caracteritzen per una disminució o abolició de la força muscular, amb hipertonia i hiperreflèxia tendinosa, abolició dels reflexos cutanis superficials i signe de Babinski molt positiu Les paràlisis perifèriques o flàccides són conseqüència de les lesions de la neurona motora inferior, dels nervis perifèrics o de la…