Resultats de la cerca

Situació Excepcional situació d’aquesta església, davant l’embassament de Camarasa ECSA - JA Adell L’església de Sant Urbà és situada en el conjunt arqueològic de Montclús, on es conserven també importants restes del seu castell i vilatge, emplaçades en un indret excepcional, al cim d’unes agulles rocalloses, dins el barranc de Sant Urbà Mapa 33-13328 Situació 31TCG197482 Per a anar-hi cal seguir el mateix itinerari que condueix al castell de Montclús JAA Història De l’antiga església parroquial de Sant Urbà hi ha notícies documentals des de l’any 1066 Es tracta d’una escriptura per la qual…

Situació Singular capçalera on s’aprecien els tres nivells de degradació del mur que uneix la nau amb l’absis ECSA - M Anglada El poble d’Asnurri és en una cota de 1 194 m a migdia de Civís i al nord-oest d’Argolell, dins d’una vall formada pel riu de Civís L’església parroquial és al cim del poble Mapa 34-10215 Situació 31TCH703006 S’hi va per la mateixa pista que porta a Sant Joan Fumat i a Ars Entremig d’aquests dos pobles hi ha, a mà dreta, el trencall que va a Asnurri Des del pont de la Farga de Moles fins a Asnurri hi ha 7 km MAB Història La menció més antiga que s’ha localitzat de l’…

Situació Vista general de les ruïnes d’aquesta petita casa monàstica bastida sota una bauma i aspecte interior del seu absis ECSA - F Tur El conjunt de l’antic monestir de Sant Andreu de la Quera és situat en una balma que domina el pas del riu Segre, en el lloc conegut com la Quera Vella Mapa 35-10216 Situació 31TCG812915 Per a arribar-hi, cal agafar el camí que surt davant del càmping anomenat la Quera, en el quilòmetre 141 de la carretera de la Seu d’Urgell a Puigcerdà després d’uns tres quarts de forta pujada i d’haver travessat el torrent, s’arriba a unes feixes abandonades, sota mateix…

Situació Aspecte que oferien les ruïnes l’estiu de l’any 1984 E Carreras A l’indret del coll de les Guatlles o de ses Guatlles, en un replà enlairat a la part superior del vessant oriental del Puig Alt Gran, a tramuntana del collet que dóna nom al paratge i de la capçalera de la riera de Jonquet, hi ha els vestigis d’un “casal” o vell edifici molt enrunat Les ruïnes es troben prop del límit entre els termes municipals de Cadaqués i de Port de la Selva, dins aquest darrer uns 25 m a llevant hi ha una fita Mapa 259M781 Situació 31TEG218856 Dos camins antics, avui força perduts en alguns trams,…

Al costat de l’església de Sant Esteve de Canapost hi ha considerables vestigis de la necròpoli medieval Actualment, són visibles restes d’una diversitat de sarcòfags, localitzades a l’ampli espai situat a migdia i a llevant de l’església, que és clos pel mur de tanca, d’època tardana, del cementiri parroquial i en aquest mateix mur El que avui es coneix de la necròpoli són només fragments dispersos de grans sarcòfags, sobretot les seves cobertes, grosses i de doble vessant Tots els sarcòfags foren tallats en pedra sorrenca de la contrada La descoberta, la dispersió i, en alguns casos, la…

Situació Una de les torres d’angle del castell de Bellpuig que formava part del vescomtat de Castellnou, amb el Canigó al fons V Buron El castell de Bellpuig es troba al cim del turó 768 m que domina el petit nucli de Bellpuig, on hi ha el santuari parròquia de la Trinitat, la rectoria, la casa del comú i el cementiri Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 33’ 45,6” N - Long 2° 37’ 15” E A la placeta del santuari, a ponent i vora l’entrada del cementiri, s’inicia el corriol rectilini i costerut que porta fins a les ruïnes del castell, des d’on es domina un ampli panorama sobre terres del Conflent amb…

Retaule de Sant Miquel , de Joan Antigó i Honorat Borrassà, segle XV MD’A / RM La historiografia medieval catalana té una de les manifestacions més interessants en els dietaris, llibres on els cronistes locals solien anotar aquells fets que, per la seva naturalesa o importància, consideraven dignes de ser recordats per les generacions futures Tot i que són de molt desigual valor, extensió i qualitat, aquests dietaris, globalment considerats, representen una font inapreciable per a la història social, ja que reflecteixen millor que cap altre document el ressò popular d’esdeveniments que en les…

L’arquitectura civil gòtica a Barcelona té unes característiques, quant als materials constructius i al projecte arquitectònic, que la identifiquen amb el panorama de l’arquitectura baixmedieval catalana i fins i tot continental Aquest fet s’origina, en part, per la proximitat de les pedreres de Montjuïc, però bàsicament per la tradició constructiva que, com a conseqüència, s’esdevé de l’ús sistemàtic de carreus en qualsevol tipus de construcció Altres materials del moment són el morter argilós de calç, probablement una de les principals aportacions d’aquesta arquitectura històrica la tàpia,…

A part el seu interès teòric propi, és important com a instrument de treball de moltes altres branques de la ciència, car són molts els fenòmens òptics que permeten de conèixer millor el món material per exemple, gairebé tots els aparells de mesura són, en algun grau, aparells òptics Història de l'òptica Històricament, com a ciència, l’òptica començà amb Euclides, que postulà l’existència d’uns raigs de llum que surten de l’ull i van a l’objecte En la mateixa concepció, Damià i Heró d’Alexandria intuïren el principi de Fermat La concepció atomística del món, de Leucip i Demòcrit, portà a…

Hom distingeix en l’organisme dues classes de cèllules les unes són renovables, com les de la pell, i les altres no, com les neurones Sembla que les cèllules no renovables moren quan s’exhaureixen les reserves d’àcid ribonucleic, imprescindible per a l’activitat metabòlica El procés de divisió de les cèllules renovables, que són les que es reprodueixen i donen lloc a d’altres abans de morir, es produeix d’acord amb l’obediència del codi genètic inscrit en els cromosomes Cada cèllula transmet a la seva successora el codi genètic, però en el decurs de les innombrables divisions que s’esdevenen…