Resultats de la cerca
Es mostren 1660 resultats
estratotip
Geologia
Successió concreta d’estrats que serveixen de patró per a la definició d’una unitat estratigràfica o d’un límit estratigràfic.
És el tipus original que representa aquesta unitat i serveix de model estàndard La localitat que acull l’estratotip és la localitat tipus
doblista
Economia
Cadascuna de les parts que actuaven en l’operació de dobla de l’antic mercat de valors de Barcelona.
L’un dels contractants era part activa del mercat, reconegut com a doblista o especulador, per definició, que actuava en nom propi, amb caràcter de comerciant en valors, i cercava el seu benefici en les diferències entre els preus de compra i de venda Moltes vegades les operacions de signe contrari feien que diàriament restés liquidat, però, quan en arribar a la liquidació de fi de mes no havia saldat les seves posicions, havia de contractar una dobla, amb l’altre tipus de doblista, que li permetés de liquidar Per aquest tipus de doblista, l’operació de dobla era un préstec de…
Conferència de Rectors de les Universitats Públiques Valencianes
Entitat formada per les universitats públiques de la Comunitat Valenciana.
Fou creada el 18 de juny de 2003 amb l’objectiu d’identificar i treballar per les qüestions comunes a les universitats membres, com ara les relacions amb les Corts Valencianes i el Govern de la Generalitat, el finançament i les inversions, les relacions laborals del personal docent i investigador i del personal d’administració i serveis, la imatge conjunta, l’intercanvi d’informació, el foment de la cooperació entre les universitats membres i altres institucions estatals i internacionals, i la definició del sistema universitari valencià, entre d’altres En formen part la…
Évariste Galois
Matemàtiques
Matemàtic francès.
El 1830 entrà a l’escola normal superior, però en fou expulsat perquè participà en la revolució d’aquell any Republicà fervent, fou arrestat i condemnat a presó Morí a conseqüència de les ferides rebudes en un duel d’honor Els seus treballs matemàtics són d’una gran importància en el desenvolupament de l’àlgebra En la seva teoria d’equacions hom pot apreciar que ja utilitzà els conceptes de grup i de cos, bé que no en donà cap definició formal en particular, inicià l’estudi dels cossos finits Actualment hom anomena teoria de Galois la part de l’àlgebra que estudia les extensions…
Peter Gustav Lejeune Dirichlet

Peter Gustav Lejeune Dirichlet
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Matemàtic alemany.
El 1855 succeí Gauss en la càtedra de matemàtiques de la Universitat de Göttingen Féu notables contribucions a moltes branques de la matemàtica i de la física matemàtica En el camp de l’anàlisi establí les condicions generals perquè una funció sigui expressable per mitjà de sèries trigonomètriques, i estudià les sèries que duen el seu nom i les integrals numèriques els treballs sobre les sèries de Fourier el portaren a donar una definició completament general de funció numèrica 1829 El seus estudis sobre l’equilibri de sistemes i la teoria del potencial el dugueren a formular el…
paisatge
Geografia
Porció d’espai caracteritzada per un tipus de combinació dinàmica, i per tant inestable, d’elements geogràfics diferenciats —abiòtics, biòtics i antròpics—.
Aquests elements actuen dialècticament els uns sobre els altres i fan del paisatge un “conjunt geogràfic” indissociable, que evoluciona en bloc tant sota l’efecte de les interaccions entre els elements que el constitueixen com sota l’efecte de la dinàmica pròpia de cadascun dels elements considerats separadament Així, hom pot parlar d’un paisatge humanitzat quan l’element antròpic ha actuat i ha modificat els altres elements i ha afegit a la natura elements propis paisatge agrari, urbà, industrial, i d’un paisatge natural quan l’home no els ha modificats Aquesta definició de…
currículum
Educació
Projecte pedagògic que estableix un pla d’estudis dins del marc d’un sistema educatiu.
Concepte de força tradició als països anglosaxons, arribà molt més tard als països llatins El currículum estableix uns objectius i unes prioritats específics d’acord amb la filosofia educativa En aquest sentit, hom pot distingir, a grans trets, dos models de currículum que es corresponen, respectivament, al conductivisme i al cognoscitivisme el currículum tancat pressuposa una definició precisa i única de l’acció pedagògica Els continguts es caracteritzen per la uniformitat i la concreció la metodologia de transmassió i avaluació dels coneixements hi és unívocament pautada El…
Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià
Literatura catalana
Diccionari conegut habitualment com a Diccionari quintilingüe, publicat en dos volums, datats el 1839, per una Societat de catalans formada per Salvador Estrada, Antoni Matamala, Joan Cortada i Lluís Bordas.
Fou publicat en plecs, el primer dels quals fou anunciat al Diario de Barcelonal a l’abril del 1839 Cada entrada porta una indicació gramatical, la definició en llengua catalana i la correspondència en les altres quatre llengües Utilitzà el Diccionario de la lengua castellana de la Real Academia Española per a les definicions i el de Magí Ferrer, del 1836, per a l’ortografia Al pròleg, s’hi assenyala que s’hi incorpora la llengua francesa per les relacions industrials catalanofranceses i la italiana per la passió existent per l’òpera Per altra banda, se’n justifica la publicació…
deliri crònic
Psicologia
Tipus de deliri les manifestacions, els mecanismes constitutius i l’evolució del qual són extremament variables i que per la seva importància ocupa un lloc destacat en la patologia mental de l’adult.
Tant la definició com la classificació de les seves formes clíniques han estat objecte de llargues polèmiques Actualment hom centra l’interès en els trastorns primaris i fonamentals que provoquen l’aparició del deliri crònic confusions mentals infeccioses, alcoholisme, encefalitis i encefalopaties, paranoies i parafrènies, desordres afectius i passionals, etc Com a construcció intellectual i pensament que no corresponen a la realitat, les idees i els temes delirants poden ésser sistematitzats o polimorfs, i alhora poden gaudir d’una incoherència plena o d’una lògica tan…
entalpia
Física
Química
Magnitud termodinàmica, funció d’estat del sistema físic considerat.
Per definició H = U + pV , H essent l’entalpia, U, l’energia interna, p , la pressió, i V , el volum El primer principi de la termodinàmica, en funció de l’entalpia, adopta la forma dQ = dH - Vdp , és a dir, la quantitat de calor fornida a un sistema és emprada per a augmentar-ne l’entalpia i fer un treball extern - Vdp En un procés a pressió constant per exemple, en un recipient obert en què actua sempre la pressió atmosfèrica, les variacions d’entalpia mesuren la quantitat de calor que hi intervé En una transformació a temperatura i pressió constants, l’entalpia mesura el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina