Resultats de la cerca

El banquer Antoni Freixa La família Freixa-Rumeu Antoni Freixa, un banquer de Berga, establí una fàbrica de calç hidràulica i ciment a Santa Margarida i els Monjos el 1898 Antoni Freixa era de Berga Durant la primera meitat del segle XIX el cognom Freixa és un dels que es troben en totes les relacions de filadors i teixidors de cotó estesos per la comarca, que treballen amb les berguedanes La família Freixa és protagonista d’aquest desenvolupament industrial que caracteritza el Berguedà en aquell començament de segle, al costat dels Viladomiu, els Farguell, els Serra, etc Fàbrica dels Monjos…

Interior de la fàbrica de Badalona Barcelona Artística e Industrial, 1907 Ramon Rosés inicià el trefilatge l’any 1904 a la fàbrica de Cornellà i després a la de Badalona El 22 de maig de 1838 es constituí a Barcelona la societat Laribal i Companyia, formada per Francesc Laribal, Josep Rosés i Trinxet, Pau Tolrà i Josep Masriera Fou la segona empresa que fabricà a Catalunya les puntes de París i xinxetes, després de Giraudier La màquina de tallar el filferro, de donar-li forma i fer la cabota, funcionava amb un cavall o una mula Era al portal de Santa Madrona Dos anys després 1840, Francesc…

Els Bonafont, a les Corts de Sarrià Els Bonafont era una família d’adobers que treballaven les pells a les Corts de Sarrià Josep Bonafont i Eras figura inscrit com a industrial adobador en començar la dècada dels anys quaranta, amb un despatx a Barcelona, al carrer de Sant Pau, núm 42 El 1844, Bonafont i Companyia són presents a l’Exposició Industrial a la Llotja de Barcelona, amb vaquetes, badanes, soles i altres productes, tots enxarolats El xarol és el seu punt fort Secció de ribera de l’adoberia Hugas de Barcelona, en una fotografia de començament de segle Adoberia de Ramon…

El municipi de Sant Martí de Provençals, que incloïa barris actuals com el Poble Nou, la Sagrera, el Clot i el Camp de l’Arpa, va ser qualificat al final del segle XIX com l’obrador de Barcelona Guía y plano de San Martín de Provensals , 1888, i recentment com a pulmó industrial de la capital catalana, en els temps actuals Nadal, Jordi i Tafunell, Xavier, Sant Martí de Provençals, pulmó industrial de Barcelona 1847-1992 El terme reuní durant la segona meitat del segle XIX la principal concentració de fabricants d’estampats i d’acabaments de Catalunya No seria correcte parlar del ram de l’…

El català forma el plural dels substantius i dels adjectius afegint, generalment, una s al singular fill fills, blanc blancs, pare pares, feble febles Els acabats en a àtona la canvien en es casa cases Els acabats en vocal tònica afegeixen ns mà mans, rodó rodons En són excepció, que formen el plural només amb s lilà, mamà, mannà, paixà, papà, rajà, sofà, tarannà, xa, bebè, cafè, canapè, comitè, crepè, cupè, fe, mercè, oboè, rapè, te, tupè, vostè, abonaré, calé, clixé, consomé, jaqué, pagaré, peroné, puré, quinqué, ximpanzé, bisturí, esquí, frenesí, fricandó, landó, rondó,…

De forma epistolar, anaven proveïdes d’adreça, personal o collectiva, i de salutació, i llur funció era molt variada comprenia ordres, disposicions, nomenaments, llicències, correspondència diplomàtica, notícies o comandes diverses Els seus caràcters diplomàtics són molt variats, així com la matèria i la posició del segell, que pot ésser penjant o de plaça Les cancelleries anglesa i francesa usaren exclusivament el pergamí, mentre que les dels regnes hispànics admeteren el paper A la corona catalanoaragonesa, ja des de Jaume I, aparegué el mandat , en paper i segellat al dors Durant el s XIV…

El mestre d’obres Pere Llobet construí primerament la gran sala dels Cent Jurats, de sostre enteixinat, amb decoració pictòrica obra de Jaume Canalies, Berenguer Llopard i Francesc Jordi, inaugurada el 1373 El 1400 fou enllestit l’enfront del carrer de la Ciutat amb la imatge de l’arcàngel sant Rafael damunt el portal, i els escuts de la ciutat i del rei, que contribuí econòmicament a l’obra Hi treballaren el mestre d’obres Arnau Bargués i els escultors Jordi Joan i Pere Sanglada 1400 Seguí la construcció de la sala del Trentenari i de l’antiga capella presidida pel retaule de la Mare de Déu…

Després de titular-se 1953 i treballar amb Josep Antoni Coderch, creà el seu despatx amb Alfons Milà , conjuntament amb el qual signà els seus projectes Nomenat professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona el 1959, el 1966 fou desposseït del càrrec per donar suport al Sindicat Democràtic d’Estudiants El 1967 fou cofundador de l’ Escola Eina , on exercí la docència L’any 1977, reincorporat a la Universitat, obtingué la càtedra de projectes de l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona  ETSAB, que ocupà fins el 1990 La seva obra, d’una gran perfecció formal, ha…

Situada l’any 1925, la peça planteja el descobriment que fa Arnau Closes d’una relació d’adulteri que la seva dona havia mantingut en el passat, notícia que desencadena una furiosa angoixa en el protagonista, en sentir-se estigmatitzat per a la vida en la societat burgesa El protagonista és un burgès acomodat, amb més de trenta anys de matrimoni amb la seva dona Anna Entre les pàgines d’un llibre descobreix una carta mai no enviada que delata una presumpta insinuació d’adulteri d’ella, de quan feia sis anys que s’havien casat En assabentar-se’n, Arnau es veu immers en una desesperació…

Bartomeu Pons era un ciutadà francès El nom suggereix una procedència rossellonesa o del Llenguadoc Aquesta darrera és probable, tenint en compte l’especialitat química de la universitat de Montpeller Si fos així, es tractaria d’un industrial amb el mateix origen que Cros La indústria de Pons es creà el 1845 i es desenvolupà durant els anys següents La seva especialitat serà el crémor tàrtar, en les seves varietats de roig i blanc Fabricà, però, aquest producte únic en gran escala, ja que es parla d’un miler de quintars el 1860, de 12 quintars diaris el 1867 i de 13 quintars diaris el 1873 La…