Resultats de la cerca

Fill d’un metge, a disset anys anà a Madrid i treballà en feines diverses En esclatar la Guerra Civil Espanyola s’allistà a l’exèrcit franquista i entrà a Barcelona amb la Legió Installat en aquesta ciutat, es casà amb Maria Teresa Bosch i Carbonell, que tingué una gran influència en la seva trajectòria empresarial, iniciada com a impulsor d’acadèmies per a preparar oposicions Posteriorment es dedicà a la compravenda de llibres i el 1944 adquirí l’editorial Tartessos, embrió d’ Editorial Planeta Fundada el 1949, a l’inici publicà preferentment obres d’autors espanyols, i rebé un gran impuls…

Establert a Barcelona des de l’any 1963, començà estudis de química, però es decantà per la fotografia S’inicià professionalment el 1967 treballant per al diari La Vanguardia Posteriorment, collaborà al setmanari Destino i altres revistes, com ara Fotogramas o Serra d’Or La seva obra, desenvolupada al marge de modes i tendències, aprofundí en la representació de natures mortes, caracteritzades sovint per l’efecte pictòric d’unes composicions molt elaborades Utilitzà procediments tècnics com el viratge al seleni i a l’or, i també el calotip Des de la seva primera exposició…

Director de la revista “Oriflama” 1968-71 Exercí a El Correo Catalán 1963-72, diari del qual fou redactor en cap, i a “Tele-exprés” 1972-79 Molt vinculat a “El Periódico de Catalunya”, hi fou també redactor en cap 1982-86, i sotsdirector del “Diari de Barcelona” 1987-88 Des del 1980 fins al 1982 treballà al servei de premsa de la Diputació de Barcelona És autor de nombrosos llibres, molts dels quals en collaboració amb el també periodista Jaume Fabre, centrats generalment a Barcelona i amb una clara voluntat de divulgació sociològica i urbanística o de recuperació de la memòria històrica de…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i després direcció amb Hans Swarowsky a Viena L’any 1958 obtingué el premi Koussevitzky i el 1963 el Dimitri Mitropoulos L’any 1960 debutà a la  Scala de Milà , teatre del qual fou director musical 1971-77 i director artístic 1977-86 Director principal de les orquestres Filharmònica de Viena 1971-79, que dirigí per primera vegada l’any 1965, Simfònica de Londres 1979-88 i de la Staatsoper de Viena 1986-91, l’any 1989 succeí Herbert von Karajan  com a director de l’ Orquestra Filharmònica de Berlín , càrrec que ocupà fins el 2002 Fou també…

Estudià dret i periodisme a Barcelona Més endavant, es doctorà en dret i fou professor a la Universitat de Barcelona i a l’Escola de Periodisme del Centre d’Influència Catòlica Dirigí el diari Ausona Vic, el setmanari Crítica Madrid i Revista Europa Barcelona, i posteriorment fou sotsdirector d’ El Correo Catalán , en el qual destacà també com a comentarista polític Des de la direcció de l’Associació de la Premsa redactà una proposta sobre la clàusula de consciència i el secret professional que s’introduí en la Constitució del 1978 L’any 1986 dirigí el programa de debat Diàleg a Televisión…

Vida i obra Feu cursos de medicina i de lletres Inicialment formà part del grup del pare Francesc de Paula Vallet El 1921 fou un dels fundadors de La Veu Gracienca després formà part de l’equip que el 1929 endegà el diari El Matí , i finalment fou redactor de La Veu de Catalunya Fou una persona molt propera als cercles d’influència de Francesc Cambó, cosa que li permeté treballar com a assessor de l’editorial Alpha i de la Fundació Bernat Metge, des d’on esmenà a fons algunes obres en vers fonamentals El 1936, quan esclatà la guerra civil, es refugià a Itàlia, des d’on contribuí, dins un…

Fill de l’enginyer de camins Xavier de Salas i de Milans Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona i en dret a Salamanca i es doctorà el 1930 en història a Madrid, on fou deixeble d’Elies Tormo Amplià estudis a Viena i a Berlín Professor auxiliar a la Facultat de Filosofia i Lletres de Barcelona des del 1931, en esclatar la Guerra Civil Espanyola fugí a la zona franquista i fou secretari de Dionisio Ridruejo en el secretariat dels Servicios de Propaganda a Burgos 1937 on, amb Josep Maria Fontana fundà la revista Destino Comissari delegat de la Dirección General de Bellas…

Història i gestió Aquilué X , Carbonell, E , Castells, J , Cruells, W Hernández, G Keay, S Oliver, A Rafel, N Rincón, M A del «Dossier 10 anys d’Arqueologia a Catalunya1981-1990», dins Cota Zero , 8, Vic, 1992 Barral i Altet, X L’Arqueologia a Catalunya , Ed Destino, Barcelona, 1989 Barral, Altet, X «Recuperar el passat, instruir els “antiquaris” i codificar l’arqueologia el catàleg del Museu Provincial d’Antiquitats de Barcelona 1888», dins Homenatge a Miquel Tarradell , Ed Curial, Barcelona, 1993, pag63-80 Cebrià A Miret, M «Joan Bellmunt i Poblet 1915-1990 i la Secció Arqueològica del…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Figaró Films Barcelona GUIÓ GHerralde, Juan Merelo-Barberá, Pep Cuxart FOTOGRAFIA Jaume Peracaula Eastmancolor, panoràmica MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Fragment de la banda sonora de La muerte del escorpión 1975, d’Herralde, per Joan Pineda, Cançó "El rey de la carretera", per Juanito Valderrama SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ José Luis Cerveto Intervencions de Fernando Chamoro, el matrimoni Pastor, Antonio García, Rafael Gavilán, Josep Martí Gómez, Francesc Mas, Antonio Membrillo, JMerelo-Barberá, dr Mondelo, José María Morales, dr Joan Obiols, Francesca…

Vida Format professionalment a Madrid, de retorn a Barcelona treballà com a guionista amb Miquel Iglesias El fugitivo de Amberes 1954 Veraneo en España 1955 El cerco 1955 Heredero en apuros 1955 Un tesoro en el cielo 1956 Debutà com a realitzador amb el film d’episodis Sendas marcadas Huellas del destino , 1958 Contractat per Este Films, freqüentà el gènere policíac amb A sangre fría 1959 i Regresa un desconocido 1961 i inaugurà el subgènere de les "comèdies de platja" amb Badia de Palma Bahía de Palma , 1962, primera producció espanyola en què la Censura autoritzà l’aparició d’un biquini,…