Resultats de la cerca
Es mostren 502 resultats
Un poeta de la Šarqiyya: Ibn al-Zaqqāq
Escena cortesana, arqueta de Leyre, 1004-05, MNP / Oronoz Abu-l-Ḥasan ‘Alī ibn ‘Aṭiyyat ‘Abd Allāh ibn Muṭarrif ibn Salma, conegut per Ibn al-Zaqqāq, va néixer molt probablement a València al final del segle XI i morí a Alzira pels volts de l’any 1134 Els estudiosos que s’han ocupat de la seva obra i la seva biografia —des d’H Pérès i E García Gómez, fins a J Piera, passant per C Barceló i altres— es fan ressò de les discrepàncies que s’observen entre els diversos cronistes àrabs que tractaren d’esbrinar la situació econòmica del seu pare probablement un artesà de València i el seu origen…
La percepció de la biosfera
Veure és una cosa i percebre n’és una altra de prou diferent Abans, i també ara, els humans no percebíem moltes de les coses que podíem veure A l’altre extrem, la tècnica ens permet avui de percebre moltes coses que, de fet, no veiem És una qüestió, a més de sensibilitat, de sensors i d’escala Diuen que els arbres no deixen veure el bosc és el mal de mirar-se les coses de massa a prop, és a dir, a una escala inadequada Canviar l’escala d’un mapa no és variar-ne la mida, sinó el nivell de detall amb què són considerats els fenòmens cartografiats i, per tant, la natura mateixa dels conceptes de…
Sant Joan de Baussols (Bassegoda)
Art romànic
Situació L’església de Baussols Santa Maria de Baussols, Sant Joan de Bussols, Santa Maria de Bussols, Sant Joan de Mussols, Santa Maria de Mussols, Sant Joan dels Corbs o Santa Maria dels Corbs és situada en un lloc estratègic, a la serralada que del puig de Bassegoda davalla cap a llevant per finir a la fondalada del riu Muga Mapa 257M781 Situació 31TDG734856 Una creu inscrita dins un cercle, dissenyat a manera de sanefa, un dels fragments de decoració mural que es guarda a l’església Arxiu Gavín Per arribar-hi cal sortir d’Albanyà per una pista forestal en direcció a tramuntana Cal…
Sant Salvador de Verdera (el Port de la Selva)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes al sector de l’atri de l’església F Tur A l’interior del recinte murat del castell de Verdera, emplaçat al cim de la serra de Rodes 670 m, a la part més alta i a l’extrem meridional de la fortalesa, just a tocar del graó del penya-segat del Salt de la Reina, hi ha les ruïnes de l’església de Sant Salvador de Verdera Mapa 259M781 Situació 31TEG189856 El camí per arribar-hi és el mateix que hem indicat per anar al castell Història Les primeres notícies documentals que tenim de l’església de Sant Salvador daten de la segona meitat del segle XIII…
Santa Maria del Mar (Calonge)
Art romànic
Situació L’antic monestir de monges benedictines de Santa Maria del Mar, o del Collet, és situat al cim d’un turó que hi ha prop la mar, el qual s’aixeca al costat nord-oriental del poble de Sant Antoni de Calonge Mapa 334M781 Situació 31TEG095335 Es troba dins una finca particular, al costat de la carretera C-253, venint de Palamós a Sant Antoni de Calonge, a mà dreta Cal demanar permís per a visitar-la JBH Història Aquest cenobi era situat en un punt estratègic, el promontori o serrat de poca alçada que domina l’àmplia badia de Palamós i les terres veïnes El lloc ja era ha-bitat en època…
Sant Andreu del Torn (Sant Ferriol)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de l’església des del costat de tramuntana Hom hi pot veure l’estructura de la capçalera A Borbonet El poble del Torn es troba al cantó de llevant de la comarca, gairebé al seu límit, al sector de migjorn del municipi de Sant Ferriol, a mà dreta del Ser, prop de la seva confluència amb la riera de Mieres L’església de Sant Andreu centra un petit nucli de cases format al seu voltant Mapa 295M781 Situació 31TDG709678 Per anar al Torn cal agafar la carretera d’Olot a Banyoles per Santa Pau En arribar a Mieres, una carretera surt d’aquesta població, en direcció a…
Bernat Metge
Literatura catalana
Prosista i traductor.
Vida i obra Fill de Guillem Metge, especier que assortia de medicines el palau reial, i d’Agnès, la qual, en restar vídua, contragué noves noces amb Ferrer Saiol, protonotari de la reina Elionor i traductor del De re rustica En aquests aspectes, el padrastre influí en la seva formació i en la seva carrera administrativopolítica el 1371, molt jove, ja era notari i funcionari de la cancelleria de la dita reina En morir aquesta, el 1375, passà al servei del duc de Girona, el futur Joan I, al qual, com també a la seva muller Violant de Bar, estigué vinculat estretament durant molts anys En…
Prova del pegat
Patologia humana
La prova del pegat o prova epicutània consisteix a posar en contacte unes determinades substàncies amb la pell, per tal d’esbrinar si n’hi ha alguna que provoca una reacció allèrgica en la persona examinada Aquesta prova és utilitzada sobretot en la diagnosi de l’origen de la dermatitis de contacte allèrgica, per tal de saber quina és la substància que genera el trastorn Quan una substància determinada provoca una allèrgia per contacte, tota la pell de la persona afectada hi queda sensibilitzada permanentment Així, si la substància causant de l’allèrgia es posa en contacte amb…
història de l’alfabetització
Historiografia catalana
L’alfabetisme és un tema que des del final del segle XIX i durant el segle XX ha despertat un extraordinari interès, sobretot per tractar-se d’una variable dependent, és a dir, d’un excel·lent indicador per a valorar altres fenòmens històrics com ara l’educació, el procés de modernització i la fenomenologia social (estructura socioprofessional, actituds polítiques i religioses, disciplinament, fertilitat, etc.).
Aquesta dependència ha afavorit un ús excessivament quantitatiu de l’alfabetització i ha promocionat una falsa dicotomia respecte al fenomen de l’analfabetisme En aquesta història en blanc i negre, s’ignoren les situacions intermèdies que, encara que molt abundants, tan sols s’intueixen a partir dels pocs estudis qualitatius o específics que s’han dut a terme La fórmula quantitativa de la història de l’alfabetització té dues modalitats d’estudi clarament diferenciades per les fonts disponibles D’una banda, l’alfabetització censal, que utilitza dades estadístiques, on s’interroga la població…
geologia estructural
Geologia
Branca de la geologia que s’ocupa de l’estudi de les estructures que es produeixen en les roques de l’escorça terrestre per un procés de deformació natural.
Per estructura s’entén l’arranjament geomètric o disposició que presenten certs plans, línies, superfícies o cossos que hom pot trobar en una massa rocosa Solen existir diversos tipus d’estructures originades en el mateix moment de formació de la roca, les quals reben el nom d’estructures primàries, com ara l’estratificació encreuada que s’ha produït en determinades condicions en el moment de la sedimentació, o bé les fractures que s’originen quan se solidifica un cos magmàtic Hom anomena estructures secundàries aquelles que es produeixen en les roques, una vegada formades, en deformar-se,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina