Resultats de la cerca

Viu en boscs d’alzines i roures i és comestible, però poc apreciat

El gènere Bitis inclou unes 12 espècies de tot Àfrica i Aràbia tenen el cap molt ample, el musell obtús, els ulls petits amb pupilla vertical, les dents verinoses molt grosses fins a 5 cm i el tronc rodó massís i ample L’espècie més important és l' escurçó del Gabon B gabonica , que ateny 1,80 m de llargada i presenta el cos amb una característica coloració en mosaic habita a les sabanes africanes, on és molt temut pel seu verí, capaç de matar un home en pocs minuts Unes altres espècies importants són l' escurçó bufador Barietans , que viu en zones àrides i té vida nocturna, i Bnasicornis…

Situació El Clot de Cal Riquer es localitza a uns cent metres al migdia d’Albarells, veïnat situat al sector N del terme, al qual s’arriba per una carretera que arrenca de la N-II de Barcelona a Lleida, situat en un tossal a mà dreta de la riera del Molí o de Santa Maria del Camí, trencall que s’agafa prop d’aquest darrer poble El conjunt integrat per una fornícula, tres tombes i rastres d’habitacle es pot contemplar a peu mateix d’un camí de carro que baixa d’Albarells, i que es troba a 580 m d’altitud, en un erm envoltat de camps de conreu i bancals o marges de pedra Mapa 34-15390 Situació…

Situació Absis de l’església, bastit sobre un gran sòcol ECSA - JA Adell Aquesta església, dedicada a sant Joan Baptista, presideix el poble d’Alins, assentat a la solana d’un esperó Mapa 31-12 288 Situació 31BG796555 S’hi arriba per un camí asfaltat des de Sanui, que és a uns 6 km JBP Història Aquesta església fou una possessió del monestir de Santa Maria d’Alaó Li fou disputada per l’ardiaca de Ribagorça a mitjan segle XII L’abat d’Alaó declarà en un judici que l’església havia estat lliurada al monestir pel bisbe Ponç el dia de la consagració de Sant Bartomeu del castell de Calassanç 1103…

Situació Llenç del mur nord, únic element que resta dret d’aquest antic edifici ECSA A Roura Les ruïnes d’aquesta església són a la part alta del poble de Béixec, sobre una petita prominència amb un fort pendent a la part de llevant Béixec és situat al sud-oest de Martinet, damunt de l’engorjat del Segre, als contraforts septentrionals de la serra del Cadí Mapa 35-10 216 Situació 31TCG899894 Des de Martinet, cal prendre la carretera de Montellà i tot seguit la pista que porta a Víllec, Estana i Bastanist En arribar en una bifurcació cal prendre el camí de la dreta, que mena a Béixec MD-RMAE…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, on es llicencià el 1950 Pensionat a  la Residencia de Pintores de la Alhambra de Granada i a la d'El Paular Segòvia, viatjà per Europa i a mitjan anys cinquanta s'incorporà com a professor de dibuix a l'Institut Ferran Casablancas de Sabadell, del qual fou director i on ensenyà durant molt anys Fou també professor a l'Escola Massana 1965-69 S’interessà per l’ensenyament de l’art i per l’art infantil, del qual féu exposicions el 1950 i el 1956 i fou un capdavanter en l'estudi d'aquest tema, sobre el qual publicà diversos treballs Del 1951 al…

Situació Mur nord d’aquesta possible fortificació, totalment malmesa i coberta d’enderrocs i vegetació EFS Aquesta construcció és situada al lloc anomenat la Torreta, al capdamunt del límit meridional de la serra de l’Aguda que corre parallela a la riba dreta del Llobregós, des d’on es domina tota la vall i també les elevacions de més al nord Aquestes restes foren localitzades per Jaume Coberó Mapa 34-14 361 Situació 31TCG654324 Cal arribar-hi des de Torà, on s’ha de prendre una pista que puja a l’Aguda Prop del cim, hi ha una desviació a l’esquerra que porta a les masies de Domènecs i de…

Situació Des del castell i l’església de Sant Feliu de la Garriga, un camí de terra porta, vers el nord-oest, fins a la font de l’Ermedàs, situada a uns 300 m També s’hi arriba per un altre camí, des de Palauborrell L’indret és una petita clotada, actualment envoltada pel bosc Hi raja la font, que fou arranjada amb un mur d’obra al segle XVII Mapa 296M781 Situació 31TEG043635 MDPC-JBH-BBG-ECV Edificis Les ermites han estat identificades gràcies al topònim Ermedàs, el qual, curiosament, Josep Maranjas, en la seva obra erudita publicada l’any 1803 *  interpretava que era originat pel fet d’…

La família dels escàrids és força rica en espècies pròpies dels esculls corallins de les mars tropicals Hom els anomena peixos lloro perquè tenen les dents fusionades en quatre plaques que, unides de dues en dues, prenen una aparença semblant a la del bec d’un lloro Les maxilles, curtes i fortes, tenen gran part dels ossos bucals units D’altra banda, els ossos faringis són grossos i dotats d’algunes dents molariformes, les superiors de les quals són mòbils en sentit antero-posterior Les escates cicloides, grans, també es distribueixen per les galtes Presenten una aleta dorsal única i…

La distinció entre les espècies de rats-penats orelluts gènere Plecotus presents a la nostra fauna P austriacus i P auritus és sovint difícil si hom no pot recórrer a les mesures de la dentició i a l’observació de l’os penial El dibuix posa de relleu les dimensions desmesurades dels pavellons de l’orella en comparació amb la resta del cos que les caracteritzen Ambdues espècies poden trobar-se freqüentment als campanars de les esglésies Jordi Corbera És una espècie molt semblant a l’anterior, amb la qual és molt fàcil de confondre Les diferències principals són quan se separen els pèls, la…