Resultats de la cerca
Es mostren 690 resultats
Els arqueociats
Els arqueociats formen un grup fòssil que apareix exclusivament en fàcies carbonatades del Cambrià Els seus esquelets calcaris, tant individuals com colonials, són ben coneguts L’esquelet, anomenat copa , té forma de con invertit o de cilindre de doble muralla interna i externa, connectada per mitjà d’envans o septes verticals radials que limiten un volum de secció anullar, anomenat interval la part basal presenta, generalment, una expansió amb fixacions en forma d’arrels Les dimensions del diàmetre solen oscillar entre els 10 i els 25 mm, i l’altura entre els 80 i els 150 mm Calcàries d’…
multiprogramació
Electrònica i informàtica
Tècnica que permet d’executar concurrentment dos o més programes.
La simultaneïtat és possible gràcies a l’acció del sistema operatiu , que intercala l’execució dels programes per mitjà de les tècniques del procés de prioritat amb l’objectiu de fer màxim el volum de treball realitzat per interval de temps i, en general, de fer un ús òptim del sistema La multiprogramació permet, per exemple, la concurrència de programes funcionant en temps real i d’altres en temps diferit els primers solen tenir prioritat en l’ús de recursos i formen el primer pla en relació amb els segons, que formen el fons
criteris de puressa
Química
Comparació que hom efectua entre propietats perfectament conegudes, empíricament o teòricament, d’una substància i les d’una mostra concreta d’aquesta, per determinar la seva puresa.
En el cas de substàncies sòlides amb punt de fusió definit, el criteri de puresa més emprat és el punt de fusió mixt Pel que fa als líquids, són emprats el punt i interval d’ebullició i l’índex de refracció Pel que fa a les substàncies òpticament actives, hom empra la rotació òptica molecular activitat òptica També, per a qualsevol tipus de substància, l’anàlisi elemental constitueix un criteri de puresa vàlid Modernament, hom empra també com a criteri de puresa les dades espectroscòpiques i la puresa cromatogràfica
pluja radioactiva
Meteorologia
Física
Descens vers el sòl de pols formada per partícules esdevingudes radioactives com a conseqüència d’una explosió nuclear.
Una primera pluja radioactiva , anomenada pluja local , té lloc durant un interval de poques hores després de l’explosió, cau sobre una zona més o menys propera al lloc de l’explosió i, en el cas d’explosions experimentals, pot ésser controdada Hi ha, però una segona pluja radioactiva, anomenada pluja mundial , la caiguda de la qual té lloc al cap de mesos o bé d’anys de l’explosió i abasta una zona molt amplia i de localització imprevisible, bé que la radioactivitat ja ha minvat notablement
funció sinus

Representació gràfica del sinus d’un angle (a dalt) i de la funció sinus (a baix)
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Funció sin: ℝ→ℝdefinida per l’assignació x →sin (x) on sin(x) és el sinus de l’angle que fa x radiants.
És una funció periòdica de període 2π i el seu recorregut és l’interval -1,1 És una de les sis funcions trigonomètriques o circulars i està relacionada amb la funció cosinus per la derivada d sin x / dx =cos x , d cos x / dx = -sin x És indefinidament derivable i el seu desenvolupament en sèrie entera és En termes de la funció exponencial complexa té l’expressió sin x= e i x - e i x /2 i , relació que permet d’estendre-la al cos dels nombres complexos, resultant-ne la funció sinus complex
funció cosinus

Representació gràfica de la funció y=cos x
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Funció cos: ℝ→ℝdefinida per l’assignació x →cos (x), on cos(x) és el cosinus de l’angle que fa x radiants.
És una funció periòdica de període 2π i el seu recorregut és l’interval -1, 1 És una de les sis funcions trigonomètriques o circulars i està relacionada amb la funció sinus per la derivada dcos x/ dx = -sin x, dsin x/ dx = cos x És indefinidament derivable, i el seu desenvolupament en sèrie entera és En termes de la funció exponencial complexa té l’expressió cos x=e i x + e - i x /2, relació que permet d’estendre-la al cos dels nombres complexos, resultant-ne la funció cosinus complex
censor
Història
A l’antiga Roma, cadascun dels dos magistrats encarregats de fer el cens o el registre dels ciutadans i de llurs béns.
El càrrec fou establert el 443 aC fins aleshores tenien aquesta funció els cònsols, i inicialment només ho podien ésser els patricis els plebeus ho aconseguiren a partir del 351 aC Encara que l’interval del cens era de cinc anys, els censors només exercien les funcions divuit mesos La gran influència que adquiriren en el govern romà derivà en gran part del seu poder d’excloure de les funcions públiques els ciutadans segons llur comportament moral A partir de Sulla el càrrec perdé tota la seva importància
dinàmica de clariana
Ecologia
Regeneració i manteniment d’un bosc mitjançant l’obertura de clarianes en morir un grups d’arbres de la volta.
La taxa de mortalitat dels arbres que formen el dosser superior depèn tant de factors interns, com són la pròpia arquitectura de l’arbre, l’estratificació del bosc i el seu estat sanitari, com de factors externs, com les precipitacions i el vent També l’extensió de les clarianes està relacionada amb la mida i l’arquitectura dels arbres, que determinen com moren i com cauen a terra Les clarianes més grans de fins a 1 000 m 2 o més resulten de la mort d’un gran nombre d’arbres propers, moltes vegades a causa de l’efecte dominó, quan un arbre cau sobre els seus veïns i aquests, al seu torn, en…
radiació solar
Astronomia
Meteorologia
Energia emesa pel Sol en forma de radiació electromagnètica.
Aquesta classe d’energia pot ésser considerada com una collecció o espectre d’ones d’una àmplia gamma de longituds d’ona que es propaguen amb una velocitat constant de 300 000 km/s L’espectre de la radiació solar és constituït per raigs X 0,002 μm-0,010 μm raigs gamma i raigs ultraviolats 0,010 μm-0,400 μm, el conjunt dels quals transporta el 9% de l’energia total raigs visibles 0,410 μm-0,700 μm, que representen el 41%, i raigs infraroigs 0,700 μm-1000 μm, que comprenen el 50% Hom defineix com a radiació d’ona curta l’interval que comprèn longituds d’ona entre 0,2 μm i 5 μm, i…
stretto
Música
En una fuga, la combinació contrapuntística del tema amb ell mateix.
L’ stretto la forma catalana és ’estreta’ té lloc, doncs, quan la imitació del tema es produeix abans que aquest hagi acabat ex 1 Exemple 1 - Exposició de la fuga © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta circumstància suposa un efecte d’acumulació, d’intensificació, causat per l’ encavalcament entre dos elements que fins llavors havien estat en relació d’encadenament o de juxtaposició En aquest sentit, l’ stretto fa palès que dues parts del subjecte poden combinar-se no tan sols melòdicament sinó també harmònicament sigui a l’8a o en un altre interval No és infreqüent que en l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina