Resultats de la cerca

Situació L’església de Santa Maria de Falgars es troba al costat de ponent del terme municipal Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 × 13, 1 —y 75, 7 31 TDG 131757 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Guardiola de Berguedà a la Pobla de Lillet Abans d’arribar a la Pobla, entre els quilòmetres 69 i 70, a mà dreta, hi ha una carretera, en molt bon estat, que travessa el riu i mena al mateix santuari S’hi pot anar també per una pista forestal, practicable, que surt de la Pobla mateix JVV Història L’…

Situació Interior de la nau de l’església amb l’absis al fons ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Esteve és a la part més alta del poble de la Guardia d’Ares, dins l’àmbit de l’antic recinte clos de la vila, del que es conserva encara un dels seus portals d’accés Mapa 34-11253 Situació 31TCG547832 El poble de la Guàrdia d’Ares, situat a l’esquerra del riu d’Aguilar, dalt d’un turó, era cap de l’antic terme de la Guàrdia, ara integrat al de Noves de Segre, que comprenia els pobles i llocs de Trejuvell, Nyus, Espaén i Auses JAA Història El topònim d’Ares, referit a la vila d’Ares…

Situació Façana de ponent de l’església acabada en forma d’ampli campanar d’espadanya J Riera Pedrinyà és un veïnat de masies disperses a l’extrem nord del terme municipal de Crespià, entre els torrents de Malhivern i de Can Vellana que aflueixen a la riba esquerra del riu Fluvià, que és a uns 2 km vers migdia L’església de Sant Just i Sant Pastor és al costat de la gran masia de Can Teixidor Mapa L38-11257 Situació 31TDG819726 Per arribar-hi, el més fàcil és situar-se a la carretera comarcal de Figueres a Besalú, de la qual, entre els punts quilomètrics 8 i 7 entre el poblet de Queixàs i el…

Juntament amb els castells de Sobreporta i de Cabrera —aquest últim també conegut com de Requesens i de Girona— formava part del conjunt defensiu de la ciutat de Girona La ciutat fortificada depenia dels comtes de Barcelona així, tot al llarg de la segona meitat del segle XI les notícies reiterades sobre la ciutat anaven lligades als juraments de fidelitat prestats pels successius vescomtes Tanmateix, la primera menció, del 1056, es refereix a la donació que el comte Ramon Berenguer I féu a la comtessa Almodis amb motiu de les seves esposalles i que deia així “Per hanc scripturam donacionis…

Situació Vista exterior de l’absis de Sant Aniol de Finestres des de migjorn Hom hi pot apreciar les arcuacions cegues i les lesenes que decoren el seu mur i la important sobreelevació que sofrí l’edifici A Martí Aquesta església centra el poble de Sant Aniol, queés el cap de municipi d’un terme que es troba vers el cantó de migjorn de la comarca El poble és situat a 415 m d’altitud, al costat dret de la riera de Llémena Mapa 295M781 Situació 31TDG667628 Per arribar a Sant Aniol, hom pot agafar, des d’Olot, la carretera que va a les Preses, població des de la qual surt una altra carretera,…

D’aquesta església parroquial, amb culte encara avui, tenim notícies de molt antic El bisbe d’Urgell Galderic, aprofitant la reconquesta i la repoblació de la vall de Lord, que entre els anys 872-878 dugué a terme el comte Guifré el Pelós de Barcelona i Urgell, reféu l’organització parroquial per a la Pedra i altres esglésies obtingué uns drets que, més tard, usurpà el comte Sunifred II, fill de Guifré el Pelós Fou vers l’any 948, que el bisbe Gisad II reclamà la restitució dels drets usurpats per Sunifred, acudint al dret de possessió que demostrà en una relació detallada i exhaustiva de…

Introducció Quan, al segle XIV, tenim una informació força segura sobre el nombre d’habitants de la Garrotxa, sabem que les viles o ciutats més importants eren Besalú, Olot i Santa Pau En 1356-70 la vila de Besalú incloïa 238 focs, la d’Olot 201 focs i la de Santa Pau 117 focs —inclosa, però, tota la gent de la parròquia— Aquestes dades havien canviat força amb relació a les xifres que ara ens interessaria de conèixer, com ara, per exemple, els habitants que hi havia l’any 900 o el 1250 Cal tenir, amb tot, ben present que el creixement de Santa Pau i, en part, també d’Olot són força…

Situació Un dels angles del castell, des d'on és visible un dels reforçaments de la planta cilíndrica, doblat a la vegada amb un altre mur també cilíndric i concèntric M Anglada El castell de Brull es troba situat a uns 50 metres vers ponent de l’església parroquial de Sant Martí del Brull El camí per a anar-hi és el mateix de l’església Aquest castell figura situat en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-14 364 x 42,4 —y 29,8 31 TDG 424298 JAA Història Aquest castell defensava un terme format pel territori del municipi del mateix nom, juntament amb el de Seva En els…

Situació L’antic monestir de Santa Maria de Roses, avui en ruïnes, és a l’interior del gran recinte fortificat de la ciutadella, del segle XVI, a l’entrada de la vila de Roses, al costat de tramuntana Avui l’espai urbanitzat envolta pràcticament la ciutadella, a l’interior de la qual hi ha un dels conjunts arqueològics més importants del país, per desgràcia encara en estat caòtic les ruïnes del monestir i del poble medieval, a l’indret de l’antiga ciutat grega i romana de Rhode , actualment en curs d’excavació Mapa 220M781 Situació 31TEG112796 Una vista del conjunt de les ruïnes del cenobi J…

L’estructura social Repobladors La majoria de les terres aprisiades no són repoblades directament pel comte La venda de Masquefa 963 i de Queralt 976, la permuta de Pierola 1063, les cessions, al bisbe de Vic, de Calaf abans del 1015, Montbui, Saió i Tous 960 i la partió de Miralles Santa Maria de Miralles entre la mateixa seu episcopal i Ènnyec Bonfill 987 són una clara mostra de com, malgrat l’adquisició de Cabrera i Piera 1063-67, el comte cedeix el lloc al bisbe de Vic i a les famílies vicarials, que poden aportar un major potencial demogràfic Precisament, a partir de la meitat del segle…