Resultats de la cerca

L’arrel i la connotació grecopaganes que el terme teologia tenia pesà clarament en el desenvolupament d’un concepte cristià de teologia, i, així, els primers pensadors del cristianisme primitiu dubtaren d’adoptar aquest terme, que evocava la teologia mítica dels poetes pagans Tanmateix, Orígenes i, sobretot, Eusebi de Cesarea adoptaren ja aquest terme per a designar el discurs creient sobre Déu i el seu Crist, en contraposició al que hom podria anomenar una teologia natural i en l’obra del Pseudo-Dionís, on la paraula rep ja la seva consagració oficial i serveix per a distingir els diversos…

Desenvolupament enciclopèdic Amb una periodicitat aproximadament trimestral, publicà 32 números fins el 1976, i el 2001 n’aparegué el número 161, una edició monogràfica dedicada al País Basc Segons deia la presentació del seu primer número, la revista «es proposa obrir les seves pàgines a tots els problemes de la filosofia, de la història, de l’economia, de les ciències, de les arts, i, en general, a tots els aspectes de la vida social i intellectual catalana» El primer consell de redacció estava repartit entre París, Barcelona i Mèxic A París es constituí, al maig del 1960, un nucli de…

Situació Ruïnes d’aquesta fortalesa d’origen islàmic, que es dreçava sobre una plataforma de roca a ponent de Vilella ECSA - J Bolòs Aquest castell és situat a ponent del poble de Vilella, en un tossal en forma d’esperó que domina l’entrada a l’ampla vall secundària de les Valls, davant de Saidí Mapa 31-15 387 Situació 31TBG698085 Si seguim la carretera que va de Fraga a Xalamera, en arribar a Vilella no entrarem a la població Abans de passar un segon pontet de la carretera nova, girarem a l’esquerra i, poc després, a la dreta agafarem una pista en bon estat que s’enfila cap a la muntanya i…

Situació Els pocs vestigis d’aquest castell coronen el turó que domina el poble de Viu de Llevata ESG Les restes del castell de Viu de Llevata són situades al cim del turó allargassat als vessants de ponent del qual s’escampen les cases de la població aquesta domina, per la banda esquerra, la vall del mateix nom, i s’emplaça al sector oriental de la comarca, als vessants septentrionals de la serra de Sant Gervàs Mapa 33-10 214 Situació 31TCG203933 El poble de Viu de Llevata és a uns 29 km de la Pobla de Segur, per la carretera N-260, que es dirigeix vers el Pont de Suert MLIR Història La…

Situació Un aspecte de les escasses restes d’aquest castell que coronava el penyal que s’aixeca sobre el poble de Viuet o Viu de Barravés ESG Les restes d’aquest castell són situades sobre un penyal, al peu del qual s’estenen les cases del recent despoblat de Viu de Barravés o de Viuet, que s’emplaça al N del terme, i que domina la Noguera Ribagorçana Mapa 32-10 213 Situació 31TCH124023 Per a arribar-hi, partint del Pont de Suert, cal seguir la carretera N-230 cap al N fins poc abans d’arribar a les Bordes justament en el darrer revolt, cal prendre a la dreta un tram de carretera…

Situació Mur del castell i portal d’entrada a la població ECSA-J Bolòs El castell de la Morana és al bell mig del nucli urbà del mateix nom, el qual s’emplaça a ponent de la vila de Guissona, sobre l’elevació que delimita el marge dret de la vall del torrent del Passerell Mapa 34-14 361 Situació 31TCG558273 S’hi pot accedir, des de Guissona, per la carretera L-310 A uns 2 km en direcció sud-est, cal prendre una desviació a mà dreta que porta a la Morana JRG-DRR-JIR-JMT Història Una de les primeres referències d’aquest indret es remunta a l’any 1038, en què el bisbe Eribau d’Urgell, la…

Rajoles amb vaixells, sd MHCB / RM El segle XVIII presencià el ressorgiment d’una marina mercant catalana endormiscada durant tres segles en el record de passades glòries baix-medievals A primera vista, l’eclosió d’aquesta nova època daurada de la navegació a vela tingué lloc sobtadament en només un quart de segle, entre el 1750 i el 1775, la flota catalana es convertí en la més nombrosa de l’Estat espanyol, extrem ja destacat per la inspecció de matrícula del 1765, i, especialment, en la més eficient a l’hora d’oferir un servei als usuaris del transport marítim El desenvolupament de la…

El derma és la capa de la pell que és per sota l’epidermis, i en depenen sobretot la resistència i la flexibilitat de la pell També al derma, s’hi localitzen els annexos cutanis, els vasos sanguinis i les fibres nervioses L’epidermis i el derma es mantenen units per la membrana basal , una capa de proteïnes i d’altres substàncies químiques secretades en part per les cèllules de l’epidermis La unió entre epidermis i derma presenta nombroses irregularitats Així, el derma forma prominències còniques que s’introdueixen en l’epidermis, anomenades papilles dèrmiques Alhora, hi ha prominències de l…

Alguns la fan procedir del precontinent catalanobalear D’orientació SW-NE ENE en el tram final, s’allargà uns 90 km entre sa Dragonera i el Formentor pel costat de mar i entre el cap de cala Figuera i el cap des Pinar pel des es Pla , entre les badies de Palma i Alcúdia L’amplada oscilla entre uns 10 km en aquests sectors extrems, i uns 20 km a la part central Els materials en bona part calcaris del fons del geosinclinal degueren emergir en forma d’arxipèlag durant l’Eocè superior, igual que els Pirineus, però el paroxisme tectònic és posterior, del Burdigalià miocè inferior, i…

El cilindre d’estampar a Europa La invenció de la màquina de cilindre, patentada per l’escocès Thomas Bell el 1783, significà l’inici del procés de mecanització de la fase d’estampació en la indústria tèxtil Amb ella, la tradicional impressió per mitjà de motlles de fusta o planxes de coure, un sistema discontinu i forçosament lent, fou substituïda, de manera progressiva, per la impressió mitjançant cilindres gravats, que permetia donar continuïtat i rapidesa al procés d’estampació Els avantatges que suposava la nova tècnica foren aviat evidents Ja el 1808, la Cyclopedia de Rees considerava…