Resultats de la cerca

A la capçalera de la vall hi ha els estanys de Vallcivera La capçalera de les valls afluents de Ribús i de Montmalús i una gran part del vessant de la dreta de la capçalera de la vall de la Llosa, fins a la portella Blanca d’Andorra, són dins territori andorrà, malgrat trobar-se al vessant cerdà, però el mapa d’Andorra de Marcel Chevalier, del 1925, incloïa dins d’Andorra també la part més alta de la coma de Vallcivera, entre el port de Vallcivera i el coll de Ribús, frontera reproduïda en la primera edició del mapa topogràfic francès al Mapa topográfico nacional espanyol, en canvi, la…

Esmentat al segle X, era dels comtes de Cerdanya, que l’enfeudaren als vescomtes de Castellbò amb els castells veïns de Miralles i Sant Martí Al segle XIII passà als Pinós

Presentació geogràfica Vista aèria de l’extrem de llevant de l’Alta Cerdanya, amb les carreteres que conflueixen al coll de la Perxa ECSA - F Tellosa La Cerdanya, comarca natural per excellència, és una unitat territorial que ha estat afectada per diferents divisions administratives i polítiques al llarg de la seva història En primer lloc, el Tractat dels Pirineus, signat l’any 1659, que va repartir les terres cerdanes entre França i l’estat espanyol, i en segon lloc, la divisió provincial espanyola de l’any 1833 —actualment encara en vigència— que va adscriure uns municipis cerdans a la…

A continuació es presenten, de forma resumida, aquelles notícies que permeten establir les propietats i/o dependències dels nuclis vers un senyor el comte, el rei, un noble o un eclesiàstic clergat regular o monestirs Atès el període que comprèn l'obra present, s'ha obviat esmentar d’altres notícies que van més enllà dels segles XIV o XV NUCLIS TITULARS All Esclua, bisbe intrús d’Urgell, mort el 924, hi tenia patrimoni familiar Alp Formà part de la baronia d’Urtx fins el 1316, quan el rei n’adquirí la major part Després de vendre’s a Jaume de Pallars i Joan de Laçana…

Història del monestir de Ripoll Fundació Fundat pel comte Guifré el Pelós vers el 879, dins la tasca de repoblament del territori, inicialment el dotà amb els predis de les valls de Ripoll i de Sant Joan La nova casa fou encomanada a  Daguí , prevere de Gréixer, que fou el primer abat, en espera que més tard regís l’abadia Radulf, fill del comte Guifré, aleshores infant, el qual, però, més tard, preferí la mitra d’Urgell El 885 el comte creà el nou monestir de Sant Joan, dit originàriament Sant Joan de Ripoll , per a la seva filla Emma, retallant així la primitiva dotació en el Ribamala,…

El Montcolobrer, màxima altitud de l’arxipèlag, és situat a l’extrem septentrional de l’illa Grossa la imatge ha estat presa des del braç del migjorn de l’illa, on s’aprecia el recobriment arbustiu dels salats Ramon Dolç Els Columbrets 110, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Aproximadament a 60 km a l’est de Castelló de la Plana, els Columbrets formen un arxipèlag d’origen volcànic aparegut al Plioquaternari, fa prop de 5 milions d’anys Es poden distingir tres agrupaments d’illots septentrionals Columbret Gran o Illa Grossa, Mascarat, Senyoreta i Montcolibre…

Situació i presentació Situat al Baridà, al terme de Montellà i Martinet 30,5 km 2 el 1970 li fou annexat l’antic municipi de Víllec i Estana Llevat del poble de Martinet, que és situat a la riba dreta del Segre, el territori municipal s’estén per la baga fins dalt la carena de la serra de Cadí, des del coll de Tancalaporta a llevant 2325 m, seguint vers ponent pel pic de Comabona 2547 m, el pas dels Gosolans, el pic de Costa Cabirolera 2604 m, la Roca Punxenta o del Migdia 2591 m, la canal de l’Ordiguer i el puig de la Canal del Cristall 2563 m En definitiva i per…

Situació i presentació La Cerdanya o Baixa Cerdanya és una de les dues comarques en què és dividida la comarca natural de la Cerdanya Té una superfície de 546,57 km 2 Dels 23 municipis que l’any 1936 formaven la comarca, actualment només en resten 17 Dels 6 municipis desapareguts, alguns s’han fusionat i d’altres han estat agregats a municipis més grans El cap comarcal és Puigcerdà Cal esmentar, també, el fet que el límit provincial entre Girona i Lleida travessa la comarca de mig a mig Malgrat la clara unitat geogràfica i econòmica de la comarca es poden distingir dues subcomarques amb…

Situació Es tracta de l’antiga parròquia del llogarret de Pelacalç, situat al bell mig de la plana, uns 5 km a llevant del seu cap de municipi L’antiga església parroquial avui santuari, de Santa Maria de l’Om, és separada del nucli del poblet de Pelacalç, 1 km al nord-est És equidistant d’aquest poble i del veí de Montiró Mapa 296M781 Situació 31TEG054666 Pelacalç es troba a la carretera de Viladamat a Castelló d’Empúries D’aquesta carretera, entre Pelacalç i Montiró, surt, a mà esquerra, un bon camí per arribar al santuari Un altre camí s’agafa a la carretera de la Bisbal d’Empordà a…

Barcelona Relació alfabètica dels municipis de Barcelona durant la Segona República, ordenats per província amb la numeració corresponent al mapa adjunt Barcelona Abrera 250 Aguilar de Segarra 216 Aiguafreda 72 Alella 171 Alpens 28 Ametlla L' 156 Arenys de Mar 143 Arenys de Munt 145 Argençola 225 Argentona 152 Artés 103 Aviá 19 Avinyó 83 Avinyonet del Penedés 281 Badalona 174 Barcelona 309 Baells La 24 Bagá 3 Balenyá 73 Balsareny 87 Begues 294 Beliprat 234 Berga 23 Bigues 118 Borredá 27 Broca 5 Bruch El 212 Brull El 70 Cabanyes Les 264 Cabrera d'lgualada 245 Cabrera de Mataró 162 Cabrils 161…