Resultats de la cerca

Estudià música a l’Institut Musical Gnesin de Moscou, abans d’entrar al conservatori de la ciutat, on rebé lliçons de J Golubev, A Khačaturjan i N M’askovskij El 1973 fou nomenat secretari de direcció de la Unió de Compositors de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, i el 1981 rebé el títol d’Artista del Poble de la República Soviètica Federal Socialista Russa Igual que el seu pare, estudiós del folklore dels maris, es deixà influir per la música tradicional d’aquesta terra, però integrant el substrat popular dins de les formes musicals cultes occidentals En la seva…

La seva àmplia formació musical inclogué l’estudi de composició, piano, violí, violoncel, contrabaix, clarinet i trompa El 1798 debutà com a violoncellista, a l’edat de quinze anys, i l’any següent anà a Meiningen, on rebé lliçons de violoncel de JJ Kriegk Del 1801 al 1805 tocà a l’orquestra de la cort, i simultàniament actuà com a solista i formant part de quartets El 1811 fou contractat per l’orquestra reial de Dresden, de la qual esdevingué solista el 1821, càrrec que ocupà fins el 1850 Dotzauer viatjà per Alemanya, Viena i Holanda Com a intèrpret de violoncel palesà una…

Estudià música a Elx i, aconsellat per l’empresari del Liceu JA Pàmias, amplià la seva formació a Barcelona Posteriorment anà a Milà, on rebé lliçons d’A Kraus, C Bergonzi i G Simionato El 1985 guanyà el tercer premi del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas, i un any després debutà a Parma amb el Falstaff d’A Salieri Fou contractat per a cantar en diversos teatres del nord d’Europa, i el 1990 debutà a l’Arena de Verona i es presentà a Las Palmas amb La filla del regiment Un any després actuà amb èxit a la Scala de Milà i el 1992 interpretà Sancia di Castiglia al costat…

Rebé les primeres lliçons de música en l’àmbit familiar i quan tenia catorze anys substituí la soprano protagonista de Maruxa A Vives a Elda V Lleó la contractà poc després per a cantar al Teatre Ruzafa de València, on interpretà el gran repertori operístic El 1923 debutà al Teatro de la Zarzuela de Madrid i l’any següent estrenà al Teatre Alcázar d’aquesta ciutat El collar de Afrodita , de J Guerrero Posteriorment actuà amb èxit al madrileny Teatre Apolo i més tard passà al Teatre Calderón El 1932 participà en l’estrena de Luisa Fernanda , de F Moreno Torroba, de qui després…

Rebé les primeres lliçons musicals del seu pare abans de formar-se a Berlín i Tübingen, ciutats on també estudià musicologia i filosofia Acabats els estudis i després d’una breu carrera com a pianista acompanyant, el 1906 començà a dirigir a l’Staatstheater de Weisbaden, on, en reconeixement a la seva feina, aviat arribà a exercir de kapellmeister Entre el 1907 i el 1914 dirigí regularment al Festival de Bayreuth, i el 1927 adquirí la titularitat de l’Òpera de Dessau, càrrec que incloïa implícitament el de director general de música de la ciutat i que exercí fins el 1934 En 1935…

Estudià a la Sorbona i a la Universitat de Berlín amb Philipp Spitta Es doctorà el 1894 amb les tesis Les Rapports de la musique et de la poésie considerées du point de vue de l’expression i De Parabaseos partibus et origine El 1888 començà a fer classes als instituts Condorcet i Louis-le-Grand L’any 1901 fundà la "Revue d’histoire et de critique musicales", que el 1904 es convertí en la "Revue musicale" Collaborà com a crític musical en moltes revistes i diaris Entre el 1904 i el 1912 ensenyà història de la música al Collège de France Les seves lliçons foren publicades amb el…

Adquirí la seva formació musical a Mannheim, i rebé lliçons de GJ Vogler Després seguí una vida atzarosa com a director de bandes militars, fins que fou fet presoner en la guerra napoleònica Deixà l’exèrcit després de la batalla de Waterloo, i el 1815 ingressà en l’orquestra del duc Guillem de Nassau com a director D’ençà d’aquest moment la seva vida feu un nou tomb convertí l’orquestra del duc en una de les millors de l’època i començà una important carrera com a concertista per Alemanya, Suïssa i Bèlgica Conegué l’obra de L van Beethoven, que influí notablement en les seves…

A la base d’una edició crítica hi pot haver l’original autògraf o arquetipus o l’edició revisada per l’autor, o una sola còpia posterior, o bé diverses còpies Es tracta, en el primer cas, de donar la forma original reproduint-la escrupolosament en el segon, reproduint la còpia única, introduïdes, però, les correccions essencials conjecturades per l’editor i en el tercer, l’editor utilitza la crítica externa i interna per a detectar els errors que puguin contenir les còpies útils per a reconstruir el text Qualsevol edició crítica descriu prèviament, en una introducció, les còpies ordenades per…

Els alumnes estudiaven les lliçons amb els professors i després les ensenyaven als altres La implantació d’aquest sistema era molt econòmica, car estalviava professorat, i l’alumnat era atès amb més diligència Vers el 1840 els pares d’alguns monitors objectaren que aquests nois no tenien cap compensació pel treball que feien, i aleshores hom establí que els nois i les noies que volguessin, a partir de 13 anys, podien fer de monitors, però els professors tenien l’obligació d’ensenyar-los pedagogia i en cinc anys podien adquirir la formació de mestres Aquest mètode es desenvolupà…

Fou professor a la Universitat d’Uppsala i, successivament, catedràtic de llengua i literatura llatines 1948, degà 1960 i rector 1966 a la d’Estocolm Publicà llibres sobre llatí tardà Syntaktische Forschungen ‘Estudis sintàctics’, 1943 i Beiträge zur spätlateinischen Syntax ‘Aportacions a la sintaxi del llatí tardà’, 1944, que donaren pas al seu camp més important d’estudi La poésie latine rythmique du haut moyen âge 1954 i Introduction à l’étude de la versification médiévale 1958 El 1968 publicà el seu Manuel pratique du latin médiéval , fonamental per a la formació de les noves generacions…