Resultats de la cerca
Es mostren 296 resultats
Vicenç Riera i Llorca
Vicenç Riera i Llorca
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Periodisme
Historiografia catalana
Novel·lista i periodista.
Vida i obra A la seva infantesa, residí a l’illa de Formentera i al cap de Terme A partir de 1913 s’establí amb la seva família a Barcelona Hi cursà estudis primaris, comercials i d’idiomes El 1916 deixà l’escola per treballar De formació més aviat autodidàctica, tanmateix, molt jove, fou corrector de proves en una impremta i professor de català El 1931 treballà a l’Ajuntament de Barcelona a l’àrea de política social i freqüentà diverses entitats culturals, sobretot l’Ateneum Polithècnicum En l’etapa de la República s’incorporà al periodisme com a collaborador a diferents revistes com L’…
, ,
Lluís Casassas i Simó
Historiografia catalana
Geògraf i especialista en l’organització territorial de Catalunya.
Vida i obra Fill d’una família de mestres molt arrelada a Sabadell, el seu pare, Enric Casassas i Cantó, collaborà en l’aplec de dades de l’ Atlas pluviomètric de Catalunya de Joaquim Febrer i publicà una petita monografia de caràcter local titulada Tona, estudi històric i geogràfic 1935 Lluís Casassas estudià a l’Institut-Escola, i tingué de professor de geografia Lluís Solé i Sabarís, amb el qual mantingué al llarg de la seva vida una estreta relació personal i intellectual Després de la Guerra Civil Espanyola, començà a estudiar la carrera de dret a la Universitat de Barcelona A causa de…
Antoni Jutglar i Bernaus
Historiografia catalana
Historiador, publicista i polemista polític.
Després de realitzar els seus estudis al seminari, estudià història a la Universitat de Barcelona Deixeble de Vicens i Vives, fou nomenat professor, primer ajudant i, després, adjunt, a la càtedra d’història general d’Espanya de la mateixa universitat Entre els anys 1957 i 1966, combinà el seu treball en l’elaboració de la tesi doctoral amb un intens activisme antifranquista L’any 1966 assistí a la Caputxinada i, el mateix any, es doctorà amb una tesi sobre Pi i Margall Expedientat a la UB, es traslladà a la Universitat de Madrid el curs 1967-68 Tornà a Barcelona i s’incorporà a la nova…
Unión Patriótica
Partit polític
Partit organitzat des del govern durant la Dictadura de Primo de Rivera. Fundat el 1924, intentà vertebrar el suport civil a la dictadura militar en la seva condició de partit del règim.
La caiguda del dictador el féu inoperant des de la meitat de 1930 Ideològicament, la UP era conservadora, amb inclinació a acollir alguns dels nous plantejaments que feia la dreta autoritària europea dels anys posteriors a la Revolució Soviètica el corporativisme, la centralització dirigista de l’economia i la recerca d’una forma d’enquadrament polític que incorporés la gent políticament “sana” a parer seu, els apolíticsdesenganyats del sistema de la Restauració L’apellació a la massa “neutra” i a esdevenir el partit dels apolítics fou permanent El seu lema era “Pàtria, Monarquia, Religió” i…
Centre Democràtic i Social
Partit polític
Partit centrista fundat a l’estiu de 1982 per Adolfo Suárez en separar-se de la Unión de Centro Democrático.
Evolució històrica En la seva constitució a Catalunya al setembre d’aquell any hi confluí un nodrit grup de dirigents centristes catalans Julià Valon, secretari general Jorge Fernández Díaz, exgovernador civil de Barcelona els líders territorials Josep Pujadas, Pere Roselló, Manuel de Sárraga, Josep Coderch i Josep M Mesa Parra sis diputats de Centristes de Catalunya-UCD , el diputat independent Ramon Viñals, procedent d’Esquerra Republicana de Catalunya, i membres de les Joventuts Centristes de la UCD El nou partit pretengué articular una nova opció centrista davant del deteriorament de la…
La radicalització catalana de Bernat Torroja
Retrat de BTorroja, sd Coll part / GS Dels textos, les agrupacions i els pensadors del primer catalanisme, la historiografia en destaca sovint només els que tingueren l’epicentre a Barcelona, marginant propostes, a voltes capdavanteres i més radicals, plantejades per personatges que no figuren més que de passada en la nòmina oficial dels prohoms del moviment La figura de Bernat Torroja i Ortega Reus 1817 - 1908 n’és un bon exemple A través d’ell es pot seguir una evolució des del moderantisme fins a una actuació destacada en el si del catalanisme de la fi de segle En la darrera etapa de la…
Carrasclet i l’aixecament guerriller del 1719
La insurrecció de 1719 i la zona de Carrasclets El lent però implacable procés de normalització del règim borbònic a València, Catalunya i Mallorca, forjat en un clima d’intimidació ciutadana, de violència política i d’ocupació militar sense precedents, es veié radicalment alterat a partir de l’any 1718 per la peculiar conjuntura internacional de l’època L’agosarada política promoguda pel cardenal Julio Alberoni, primer ministre de la monarquia, coneguda com “l’irredemptisme mediterrani”, ocasionà el trencament de l’aliança entre les corones borbòniques d’Espanya i França La ruptura fou…
Joan Alcover i Maspons
Joan Alcover i Maspons
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Política
Poeta, assagista i polític.
De família urbana benestant, estudià a l’Institut Balear, on fou deixeble de Pons i Gallarza i condeixeble, entre d’altres, de Costa i Llobera, Joan Ll Estelrich i Antoni Maura El 1869 inicià la carrera de dret a Barcelona, on refermà la seva afecció literària, entrà en contacte amb el moviment de la Renaixença i escriví bona part dels seus primers poemes i narracions, alternativament en castellà i en un català dialectal i insegur Les seves primeres publicacions poètiques les donà a conèixer des de les pàgines de Revista Balear 1872-74 Després d’obtenir, a vint-i-quatre anys, el títol d’…
,
Fuerza Nueva
Partit polític
Moviment politicoreligiós creat a l’abril de 1964 arran d’una reunió religiosa celebrada al monestir de San Miguel de las Victorias (Priego, Conca).
Els assistents, convocats pel notari Blas Piñar, discutiren “un plan de renovación en los ejercitantes para clarificar ideas con una visión sobrenatural y, , poder proyectarlas sobre los demás en una especie de fervoroso contagio, para luchar contra las fuerzas del mal a escala universal” Pel maig de 1966 es constituí Fuerza Nueva Editorial, que publicà la revista del mateix títol al gener de 1967 La creació d’FN fou una manifestació emblemàtica de la configuració de l’anomenat “búnquer” la mobilització creixent de sectors que preconitzaven un rearmament ideològic del franquisme davant els…
CC
Partit polític
Col·lectiu sorgit el 1954 com a espai de trobada, reflexió i formació en els medis catòlics catalanistes.
No era un partit, sinó més aviat un moviment polític, que actuava en la clandestinitat La sigla que l’identificava fou suggerida per Frederic Roda i pretenia indicar només els valors que els unien Així, les dues “C” van tenir diverses interpretacions Crist-Catalunya, Cristians Catalans o Catòlics Catalans finalment, passats uns quants anys, adoptà el nom de Comunitat Catalana Per això la seva denominació podia ser tant en masculí com en femení el/la CC Els seus orígens se situen en unes trobades de l’abat de Montserrat, Aureli M Escarré, amb joves de diferents moviments ca-tòlics escoltisme,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina