Resultats de la cerca

Jugà habitualment amb Enric Sanmartí de parella i guanyà diversos campionats en l’àmbit català i estatal Aconseguí deu Campionats de Catalunya, un en categoria mixta i quatre Màsters Catalans, i fou diverses vegades número 1 del rànquing català Per equips guanyà dues vegades el Campionat d’Espanya i el de Catalunya de primera categoria Ha estat seleccionador català, director del projecte de detecció de talents de la federació espanyola a Catalunya i director esportiu de la federació catalana Ha dirigit l’àrea de pàdel del Reial Club Tennis Barcelona 1995-2000 i la del Club Tennis Wellness a…

Està considerada una de les millors i més prestigioses publicacions de l’Estat espanyol i d’Europa sobre història social La revista fou promulgada des del centre associat d’Alzira-València, de la Universitat Nacional a Distància UNED –avui anomenat Centre Francisco Tomás y Valiente de la UNED Alzira-València– i impulsada per Javier Paniagua Fuentes i José Antonio Piqueras Arenas, que, de llavors ençà, en són els directors Tant J Paniagua –director del centre de València de la UNED– com Piqueras –catedràtic d’història a la Universitat Jaume I de Castelló– participaren, el 1979, en l’anomenat “…

Nasqué durant la Dictadura de Primo de Rivera com una tribuna d’expansió i de defensa de l’alta cultura catalana Tenia més de cent planes i hi aparegueren memorables estudis i assaigs d’Antoni Rovira i Virgili, Carles Soldevila, Melcior Font, Josep Pla, Domènec Guansé, Prudenci Bertrana, Joan Sacs, Joan Crexells, Tomàs Garcés, Carles Pi i Sunyer, etc Suspesa per raons econòmiques el 1929, fou represa pel setembre del 1930 fins al desembre del 1930, sota la direcció de Ferran Soldevila A banda dels antics i assidus collaboradors, hi escriviren, entre d’altres, Manuel Brunet, Lluís Nicolau i d…

A dotze anys, estudià amb E Humperdinck El 1898 s’establí a Liverpool, on es guanyà la vida fent classes de piano El 1900 estrenà la Simfonia número 1 , i el 1903, la Simfonia número 2 Entre els seus alumnes tingué E Rubbra El seu llenguatge musical i les formes miniaturistes que utilitzà li valgueren el sobrenom de "Debussy anglès", justificat per les 160 peces curtes per a piano que escriví També compongué òperes The Alchemist 1917 i Maureen O’Mara 1946 A partir dels anys trenta la seva popularitat davallà progressivament i les seves obres foren oblidades A més del catàleg compositiu, té…

Estudià al Conservatori de Filadèlfia i a la Juilliard School de Nova York, centre en el qual fou alumne d’Olga Samaroff L’any 1941 guanyà el Concurs Internacional de la Fundació Walter W Naumburg, fet que li permeté debutar a Nova York aquell mateix any Inicià una carrera internacional, amb un repertori molt ampli però amb dedicació especial a la música del segle XX Entre les obres més interpretades per Kapell figuren el Concert per a piano i orquestra , d’A Khačaturjan, i el Concert per a piano número 1 , de D Šostakovič A Copland li dedicà la Fantasia per a piano Enregistrà la Sonata per…

El compositor i teòric DG Türk, s’hi refereix en el seu Clavierschule 1789, amb el nom de furie , concepte amb el qual, però, no hi ha connexió etimològica Sí que hi ha, en canvi, relació entre el significat del terme txec que designa la dansa, furiant 'home salvatge’ o ’precipitat', i la representació altiva que el dansaire fa del festeig de la seva dama B Smetana la introduí en L’esposa venuda i en la segona sèrie de Danses bohèmies per a piano A Dvorák compongué furiantes per a piano i, com altres compositors de l’escola nacional txeca, la introduí a la música simfònica i de cambra en…

Vicenzo Agnetti hi està molt vinculat des dels seus inicis A més de l’italià, els texts es publiquen també en altres idiomes Pretén contrarestar Il Gesto , publicació del Gruppo Nucleare El primer número, coordinat per Castellani i Manzoni, inclogué texts de Vicenzo Agnetti, Bruno Alfieri, Guido Balla, Gillo Dorfles, Albino Galvano, Carl Laszlo i Yoshiaki Tono, i reproduí obres d’Yves Klein, Jasper Johns i Rauschenberg Arran de l’exposició “La Nuova Conzezione Artistica” a la galeria Azimuth de Milà al principi del 1960, es publicà el segon i darrer número de la revista, dedicat a l’exposició…

Del 1956 al 1964 publicà anualment el volum miscellani Cap d’any , amb articles, cròniques sobre la vida cultural dels Països Catalans i bibliografia de l’any anterior La Biblioteca Raixa tingué dos precedents la Biblioteca Raixa, sèrie de bibliòfil començada el 1945 per Llibres Mallorca, de la qual només sortiren dos volums, i els quaderns literaris Raixa , dirigits per Francesc de B Moll, amb l’assessorament de Manuel Sanchis i Guarner i la collaboració d’un bon nombre d’escriptors, dels quals —per problemes de censura— només pogué aparèixer el número 1 gener del 1953, completat amb el…

Desenvolupament enciclopèdic Al primer número, de l’abril del 1925, hi ha la declaració d’intencions dels seus fundadors «Sentim l’amor per lo Reyne de Valencia, i heu manifestem parlant son llenguage, ja que la més viva manifestació d’un poble es la llengua del mateix I ab lo ferm proposit de renovellar la lliteratura valenciana, volem entendre i fer entendre’l deure de divulgar lo valenciá, no ja com a idea única i esclusiva de Patria Valenciana, sino com religiosa expresió de recordança per los genitors nostres, com un bes espiritual o de oltratomna als fundadors del poble valenciá» Així…

Segons els seus criteris fundacionals, exposats per Frederic Udina i Martorell en la presentació del primer número, la revista pretenia publicar algunes de les contribucions del Curs d’Estudis Medievals organitzat anualment per l’esmentat Institut Amb el temps, aquesta orientació inicial s’ha anat ampliant, i ha passat a ser un recull d’investigacions dels membres de l’Institut i d’altres investigadors d’àmbit nacional i internacional Hi destaquen algunes contribucions de medievalistes de reputació internacional, com Robert I Burns, Geo Pistarino i Charles-Emmanuel Dufourcq, Georges Duby,…