Resultats de la cerca

Els precedents d’aquests centres d’ensenyament vénen ja del segle XVIII, amb l’expansió industrial occidental Actualment les escoles tècniques solen ésser agrupades, i constitueixen les universitats politècniques Als Països Catalans, fins al segle XVIII, l’ensenyament tècnic i professional anà a càrrec dels gremis i collegis professionals, tot i que a Barcelona és conegut el projecte de fundació, el 1646, d’un Hospital del Sant Esperit dedicat a l’ensenyament de les arts mecàniques Però la preocupació pel foment de l’agricultura, de la indústria i del comerç a la segona meitat del segle XVIII…

Des dels temps més antics, la progressiva divisió social del treball donà lloc a la celebració de reunions de mercaders amb una certa periodicitat, normalment setmanal, per tal d’oferir llurs productes Des de l’imperi Romà el desenvolupament dels mercats obligà a la intervenció de l’estat o d’altres organismes públics per tal de controlar els intercanvis i d’evitar els abusos en els pesos i les mesures emprats Amb la decadència de l’imperi Romà i el procés de feudalització que experimentà l’Europa occidental des de les invasions fins al segle XI els intercanvis experimentaren un retrocés que…

L'enllumenat de Barcelona La concessió a Charles Lebon Barcelona tenia enllumenat públic des del 24 de setembre de 1752, data de l’aniversari de Ferran VI Es tractava de llum d’oli, un llum que no suposava cap innovació tecnològica, ja que era conegut des de temps immemorial Crear aquests punts de llum era només qüestió de diners i d’un acord municipal previ La fàbrica de gas de Sallent fou construida el 1889 Durant la segona meitat del segle XIX una sèrie de poblacions catalanes introduïren l’enllumenat per gas a càrrec d’empreses locals, en la seva major part Barcelona va ser la primera…

Situació i presentació El terme de Sant Llorenç Savall, d’una extensió de 41,11 km 2 , és situat a la part septentrional del Vallès Occidental, al límit amb la comarca del Bages i del Vallès Oriental Confronta al N amb el municipi de Granera Moianès, a l’E amb Gallifa, al SE amb Caldes de Montbui Vallès Oriental, al S amb Matadepera, Castellar del Vallès i Sentmenat, i a l’W amb Mura Bages El sector occidental del terme comprèn una part del Parc Natural del Massís de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac Les majors altituds es localitzen al límit de ponent amb la comarca del Bages el…

A les serres del Baix Segura, l’extrema aridesa del clima, unida al caràcter pedregós i a la permeabilitat del terreny, es tradueix en una gran pobresa del mantell vegetal Ernest Costa Les serres del Baix Segura 17, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Sobre la gran plana de l’Horta d’Oriola destaquen, aquí i allà, una sèrie d’elevacions modestes, de vessants molt abruptes en alguns punts Les més importants són les serres d’Oriola i Callosa del Segura, situades a la banda esquerra del riu Segura A la banda dreta s’aixequen algunes llomes i pujols que s’estenen entre el riu i…

El 22 de juliol de l’any 1500, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Alfons d’Aragó València 1455 – Tarragona 1514, bisbe de Tortosa diputat militar Joan de Montcada i de Cardona, senyor de les baronies d’Aitona, Mequinensa i Xiva diputat reial Martí Joan Botella, ciutadà de Lleida oïdor eclesiàstic Francesc del Milà, canonge de Barcelona oïdor militar Lluís Meca, donzell de la vegueria d’Urgell, habitant a Montfalcó oïdor reial Jaume Guinard, ciutadà de Girona Nascut a València el 1455, fill natural de l’homònim Alfons d’Aragó, primer duc de…

El 22 de juliol de l’any 1494, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pere Terrades, canonge, sagristà major i paborde d’Aran a la seu de Girona, no jurà diputat militar Miquel d’Oms, donzell de Perpinyà diputat reial Francí Guerau de Vallseca, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Sebastià Sala, canonge de Vic beneficiat de la seu de Barcelona oïdor militar Joan Bertran, cavaller habitant de Girona, insaculat per la sotsvegueria de Besalú oïdor reial Guillem Pere, burgès de Puigcerdà A causa de l’epidèmia que assolava Barcelona almenys des…

Situació i presentació El terme municipal de la Llacuna, de 52,25 km 2 , és un dels més extensos de la comarca després de Piera i és situat al límit amb l’Alt Penedès Mediona, a l’E, Font-rubí, al SE, Torrelles de Foix i Pontons al S i l’Alt Camp Querol, al SW-W dins l’Anoia limita, al N, amb Orpí i Santa Maria de Miralles Comprèn la vall de la riera de la Llacuna, solc obert a l’interior de la Serralada Prelitoral, drenat per torrenteres que originen la riera de Mediona o riu de Bitlles, afluent de l’Anoia en terres penedesenques, que descriu un arc de direcció S-NE entre la Plana d’Ancosa…

Situació i presentació El terme municipal de Xerta, de 33,36 km 2 d’extensió, és situat a la dreta de l’Ebre, aigua amunt de Tortosa El riu, per l’ampli meandre que dibuixa entre els pobles de Xerta i Tivenys, fa de línia divisòria a llevant amb els municipis de Benifallet i Tivenys Una part del terme és plana, la de la vall de l’Ebre, mentre que el sector ponentí és accidentat pels darrers contraforts orientals del massís dels Ports de Tortosa així, de tramuntana a migdia, el coll del Muso, al límit amb Paüls, i els colls d’en Garcia i el tossal de la Cova del Bou 552 m en la divisòria amb…

L’arquitectura dels banys té la propietat d’haver estat completament estranya a les formalitzacions artístiques i especialment a les gòtiques Però no per això els edificis eren mancats d’una morfologia precisa, ans al contrari, aquesta era ben definida i afaiçonada, manllevada de les tipologies del ḥammām islàmic Els casals tingueren sempre caràcter públic i fora d’ells no hi ha constància d’altres fàbriques, perquè les installacions balneàries mencionades, esporàdicament, en palaus reials o rics habitatges urbans s’han d’entendre com a arranjaments temporals, però no pas com a construccions…