Resultats de la cerca

Exemplar d’ Opeatogenys gracilis que mostra la coloració rosada i verdosa típica de l’espècie Robert Patzner El gobiesòcid Opeatogenys gracilis té el cos molt prim i lleugerament deprimit a la part davantera El cap té forma triangular vist des de dalt i és clarament aplatat Una espina molt aguda a la part inferior de l’opercle el diferencia de la resta de gobiesòcids Les aletes dorsal i ventral es troben simètricament oposades, són curtes i presenten 3-4 i 4 radis respectivament Les aletes pelvianes estan unides formant la potent ventosa adherent característica de la família El cos pot ser…

L’ esporotricosi és una infecció produïda pel fong Sporotrix schenckii , que es manifesta per petits abscessos a la pell, el teixit subcutani o les mucoses, o més rarament els teixits profunds, i que evoluciona generalment de forma crònica El Sporotrix schenckii és un fong d’àmplia distribució entre els vegetals i els sòls, especialment a les zones càlides i humides La infecció es pot contreure per via cutània, en general a través de ferides provocades per espines, fragments vegetals o objectes tallants contaminats i més rarament per via respiratòria, en inhalar…

El gavot Alca torda és un parent pròxim dels pingüins genuïns, és a dir, dels pingüins àrtics, actualment ja extingits, dels quals recorda el posat quan és fora de l’aigua pertany, de fet, a la mateixa família que el pingüí típic És un ocell marí estricte, de potes palmades, d’uns 40 cm, negre, amb el pit i l’abdomen blancs, bé que a l’hivern, que és quan el podem trobar a les nostres costes, ofereix també una ampla màscara blanca cas de la fotografia, presa en aigües mallorquines S’alimenta de peix, que caça amb el seu bec característic, alt i comprimit Jesús R Jurado El gavot, amb una…

El morell xocolater Aythya nyroca és tot ell de color marró castany, tant el mascle com la femella El blanc de les infracobertores que s’aprecia a la part posterior del cos en aquest exemplar, és el caràcter més visible a distància i, juntament amb el blanc de l’ull, el més característic La femella, en aquesta espècie, és semblant al mascle Xavier Parellada Actualment el morell xocolater és un visitant de l’època no reproductora, principalment a l’hivern, que a nivell de cadascun dels territoris és ara rar o excepcional, però globalment, als Països Catalans, encara…

La cigonya Ciconia ciconia és un ocell ben conegut de tothom i fàcil de veure dalt del niu, just en la imatge de la fotografia, presa a Aitona Segrià, que construeix al capdamunt d’edificacions antigues i aïllades, especialment esglesioles i campanars, on s’està llargues estones dreta sobre una sola pota, o fent petar el bec amb un cloqueig característic En vol és clarament identificable per la posició estesa del coll, llarg i prim Xavier Ferrer La cigonya blanca, molt comuna com a nidificant a la major part de la península Ibèrica, manté estabilitzat aquí un petit nucli reproductor de 23-…

La baldriga cendrosa Calonectris = Procellaria diomedea es diferencia de l’altra baldriga comuna al nostre país, la baldriga pufí Puffinus puffinus , pel fet d’ésser més grossa ateny 45 cm i per tenir poc contrastades les parts superiors, grisoses, de les inferiors, d’un blanc tacat, i pel seu bec de color groc viu L’estatus d’aquesta baldriga a les nostres latituds no és encara prou estudiat Sembla evident que no es troba a l’hivern a les costes del Rosselló, el Vallespir i Catalunya, on se cita, però, des del març o l’abril fins a l’octubre i, més rarament, fins al novembre…

El cabussó collnegre Podiceps nigricollis en plomatge d’estiu, com a la fotografia d’aquest exemplar del delta del Llobregat, és molt característic pel coll negre, les plomes negres del capell i les daurades de darrere els ulls A l’hivern, tot ell és menys acolorit i pot confondre’s, per la mida 28-31 cm, amb el rar cabussó orellut P auritus Noteu també, la lleugera curvatura del bec Ramon Torres Migrador i hivernant escàs, però regular al Rosselló, on se’n troben petits grups en estanys litorals, especialment el de Salses, i més rarament a l’embassament de Vilanova de la Raó…

Hom ha seguit diversos sistemes de calcular els anys, generalment a partir d’un fet anterior important, del govern d’un sobirà o d’un cicle que recorre periòdicament Els còmputs més utilitzats en història a diverses èpoques són les eres era, els cicles recurrents , com les olimpíades, o els astronòmics lunar, epacta, lletra dominical, gairebé només d’ús eclesiàstic, i els anys de govern de cònsols romans, de papes i de sobirans, des de llur elecció o coronació o des de la mort del predecessor Al territori que després esdevingué català fou usat fins pels volts del 500 dC el còmput consular als…