Resultats de la cerca
Es mostren 570 resultats
Egipte 2015
Estat
L'activitat dels grups armats islamistes radicals va augmentar la inestabilitat al país Al febrer, la força aèria egípcia va bombardejar posicions de la branca líbia de l'Estat Islàmic EI a la zona oriental d'aquest país després que el grup armat mostrés un vídeo en el qual aparentment s'executaven 21 coptes egipcis Al juliol, l'Estat Islàmic de la Província del Sinaí, filial de l'EI, va incrementar els atacs al nord de la península A mitjan setembre, 12 persones, sis de les quals eren turistes mexicans, que acampaven al desert del sud del Caire, van ser mortes per forces militars que els…
Xile 2010
Estat
En la segona ronda de les eleccions presidencials, celebrades el 17 de gener, va guanyar el candidat de l’aliança de centredreta, Sebastián Piñera, amb el 52% dels vots, resultat que representa un tomb polític històric després de 20 anys de govern de la coalició entre socialistes i democratacristians, l’anomenada Concertació Democràtica Això va provocar una crisi interna entre els grups que donaven suport a l’anterior Govern, perquè molts van considerar que més que una victòria de Piñera s’havia produït una derrota del candidat de la Concertació, el democratacristià Eduardo Frei…
visita pastoral
Cristianisme
Inspecció a les parròquies per part de bisbes o arquebisbes.
El deure episcopal de visitar la pròpia diòcesi, fonamentat en el costum antic, fou sancionat en diversos concilis de Tarragona 516, 1230, 1239, etc i recollit en constitucions sinodals dels altres bisbats s XIII El terme d’un any previst per a una ronda completa de visites —mai no atès— es doblà després concili de Trento i s’amplià a un quinquenni dret canònic Es poden distingir diversos períodes, segons que el visitador posés l’interès a vetllar per la conducta de les persones s XIII-1350 o a descobrir l’estat dels edificis, el mobiliari litúrgic, el personal i les fundacions…
Joan Martorell i Montells
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres i arquitecte de la primera promoció de l’escola de Barcelona, titulat el 1876.
És autor, a Barcelona, del convent de les Adoratrius 1874 —on és sepultat des del 1924—, de les Saleses 1885, de la reconstrucció de Montsió 1888, del cambril i la cúpula de la Mercè, del monument a Joan Güell de la Societat de Crèdit Mercantil, al carrer Ample 1900, de la casa del marquès de Robert, a la Ronda 1900, de la restauració de Pedralbes 1897, del collegi dels jesuïtes de Sarrià, de la restauració de Sant Josep i Santa Mònica i del projecte de la façana de la catedral 1882, que meresqué un elogi general, tot i que no fou la construïda També féu l’església parroquial de…
Blas Infante Pérez
Política
Polític andalús.
Es llicencià en dret el 1906 i el 1910 ocupà la notaria de Cantillana Sevilla, on inicià també l’activitat política Esdevingué el principal organitzador i impulsor del moviment andalusista amb la fundació de les revistes Bética 1913 i Andalucía 1915, els manifests El Ideal Andaluz 1914 i El ideario de la nacionalidad 1919, la creació del primer Centro Andaluz 1916, el Congreso Andaluz de Ronda 1918, el manifest per a l’autonomia andalusa 1919 i l’editorial Avante 1920 El seu programa vinculava l’andalusisme a la resolució del problema agrari i la superació de l’endarreriment…
Joan Manuel Bonet Planes
Literatura
Art
Museologia
Entitats culturals i cíviques
Escriptor i crític d’art.
Collaborador dels diaris El correo de Andalucía , Pueblo , El País , Diario 16 i, principalment, ABC , entre el 1995 i el 2000 dirigí l’ Institut Valencià d’Art Modern IVAM, on desenvolupà una línia d’exposicions amb l’objectiu de dur a terme una revisió de la modernitat i de revalorar figures individuals o posicions marginades per altres visions més cenyides a l’ortodòxia avantguardista El seu nomenament com a director 2000-04 del Centro de Arte Reina Sofía suposà un reconeixement oficial de la tasca duta a terme a l’IVAM Fou director de l’ Instituto Cervantes 2017-18 Entre les seves…
simbomba
Simbomba de llautó
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de membrana.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de fricció a un pal en contacte amb una membrana Consta d’un recipient de terra cuita -test, gerro, catúfol-, llautó, fusta, etc, que té la boca recoberta per una membrana tensada, amb un pal o canya subjecte a la part central de dita membrana Aquesta membrana es posa en vibració en fregar rítmicament el pal amb la mà lleugerament humida És un instrument de so indeterminat, una mica ronc i penetrant, i s’ha utilitzat tradicionalment en l’acompanyament de cants populars, de ronda o carnaval, i actualment, sobretot, en les reunions…
Robert Bruce Zoellick

Robert Bruce Zoellick
© Simone D. McCourtie / Banc Mundial
Economia
Política
Polític i economista nord-americà.
Doctorat en dret per la Universitat de Harvard 1981, en 1985-88 ocupà diversos càrrecs en l’administració republicana de Ronald Wilson Reagan , entre els quals el de conseller del secretari d’estat James Addison Baker Posteriorment, durant el mandat de George Herbert Bush fou sots-secretari d’estat d’afers econòmics 1988-91, i el 1992 fou nomenat adjunt a la presidència Durant les dues legislatures demòcrates 1993-2000 treballà en la docència i en l’empresa privada, entre altres com a assessor de la companyia inversora Goldman Sachs L’any 2000 formà part de l’equip que assessorà George…
talc

talc
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Silicat de magnesi hidratat, Mg 3
Si 4
O 1 0
(OH) 2
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, en forma de masses fulloses o en agregats de gra fi Té un esclat de perla, una densitat de 2,82 i un color verd clar com a més característic, bé que de vegades és blanc o gris, i també vermellós a causa d’impureses d’òxids de ferro És molt suau, tou, untuós al tacte i molt adherent El talc és un mineral típic de les roques poc metamorfosades riques en magnesi En alguns tipus de roques pot ésser un mineral molt freqüent és el cas de l' esteatita , varietat de talc informe i compacta El talc té moltes aplicacions comercials, la més coneguda de…
El Mal Caçador
Tema literari derivat de la llegenda que refereix el càstig d’un caçador que, assistint un diumenge a missa, abandonà el temple en persecució d’una llebre que els gossos havien alçada l’instant de la consagració; Déu el castigà a errar eternament enlaire rere la peça quimèrica.
Torna cada any voltat de gossos i enmig d’un vent que anomenen del Caçador Als Pirineus hi ha qui creu encara sentir els xiulets del damnat i el clapir dels gossos Hi ha qui situa el càstig el dia de Corpus, i el retorn, cada set anys Té relació amb una llarga sèrie de mites derivats del germànic d’Odin-Wotan, de cavalcades àeries d’ànimes damnades que s’apareixen en nits de tempesta guiades per un ferotge caçador Conceberen el mite, sota aquests aspecte terrorífic, Víctor Balaguer, en Amor a la pàtria 1858, en aplicar el nostre mite al del Comte Arnau, i Francesc de PCapella, en Leyendas y…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina