Resultats de la cerca
Es mostren 320 resultats
Os de Balaguer

Castell d’Os de Balaguer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El municipi d’Os de Balaguer tenia una extensió de 84,5 km 2 abans de l’annexió el 1964 d’una part del terme de Tragó de Noguera, arran de la construcció dels pantans de Canelles i Santa Anna actualment té 136,03 km 2 i ha esdevingut límit amb la Llitera i la Ribagorça Confronta, així, amb els municipis d’Àger NE, les Avellanes i Santalinya E, Castelló de Farfanya S, Algerri SW, Ivars de Noguera W, i amb els termes aragonesos de Valldellou i Camporrells, W, a la Llitera, i d’Estopanyà i Viacamp NW, de la Ribagorça El municipi comprèn, al SE l’enclavament de Gerb,…
La Fontana d’Or (Girona)
Art romànic
Situació Façana que mira al carrer de Ciutadans, característica per la filera de finestres triforades amb fines columnes i petits capitells que ornen la planta noble M Catalán La casa anomenada com la Fontana d’Or és situada al núm 19 del carrer de Ciutadans, dins el centre històric de la ciutat de Girona Mapa L39-13334 Situació 31TDG856486 JAA Història Hom desconeix la funció primitiva d’aquest edifici d’origen romànic, conegut des del segle XVIII com la Fontana d’Or, que ha tingut al llarg dels temps diverses utilitzacions En aquest sentit, hom sap que ha servit de fonda, d’oficines de la…
Sant Pere del castell de Boixadors (Sant Pere Sallavinera)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del costat sud-oest, amb la torre mestra del castell a segon terme ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada dins el recinte del castell de Boi-xadors Si hom vol visitar l’església, ha de demanar prèviament la clau al rector de Sant Pere Sallavinera FJM-AMB Mapa 35-14362 Situació 31TCG816256 Història La notícia més antiga referent a l’església de Sant Pere data del 1015 i és coetània als primers esments del castell de Boixadors D’aquest primer període resta una part primitiva —que correspon al tram de ponent de la nau— amb fragments d’arcuacions…
El món posttalaiòtic
El terme de posttalaiòtic va ser introduït cap al final dels anys cinquanta per l'equip format entorn del professor Lluís Pericot i Garcia i que comptava amb la collaboració de Guillem Rosselló i Bordoy i de Maria Lluïsa Serra i Belabre D'acord amb la seva formulació, cap al final de la cultura talaiòtica coincidint amb la fundació de la colònia púnica d'Aiboixim —Eivissa—, s'inicià a Mallorca i Menorca la decadència d'aquesta cultura, al mateix temps que començaren a ser importants les influències externes Aquest fenomen fou especialment intens a partir del segle V aC, quan les Balears es…
Santa Maria de Vilamòs
Art romànic
Situació L’església, que és la parroquial de Vilamòs, destaca dins la població, que s’estén en un relleix sorgit dels vessants meridionals del tuc d’Uishèra, 2336 m d’altitud, sobre la riba esquerra de la Garona Mapa 148M781 Situació 31TCH140355 L’accés a Vilamòs es fa a través d’una carretera estreta i costeruda que sorgeix del cantó dret de la N-230, prop d’Eth Pònt d’Arròs FJM-AMB Església Planta, a escala 1200, de l’església, un edifici molt modificat al llarg dels anys, el qual ha sofert la supressió de l’absis original A Mazcuñan-F Junyent L’església parroquial de Vilamòs és una…
Santa Cecília de Terrades
Art romànic
Situació El poble de Terrades es troba a les anomenades Garrotxes d’Empordà, pels contraforts pre-pirinencs del sector nord-occidental de l’Empordà És a l’esquerra del Rissec i forma un nucli agrupat al centre de la vall, que en aquest indret forma una cubeta envoltada de muntanyes el massís de Santa Magdalena, la Roca de la Penya Mapa 258M781 Situació 31TDG868845 Hom pot arribar a Terrades des de Figueres per la carretera local de Figueres a Albanyà la població es troba després de Llers, a 13 km de Figueres També s’hi pot anar agafant, a Figueres, la carretera comarcal de Besalú i Olot i,…
Castellfollit de Riubregós
Castellfollit de Riubregós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, a la zona de contacte amb la Segarra; estès al fons de la vall que el Llobregós (o Riubregós) ha excavat en guixos, sorres i margues oligocèniques.
Situació i presentació El municipi de Castellfollit de Riubregós té 26,21 km 2 Limita al N amb Torà Solsonès, a l’E amb l’enclavament d’Enfesta la Molsosa, Solsonès i amb Calonge de Segarra, al S amb Pujalt i a l’W amb Estaràs i amb Ivorra els dos també de la Segarra Dista uns 10 km de Calaf i uns 7 de Torà i es troba més ben relacionat amb les terres de la Segarra pròpiament dita, vers on van les aigües del Llobregós o Riubregós, que amb la Segarra Calafina, però el fet de pertànyer a la província de Barcelona, de la qual és el darrer poble, i de trobar més bons serveis a Calaf, decanten la…
Santa Maria de Sorba (Montmajor)
Art romànic
Situació Vista del conjunt, amb el cos d’edifici que forma el martyrium sortint entre l’església i les construccions modernes R Viladés L’església de Santa Maria de Sorba resta situada a la riba esquerra del riu Aiguadora, a un centenar de metres d’aquest i a l’altitud de 489 m sobre el nivell del mar Depèn de l’arxiprestat de Cardona, al bisbat de Solsona, i constitueix el centre de l’agregat de Sorba, format per cases disperses, pertanyent, amb Gargallà, al municipi de Montmajor Dista 8 km, en direcció sud-oest, de Montmajor i altres tants de Cardona, en direcció nord Ben comunicada amb…
Els materials lapidaris emprats en escultura
Art gòtic
Martiri de sant Llorenç, escena de la predella del retaule major de La Seo de Saragossa, obra de Pere Joan, que rebé l’encàrrec de l’arquebisbe Dalmau de Mur el 1434 Pere Joan hi utilitzà l’alabastre de Gelsa Aragó Enciclopèdia Catalana – JGarrido En el present capítol tractarem dels materials lapidaris emprats en l’escultura gòtica fent un èmfasi especial en allò que els romans denominaren marmora Aquest terme designava tot un seguit de roques geològicament distintes, que es caracteritzen perquè es poden polir marbre estricte o metamòrfic, calcàries, pòrfirs, granits, basalts, alabastres…
Museu Episcopal de Vic
Sala d’escultura gòtica de l'antiga seu del Museu Episcopal de Vic
© Fototeca.cat
Museu
Arqueologia
Museu de Vic, creat gràcies al bisbe Josep Morgades, que l’inaugurà el 1891, després d’agrupar els esforços del Cercle Literari (1877) i de l’Agrupació Arqueològica (1882), originats en l’Exposició Arqueològica del 1868.
Origen i evolució Aquesta institució cultural, la més antiga de la ciutat de Vic i una de les més interessants del país quant a les colleccions d’art romànic i gòtic, fou inaugurada el juliol de 1891 pel bisbe Josep Morgades, que aleshores regia la diòcesi vigatana Ara bé, l’aspiració de crear un museu partia de més de vint anys abans El 1867, amb motiu de l’Exposició Retrospectiva que es va fer a Barcelona, ja arrelà a Vic la idea d’organitzar una exposició semblant amb peces i objectes artístics i arqueològics que es trobaven a la mateixa ciutat i en altres llocs de l’entorn Per aquesta raó…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina