Resultats de la cerca
Es mostren 562 resultats
Cardona
Escut dels Cardona en un capitell del monestir de Santa Maria de l’Estany
© Fototeca.cat
Història
Genealogia
Un dels llinatges més importants i antics de la noblesa dels Països Catalans.
Cal cercar-ne l’origen en els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona , posseïdors del castell de Cardona, els quals vers el 1062 prengueren la denominació de vescomtes de Cardona El nom de Cardona , però, no fou usat d’una manera sistemàtica i continuada com a cognom fins a mitjan segle XII, que s’introduí al vescomtat la nissaga dels Claramunt Malgrat això, hom acostuma a donar el cognom de Cardona als membres d’aquest llinatge que prengueren el títol de vescomtes de Cardona Armes dels Cardona El seu nom més característic fou el de Folc i, pel fet d’haver estat emprat com a segon nom gairebé…
Castell de Cabanabona
Art romànic
Aquest castell ja apareix esmentat l’any 1040 com una de les fortaleses de la marca meridional del comtat d’Urgell Tanmateix, el lloc de Cabanabona és documentat des de l’any 1036, en el testament de Riquer, el qual cedí a Maier, mentre visqués, el seu alou de Ponts, que era a Cabanabona, amb les cases i amb la torre que hi havia després de la seva mort, l’alou passaria a Santa Maria de la Seu l’any 1054 es procedí a la delimitació dels termes dels castells de Coscoll actual Coscó i Cabanabona entre els hereus d’aquests, delimitació feta en presència de Bernat Onofred, Miró Angelà, Ramon…
Ferrera

Armes dels Ferrera
Llinatge patrici de ciutadans honrats i després nobles de Barcelona que apareix també, almenys fins a la fi del segle XVI, amb la forma Ferreres.
L’estirp coneguda és Pere de Ferrera mort en 1393-1400, ciutadà de Barcelona, casat amb Francesca El seu fill Felip de Ferrera mort en 1443-44, també ciutadà parent de l’abat de Santes Creus Guillem de Ferrera, fou un dels fundadors de l’Escola Lulliana del carrer del Carme de Barcelona, posseí una magnífica biblioteca i comprà llibres per a Pere III, Joan I i Martí I, fou conseller de Barcelona 1407 i 1423 i es casà vers el 1399 amb Serena Sacosta neta de Pere Sacosta, batlle general de Catalunya El seu fill Felip de Ferrera i Sacosta mort el 1472 a Montpeller fou mercader i després ciutadà…
Castell de Cambrils
Art romànic
Per a tenir notícies del castell o fortalesa de Cambrils cal esperar fins al 3 de setembre de 1152, en què el comte Ramon Berenguer IV feu donació a Ponç de Regomir del lloc de Cambrils, al territori de Tarragona, per tal que hi bastís una torre o fortalesa allà on considerés oportú i la tingués de manera lliure i franca També li cedí la meitat del terme en alou perquè el repoblés i es reservà l’altra meitat Aquesta donació tenia l’aprovació del príncep Robert, Guillem d’Aguiló i de l’arquebisbe Bernat Tort El mateix comte el 1155 concedí als habitants de Cambrils una carta de poblament en la…
Castell de Santa Engràcia (Tremp)
Art romànic
Situació Fortificació que corona el turó on s’assenta, als seus peus, el poble homònim ECSA - J Bolòs Les restes del castell són situades al cim d’una muntanya, damunt del poble de Santa Engràcia, que s’estén al vessant meridional, sota la fortificació Des del cim hi ha una molt bona panoràmica sobre tota la plana de Tremp Mapa 33-11252 Situació 31TCG244777 Poc després de Talarn, anant cap a la Pobla de Segur, surt a mà esquerra una pista que porta a “Silex de Catalunya” i, després de fer uns 10 km per una pista de terra, al poble de Santa Engràcia També s’hi pot anar des de Salàs, per un…
Força de Pasiòls
Situació Planta de la vila medieval de Pasiòls amb indicació dels diferents nuclis d’expansió, segons la restitució a partir del cadastre del segle XIX D Baudreu Les restes d’aquesta fortificació, una gran torrassa, són a la part alta del poble de Pasiòls, al costat de llevant de l’església parroquial de Sant Fèlix El poble de Pasiòls és a la riba dreta del Verdoble, en un pendent de cara al riu Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 51′ 32″ N - Long 2° 43′ 07″ E Pasiòls és al S de Tuissan Hom hi arriba per la carretera D-611 La mateixa carretera hi condueix des de la Fenolleda DB Història El primer…
El Camp de Tarragona
L’Alt Camp constitueix una de les tres comarques administratives en què és dividida la comarca natural del Camp de Tarragona La regió natural i històrica del Camp de Tarragona s’estén entre la mar, que limita pel S la Depressió Prelitoral i la Serralada Prelitoral que forma un semicrcle al voltant de la plana Hom donà el nom de Camp de Tarragona, ja des de la Reconquesta, a l’extens territori de domini directe de la mitra tarragonina, colonitzat per gent del comtat de Barcelona després d’alguns segles d’abandó com a zona situada entre els dominis islàmic i cristià La senyoria de Tarragona i…
Àngel Sánchez i Gozalbo
Història
Literatura catalana
Historiografia catalana
Erudit i escriptor.
Vida i obra Fou metge de professió Durant els seus anys d’estudiant universitari a València, entrà en contacte amb Lo Rat-Penat i el Centre de Cultura Valenciana, d’on fou president 1920 Collaborador de publicacions valencianistes de preguerra – El Crit de la Muntanya i El Camí –, l’any 1922 participà en l’assemblea de Nostra Parla celebrada a València, i en la I Setmana Cultural Valenciana organitzada pel Centre d’Actuació Valencianista 1932 Fou mantenidor dels Jocs Florals de la societat Lo Rat Penat, amb el discurs “El paisatge en la literatura valenciana” 1934 Destacà per les seves…
, ,
Rocafort

Vista de l’entorn del poble de Rocafort
© CIC-Moià
Poble
Poble i antic centre del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), situat en un contrafort nord-occidental de la serra de Sant Llorenç, a l’esquerra de la riera de Mura.
Rocafort és una població d’estiueig i segona residència de moltes famílies manresanes o de les ciutats del Vallès i de Barcelona L’església parroquial, titulada de Santa Maria, és un edifici modest del final de l’època gòtica construït damunt el solar d’un temple romànic anterior, del qual es reutilizaren alguns elements En aquell moment se'n canvià l’orientació original E-W per l’actual, amb l’eix en direcció N-S Ampliada als segles XVI-XVII amb dues amples capelles al costat de llevant, ha estat molt restaurada L’únic element artístic important de l’interior és el sarcòfag ossera de Pere de…
Fulleda

Fulleda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal de Fulleda, de 15,96 km 2 , és a l’extrem de llevant de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, de la qual la separen els Morellons 722 m Limita amb els termes de Senan NE, l’Espluga de Francolí SE i Vimbodí S, de la Conca de Barberà, i amb els garriguencs de Tarrés S, Vinaixa SW i l’Espluga Calba N Comprèn el sector de capçalera d’algunes valls dels Cortals, de la Granada i de Matallonga que van a parar, dins el terme de l’Espluga Calba, al barranc del Turull i que corren entre la línia de tossals dels Morellons al SE 722 m, al límit amb la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina