Resultats de la cerca

La N majúscula llatina és derivació directa de la lletra grega i etrusca corresponent d’origen fenici La N clàssica romana constava de tres pals traçats en tres temps el primer baixava vertical el segon arrencava de la part superior del primer i baixava en diagonal cap a la dreta el tercer traç, parallel al primer, finia a l’extrem inferior del segon El primer traç tenia un reforç estètic a l’extrem inferior, i el tercer el tenia a sobre Amb la velocitat, aquests traços originaris es redueixen a dos 1,2+3 i fins a un de sol ondulat en l’escriptura més cursiva dels segles I i II La duresa del…

Difícil de definir, com el d'obscenitat, és un concepte artificial, subjectiu i ideològic, mancat de significat psicològic la seva pretesa frontera amb l'erotisme depèn de factors culturals, socials i religiosos Condemnada actualment per lleis i tractats internacionals, és considerada com l’erotisme més groller i barat o com una sexualitat del grau més baix i inferior, quasi animal El concepte és aplicat, doncs, indiscriminadament, a tot allò que hom considera que va més enllà d’un erotisme tingut per respectable

S'oposa al concepte de fonema correlatiu o correlat perquè aquest pot ésser membre d’una oposició multilateral, i al de no-aparellat quan es tracta d’un fonema no oposable bilateralment En català, com en totes les llengües, hi ha nombrosos fonemes aparellats p/b, p/f, p/m són aparellaments del fonema p en virtut d’altres tantes oposicions bilaterals

Sol ésser emprat a la cuina, en laboratoris fotogràfics, etc rellotge temporitzador

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films 59 PPortabella, Barcelona GUIÓ Joan Brossa, PPortabella FOTOGRAFIA Luis Cuadrado blanc i negre i color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Lluís Maria Riera MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Josep Maria Mestres Quadreny, Carles Santos pianista, Anna Ricci cantant SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ Lucía Bosé Lucía, Màrius Cabré Mario, Ramon Julià, Antoni Tàpies, Antonio Saura, Joan Ponç, Luis Ciges, Jordi Prats, Willy Van Rooy ESTRENA Madrid, 01071969, Barcelona, 08091969 Sinopsi Vint-i-nou anys de nocturnitat franquista són el rerefons i, al…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ricard Bofill Barcelona GUIÓ José Agustín Goytisolo, Salvador Clotas FOTOGRAFIA Joan Amorós color, normal MUNTATGE Maricel SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ Serena Vergano, Modesto Fernández, Marcelo Rubal, JLuis Argüello, Jesús Sastre Sinopsi Assaig fílmic que, en paraules de Bofill, es plantejà com una reflexió adjacent "sobre la fràgil línia divisòria que separa la creativitat de la follia" Producció La incursió més rellevant de R Bofill en la realització cinematogràfica fou aquest únic llarg signat collectivament pel Departament de Recerca del Taller d’…

Vida És considerada com la primera directora del cinema sonor espanyol només Helena Cortesina havia dirigit el 1921 un film, Flor de España o la leyenda de un torero Dona emprenedora i d’una gran personalitat, deixà el seu negoci de llenceria de Barcelona per crear a Madrid una agència artística, i el 1931 la productora Star Film amb el capitalista mexicà Emilio Gutiérrez Bringas i el representant artístic Pedro Ladrón de Guevara Amb la seva firma produí el migmetratge Yo quiero que me lleven a Hollywood 1931, Edgar Neville, el curt Besos en la nieve 1933, José María Beltrán, El…

Vida Estudià diverses disciplines a la Universitat Industrial de Barcelona de preparació cap al sector editorial, que exercí passada la guerra civil en diverses editorials, empreses de publicitat i d’arts gràfiques També treballà a la revista "Cinema" 1945-46 a Cinescola-Organización Internacional de Enseñanza por Correspondencia 1947-51, els mateixos anys en què exercí la corresponsalia a Barcelona de la revista "Cámara" de Madrid Durant la dècada del 1960 rodà reportatges de viatges d’aficionat en 8 mm A partir del 1981 entrà com a comptable a l’ICC fins a la jubilació, moment…

Vida Feu de model de pintors com Joan Brull o Ricard Urgell, i s’inicià en el cinema català en petits papers que no tingueren continuïtat A vint anys s’installà a Madrid i compaginà la feina de model amb la d’actriu en diversos films de la dècada del 1920, fins que l’èxit obtingut la decidí a dedicar-s’hi de ple Actriu de gran presència i caràcter, encarnà papers dramàtics de dona dominant Feu la Marieta de La Marieta de l’ull viu o Baixant de la Font del Gat 1927, Josep Amich i Bert, Amichatis i la primera 1917, Adrià Gual i la segona versió 1928, Josep Maria Maristany de La hija del mar…

Vida Formada a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic Adrià Gual i amb Pompeu Fabra, actuà per primera vegada a deu anys com a afeccionada en El ferrer de tall , de Frederic Soler Pitarra Debutà professionalment amb Don Juan , en el paper de Doña Inés El 1922 marxà a Madrid com a primera actriu de la companyia de María Guerrero amb El estigma Després d’una gira per Europa i Amèrica i d’haver estat la primera actriu del Teatre Fontalba de Madrid, tornà a Barcelona 1926 per crear la seva pròpia companyia Protagonitzà films muts com La Revoltosa 1924, Florián Rey Pepita Jiménez 1925, Agustín García…