Resultats de la cerca
Es mostren 424 resultats
Claude Carrère
Historiografia catalana
Medievalista francesa.
Estudià a la Universitat de Tolosa, on fou deixebla de Philippe Wolff Catedràtica d’història medieval a la Universitat de Montpeller, s’ha dedicat a la història econòmica de la corona catalanoaragonesa, especialment a Barcelona La seva contribució més important a la història de Catalunya ha estat la seva tesi doctoral, una documentada monografia titulada Barcelone, centre économique à l’époque des difficultés, 1380-1462 1967, de la qual hi ha versió catalana Barcelona, 1380-1462 Un centre econòmic en època de crisi 1977 Amb aquesta obra, Carrère intervingué en l’intens debat que…
Amadeu Pagès
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg.
Deixeble d’Alfred Morel-Fatio a l’École des Hautes Études de París, es doctorà a la Sorbona el 1912 amb la tesi Auzias March et ses prédécesseurs i amb una tesi complementària, en català, titulada Introducció a l’edició crítica de les obres de Auzias March , publicada per l’Institut d’Estudis Catalans IEC, sobre els manuscrits i les edicions del poeta valencià, per al nom del qual Pagès sempre utilitzà la grafia Auzias Professor d’ensenyament secundari a París i a la Rochelle, i inspector d’acadèmia després, a la Turena, dedicà a la literatura catalana medieval la major part dels seus…
,
Roser Matheu i Sadó
Literatura catalana
Escriptora.
Vida i obra Filla de Francesc Matheu Estudià a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona Collaborà a Claror , publicà poemes a Marinada , De Tots Colors , Feminal , La Publicitat i La Veu de Catalunya , i fou premiada en diversos jocs florals i certàmens literaris Amb el seu marit, el compositor i arqueòleg Antoni Gallardo, recopilà cançons populars que foren aplegades en dos volums de l’Arxiu de l’Orfeó Català La seva producció poètica, caracteritzada per la recerca de la perfecció formal, reflecteix una constant tensió entre els sentits i l’esperit, i reflexiona sobre temes…
,
Daniel Martínez i Ferrando
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Germà dels també escriptors i erudits Jesús Ernest i Eduard Martínez i Ferrando Fou catedràtic d’anglès L’any 1921 fou destinat a l’Escola de Comerç de Palma Expulsat de la càtedra a conseqüència de la Guerra Civil, l’any 1942 s’hi reincorporà després d’haver passat alguns anys a la presó Formà part —juntament amb Miquel Duran i Tortajada, Josep M Bayarri i Jacint M Mustieles— del grup de poetes que renovaren la poesia valenciana de la Renaixença La seva conferència a Lo Rat Penat, titulada “Renaixement Moment actual de la poesia valenciana” 1909, fou una mena de…
,
Arreu
Historiografia catalana
Setmanari
Setmanari d’informació general de Catalunya editat a Barcelona entre l’octubre del 1976 i l’abril del 1977 (23 números), dirigit per Xavier Caño i identificat amb la intel·lectualitat militant o propera al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
Responia totalment al clima polític i cultural de l’època de la transició, de la qual volgué ser una crònica, molt especialment del món de l’oposició al règim dictatorial La seva voluntat fou integrar la dinàmica conjunta dels anomenats Països Catalans, posant una atenció especial al País Valencià i també a Madrid i Euskadi Entre els seus collaboradors habituals cal destacar Agustí de Semir, Josep Benet, Josep M Huertas, Lluís M Xirinacs, Ramon Espasa, Pau Verrié, Joan Ramos, Albert Fina, Jordi Solé i Tura, Rafael Ribó, Perich, Antoni Montserrat i Bru Rovira Des del primer número s’hi…
Lluís Cebrian i Mezquita

Lluís Cebrian i Mezquita
© Fototeca.cat
Literatura
Historiografia catalana
Escriptor i erudit.
Metge, abandonà la professió per dedicar-se a la política Milità en partits de tendència republicana, dins la qual dirigí el diari El Universo , a València Finalment, es lliurà a la literatura i als estudis històrics Soci fundador de Lo Rat Penat, i president 1889-91, participà assíduament en els seus Jocs Florals, on el 1880 li fou premiada una biografia de Francesc de Ribalta i el 1882, un catàleg de fills illustres de la província de Castelló, escrit en collaboració amb Vicent del Cacho El 1892 en fou mantenidor S’interessà pel folklore valencià en escrits com el pròleg a l’obra de Josep…
, ,
Miquel Àngel Vidal i Pons

Miquel Àngel Vidal i Pons
Arx. M. À. Vidal
Literatura catalana
Narrador.
Llicenciat en filologia hispànica 1986 i doctor en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears, és autor de les novelles El batec de la fosca 2001, L’escriptora de best sellers 2003, Encara que sentis com creix la nit 2005, premi Pollença 2004, mirada crítica sobre el passat i el paradís perdut de l’illa, El jardí de les Hespèrides 2008, La mort de Marat 2016 i La ciutat de les ànimes 2016, premi Ciutat de Palma de novella 2015 Ha publicat també els reculls de contes Distàncies curtes 2003, Calligrafies agòniques 2004, La mesura de les coses 2005, premi Roc Boronat…
noblesa
Història
Sociologia
A l’Antic Règim, estrat social, el més alt de la societat, els membres del qual gaudien de certs privilegis.
Aquests privilegis podien ser per dret hereditari noblesa de sang o de natura , per concessió del sobirà noblesa de privilegi o per l’exercici de determinats càrrecs públics noblesa civil o de càrrec Als Països Catalans era formada pels barons o magnats amb exclusió dels simples cavallers i donzells, generosos, homes de paratge, infançons i altres gentilhomes noble de fet, però, sovint hom distingia, com en altres països, l' alta noblesa els nobles pròpiament dits de la baixa noblesa , perquè els membres de l’una i de l’altra estaven units pel fet de posseir els privilegis militars i d’…
Aina Moll i Marquès

Aina Moll i Marquès (2012)
© CCMA
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Lingüista.
Llicenciada en filosofia i lletres, en la secció de filologia romànica, per la Universitat de Barcelona 1953, amplià estudis a París, Estrasburg i Zuric Directora de la Biblioteca Raixa 1954-61, fou catedràtica de francès de l’Institut Joan Alcover de Palma 1961-95 Collaborà amb el seu pare Francesc de Borja Moll en la redacció dels dos darrers volums del Diccionari català-valencià-balear Feu enquestes dialectològiques per a l’ Atlas lingüístico de la península Ibérica És autora de llibres de text de llengua i literatura franceses i d’articles de lingüística i de divulgació sobre temes…
,
Manuel Giró i Ribé
Música
Compositor i organista.
Es formà a l’escolania de la catedral de Lleida amb M Puntí i alguns anys més tard ingressà al seminari de la seva ciutat natal Un cop abandonat el seminari i deixada de banda la carrera eclesiàstica, el 1870 es traslladà a Barcelona, on continuà estudiant música i escriví una opéra-comique titulada El gran cacique de la aldea 1872 El 1875 viatjà a París, on residí durant aproximadament onze anys i aconseguí estrenar alguna obra, com la Sinfonía mozárabe , presentada a la Sala Érard el 1877 Volgué crear un gènere nacionalista hispànic, que ell denominà mossàrab i que pretenia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina