Resultats de la cerca
Es mostren 307 resultats
angle de presa
Transports
Angle que a les àncores de cep forma la superfície plana de les ungles amb la recta que uneix l’extrem de l’ungla i el pern de l’arganell.
Candidiasi cutànio-mucosa
Patologia humana
Definició Les candidiasis cutànio-mucoses, també anomenades moniliasis, són infeccions de la pell o de les mucoses degudes a fongs microscòpics del gènere Candida, que afecten predominantment les zones humides del cos i provoquen manifestacions molt diverses segons la localització Causes i incidència La candidiasi és causada per fongs microscòpics del gènere Candida, en general per l’espècie Candida al bicans Aquest fong es troba habitualment en la superfície de les mucoses, a l’interior del tub digestiu i a la vagina, sense causar molèsties Això no obstant, quan es donen les circumstàncies…
elefant

Exemplar d’elefant africà a la República de Sud-àfrica
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer proboscidi de la família dels elefàntids, al qual pertanyen els gèneres Loxodonta i Elephas, cadascun amb una sola espècie.
Els elefants, que poden arribar a fer quatre metres d’alçada i a pesar set tones, són els animals terrestres més grossos que hi ha actualment N’és característica la trompa, una prolongació de l’apèndix nasal que, a més de complir les funcions respiratòries normals, serveix com a instrument d’absorció i de prensió Uns altres trets comuns de tots dos gèneres són el gruix de la pell i el gran desenvolupament de les dues úniques incisives, que constitueixen llurs defenses i poden arribar a pesar fins a 70 kg i poden passar dels tres metres de llargada El color dels elefants varia del gris clar al…
cefalòpodes

Organització dels cefelòpodes. Talls sagitals. A, nàutil; B, sípia. 1, cirrus tentaculars; 2, mandíbules; 3 i 15, ràdula; 4 i 19, conquilla; 5, sifó; 6, septes de la coquilla; 7, celoma; 8, i 20, estòmac; 9 i 21, ovari; 10 i 26, ventrícle cardíac; 11, pap, 12, brànquies; 13, braços o tentacles peribucals; 14 i 22, embut; 16 i 17, ganglis nerviosos; 18, esòfag; 23, aorta; 24, cavitat palleal; 25, intestí; 27, bossa de la tinta; 28, sac unitari
© fototeca.cat
Zoologia
Classe de moluscs marins, els més especialitzats i evolucionats de l’embrancament, que tenen el cos simètric bilateralment, el cap ben diferenciat i el peu transformat en braços o tentacles peribucals i en l’embut.
Els tentacles són nombrosos i retràctils en els tetrabranquis, i en els dibranquis són quatre parells en els octòpodes o octobraquis, no retràctils i totalment o parcialment coberts de ventoses internes i, sovint, d’ungles còrnies la conquilla dels tetrabranquis és externa té forma d’espiral i és dividida en septes, el darrer i més gran dels quals és ocupat per l’animal, i els altres són plens d’aire La conquilla dels dibranquis és interna a excepció de la de les espírules, que és semblant a la dels tetrabranquis, i ha sofert una reducció progressiva i alternativa, d’una o altra part de la…
Postmaduresa
Definició Es considera que un nounat és hipermadur , post-madur , o nascut postterme quan neix després de les 42 setmanes de la gestació, comptades a partir del primer dia del darrer període menstrual de la mare Freqüència Aproximadament en un 12% dels embarassos el part es produeix després de les 42 setmanes de gestació Tanmateix, si bé es tracta d’un percentatge relativament alt, cal destacar que de vegades es tracta d’un error de càlcul en la data del part i que en la majoria dels casos no es produeixen complicacions derivades del retard del naixement, ja que només en el 10% del total es…
Esclerodèrmia
Patologia humana
Definició L’ esclerodèrmia és una malaltia crònica, d’origen desconegut, que provoca una fibrosi o enduriment del teixit conjuntiu de tot l’organisme És manifesta sobretot a la pell, els músculs i les articulacions, però també pot afectar òrgans diversos com l’esòfag, l’intestí, el pulmó, el cor o el ronyó També s’anomena esclerosi sistèmica progressiva , un nom que fa referència a les seves característiques bàsiques, és a dir, una esclerosi o enduriment de les fibres del teixit conjuntiu que afecta tots els sistemes de l’organisme, en una evolució lenta i progressiva Freqüència, edat i sexe…
Francesc Tàrrega i Eixea
Francesc Tàrrega i Eixea
© Fototeca.cat
Música
Guitarrista i compositor.
Vida Estudià música a Castelló de la Plana amb el cèlebre guitarrista popular Manuel González, conegut amb el nom de Cec de la Marina , i, més tard, després d’una breu estada a Barcelona, piano amb Eugeni Ruiz, el Cego Ruiz Posteriorment es traslladà a València, on intentà subsistir com a guitarrista Gràcies a la protecció del comte de Parcent anà a Madrid, on estudià harmonia i piano al conservatori 1874-75 amb Miquel Galiana i Rafael Hernando S’havia proposat deixar la guitarra i dedicar-se a l’estudi del piano, però la bona acollida que tingueren a la capital madrilenya els seus concerts…
,
La tortuga d’orelles vermelles
Àrea de distribució de la tortuga d’orelles vermelles Trachemys scripta elegans als Països Catalans Els indrets on més abunda aquesta espècie són els aiguamolls, les basses, els canals i altres punts d’aigua de salinitat baixa de la façana litoral IDEM, a partir de fonts diverses La tortuga d’orelles vermelles Trachemys scripta elegans és un rèptil introduït que s’ha importat en grans quantitats com a animal de companyia Pertany a l’espècie Trachemys scripta , d’àmplia distribució, i de la qual avui dia existeixen un gran nombre de formes diferents, de tal manera que se n’havien descrit…
Els grups d’aràcnids exòtics
Els uropigis Els uropigis constitueixen un grup d’aràcnids típicament tropical, de bones dimensions d’1,8 a 6,5 cm de llargada i d’hàbits nocturns, que, malgrat el seu aspecte agressiu, es poden considerar inofensius Es distribueixen pel continent americà, des de Califòrnia fins al Brasil, i pel continent asiàtic l’índia, SE de la Xina, Malàisia i el Japó No tenen cap representant europeu ni africà, encara que s’ha citat la presència de dues espècies del gènere Hypoctonus a Gàmbia continent africà, probablement arribats allà accidentalment, a través del comerç d’importació Es…
jacànids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels ciconiformes que fan de 25 a 50 cm i tenen els dits i les ungles extraordinàriament llargs i un esperó a l’articulació de cada ala.
El plomatge és de tons foscs, a vegades amb taques llampants Habiten a la vora dels estanys i poden caminar i córrer per damunt de la vegetació flotant Es reparteixen en cinc gèneres, tots tropicals, subtropicals o intertropicals Els representants més importants són els jacanes i el gallet africà Actophilornis africanus , que habita a tot el sud d’Àfrica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina