Resultats de la cerca
Es mostren 659 resultats
Les xilarials
Caràcters microscòpics principals de les pirenulals i les xilarials o esferials Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Pyrenula nitida pirenulals asc jove, asc madur i dues ascòspores B Porina aenea tricoteliàcies, xilarials dos ascs, amb el típic engruiximent apical no amiloide i tres ascòspores transseptades Biopunt, original de Mireia Giralt Les xilarials o esferials formen un gran ordre, integrat principalment per ascomicets no liquenificats Recordem que tenen peritecis veritables, amb ascs no fissitunicats, dotats d’aparells apicals diversos, no…
carbonera
Química
Pila de fusta tapada amb llenya verda, herba i terra, on era obtingut carbó vegetal, per carbonització de la fusta.
La combustió era iniciada per un forat o xemeneia situat al mig de la pila i era regulada obrint forats laterals que permetien una circulació limitada d’aire És anomenada també pila de carbó o sitja
bajoca
Alimentació
Mongeta verda, plana, grossa com una fava, de gust molt fi, que s’usa com a ingredient de la paella.
alvocat

Alvocat
Botànica
Agronomia
Fruit en baia de l’alvocater, d’aspecte piriforme o arrodonit, generalment de pela verda o marronosa, llisa o rugosa.
La polpa, blanquinosa, mantegosa i de gust aromàtic envolta una única i gran llavor La seva composició és la següent aigua 70,1%, greixos 20,6%, hidrats de carboni 5,9%, proteïnes 2,1% i minerals 1,3% Conté també vitamines A i B, cistina, tirosina i triptòfan El seu valor calòric és de 207 cal/100 g Considerada com una de les millors fruites tropicals, s’utilitza al natural, assaonat o farcit en entrants, amanides o postres
Ànec de Jamaica
De petita talla i aspecte molt similar a l’ànec blanc, la subespècie que hom troba aquí és originària de l’Amèrica Central i del Nord Altres subespècies viuen a l’Amèrica del Sud, al vessant del Pacífic Introduïda cap els anys 60 a l’W d’Anglaterra, ha esdevingut una població, completament feréstega i assentada, d’uns 400 individus 1977 La identificació de les femelles al camp ha de portar molta cura, a causa de la dificultat de distingir-les de les de l’ànec capblanc, espècie amb un marcat decrement des del primer terç del present segle la població ibèrica actual no ultrapassa els 150…
Islàndia 2013
Estat
Amb una economia força recuperada des de l’esclat de la bombolla financera el 2008, Islàndia va celebrar eleccions legislatives el 27 d’abril El Govern sortint de l’Aliança Socialdemòcrata i el Moviment d’Esquerra Verda es van presentar a les eleccions en un context macroeconòmic de creixement pròxim al 2% del PIB, descensos de la taxa d’atur del 10% al 5%, disminució de la inflació del 18% al 4% i elogis de l’FMI per la recuperació econòmica, així com amb la sentència favorable a Islàndia del Tribunal de l’Associació Europea de Lliure Comerç EFTA arran de la seva negativa a…
festes de Sant Joan
Folklore
Festes celebrades a Ciutadella (Menorca) amb una especial força i solemnitat, organitzades per la junta de caixers, antics obrers de l’església rural de Sant Joan de Missa
.
Comencen amb els actes del Diumenge des Be, el diumenge abans del dia de Sant Joan El 23 al capvespre la colcada desfila pels carrers on hom, prèviament, ha escampat arena mentre es va formant hi ha hagut any que han arribat a ésser més de setanta cavallers i es dirigeix as Born El caixer senyor i el capellà saluden, en arribar, la gent expectant allà congregada mentre la banda toca les notes típiques del jaleo la comitiva fa un caragol, davant l’entusiasme de la gent, i els cavalls, excitats, s’alcen de mans i, alhora, el jovent s’hi posa davant, coratjosament, dificultant-los el pas La…
Serp de ferradura
Morfologia La serp de ferradura Coluber hippocrepis , de dimensions mitjanes, presenta al cap el dibuix en ferradura que li dona nom i grans marques fosques dorsals, que en fan un dels ofidis més bonics Lluís Solé La serp de ferradura és un animal esvelt que arriba als 150 cm de longitud El seu cap és ben diferenciat i els ulls són grossos, de pupilla rodona Una característica definitòria d’aquesta espècie és la presència d’una filera d’escates petites entre les escates supralabials i l’ull La folidosi presenta una o dues escates preoculars, dues de postoculars, dues de temporals, nou de…
Mare de Déu de la Serra (Montblanc)
Art romànic
Situació Petita imatge de la Mare de Déu amb l’Infant encastada en l’anomenada “Creu Verda”, una creu de terme de jaspi verd situada actualment al presbiteri de l’església ECSA - S Masdéu El convent de la Serra és situat en una petita elevació a ponent de la vila, sobre l’indret on millor es conserva l’antic recinte murat i hi ha el portalot de la Serra Mapa 34-16418 Situació 31TCF465824 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia de la vila de Montblanc APF Història La Mare de Déu de la Serra és un convent de monges franciscanes o clarisses que apareix…
Colldecarrera

Gran masia de Colldecarrera, a la Vall de Bianya (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Masia
Masia del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), dins l’antic terme de Montagut de Fluvià, a la capçalera de la riera de Colldecarrera (afluent, per l’esquerra, del Fluvià), sota el collet de Colldecarrera.
És un gran casal de planta rectangular i teulat a dues aigües, amb els vessants vers les façanes principals Està ubicada en un desnivell, fet que comporta que a la façana de migdia disposi de baixos pel bestiar amb nou finestres d'arc de mig punt, mentre que des de la façana de tramuntana s'accedeix directament a la planta noble Cal remarcar els dos pisos de galeries porxades del costat del migdia, amb nou arcades cada una A l'interior hi ha una àmplia sala de convit i una capella dedicada a la verge del Roser Els descendents es traslladaren a Olot i s'emportaren la major part…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina