Resultats de la cerca
Es mostren 6443 resultats
ibn ‘Arabī
Filosofia
Filòsof i místic andalusí.
Residí en nombroses poblacions de l’Àndalus, del Magrib i d’Orient Escriptor molt prolífic, la seva obra més notable és al-Futūḥat al-Makkiyya , on exposa la seva filosofia i explica com li fou revelada Accentuava la separació entre Déu i els éssers creats, però admetia la possibilitat d’una ascensió mística, “viatge” que exposà a la Tuḥfat al-safara ilā haḍrat al-barara La seva mística respon a un monisme existencialista, doctrina immanentista que arriba a l’extrem de considerar indiferent qualsevol religió opinió per la qual sovint fou considerat heretge Es destacà especialment en l’…
Pere Niçard
Pintura
Pintor.
Apareix documentat a Mallorca en un contracte que signà el 1468, juntament amb Rafael Moger, per a fer el retaule de Sant Jordi , en el qual contracte es diu que Niçard farà la taula central i les predelles, que és precisament el que s’ha conservat Museu Diocesà de Palma Aquesta obra, que és l’única que es té d’ell amb seguretat i que consta que el 1470 encara no havia acabat, reflecteix una altra obra del mateix tema de Van Eyck, desapareguda És una mena de pintura eclèctica, amb elements d’influència alhora flamenca, italiana i francesa Fou el primer a difondre la pintura flamenca a…
Berthe Morisot
El bressol , de Berthe Morisot (1873) (Musée d’Orsay, París)
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintora francesa.
Deixebla de CCorot 1862-68, assimilà les seves influències fins el 1874 Cacera de papallones , 1874, coll particular, París Des del 1868 fou deixebla i model d’EManet, de qui esdevingué més tard cunyada, i fou progressivament influïda per aquest El bressol , 1873, Musée d’Orsay, París Bé que el seu estil propi s’estabilitzà entre el 1877 i el 1879 Dona al tocador , 1879, Musée d’Orsay, a partir del 1880 rebé la influència d’ARenoir El cirerer , 1891, coll particular, París Des del 1874 prengué part en totes les exposicions impressionistes i compartí totes les vicissituds del grup, però…
Bernat de Mora
Escultura
Escultor.
A 26 anys anà a Baza Andalusia, on es casà i emparentà amb la família Mena Installat a Granada el 1650, fou un quant temps cap del taller dels Mena En arribar Alonso Cano a Granada fou deixeble seu Les seves obres conegudes són posteriors a aquesta influència Ecce Homo Granada, Capilla Real, Sant Miquel Granada, ermita del sant, Sant Rafael i Sant Joan de Déu Granada, església de Sant Joan de Déu Diverses vegades l’ajudaren els seus fills Raimon, Cecili, José de Mora i Diego de Mora Granada 1658 — 1729, que obrí taller propi el 1682 i té obres a la catedral, al convent de la Mercè, al de les…
coreà
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada per uns 57 milions de persones a la península de Corea i a l’illa de Cheju, a la Xina (1 milió) i al Japó (663.000).
Formada a partir del parlar de Seül, consta de set vocals fonamentals i de vint-i-cinc consonants Té numeració decimal i fa un gran ús de sufixos que serveixen per a formar mots nominals, a partir principalment de radicals variables El verb és impersonal i no té noció del nombre La classificació lingüística no ha estat fixada encara, bé que hom la relaciona amb les llengües altaiques, tanmateix amb reserves Però cal notar la influència xinesa, sobretot en la llengua sàvia i en les classes intellectuals, a causa de la colonització de la regió pels xinesos segle II aC, de l’entrada del budisme…
congregacionalisme
Cristianisme
Sistema protestant d’organització eclesiàstica que presenta l’Església local com a cos de creients independents i autònom regit per l’Escriptura i que té el Crist com a únic cap (és a dir, sense cap autoritat sinodal o episcopal).
Aparegué a Anglaterra al segle XVI, entre els puritans, com a protesta contra el sistema presbiterià i anglicà Robert Browne i Joan Robinson en foren els principals dirigents, però tingueren l’ajut d’homes com Cromwell i Milton A Amèrica del Nord han exercit una gran influència Les Esglésies congregacionalistes són agrupades en el Consell Congregacionalista Internacional, que l’any 1970 es fusionà amb l’Aliança Reformada Mundial Als Països catalans, el congregacionalisme no forma una confessió definida, sinó que es manifesta en l’administració eclesial de la majoria de les comunitats…
art pop
Art
Moviment artístic que pren com a punt de referència la cultura de massa.
L’art pop emfasitza l’accessibilitat, fins al punt de banalitzar-los, dels objectes de consum propis de l’anomenada “societat opulenta”, dels quals subratlla també la impersonalitat i el caràcter accessori i repetitiu Amb aquest propòsit, recorre a la juxtaposició, la seriació, l’aïllament i l’engrandiment dels objectes més quotidians per mitjà de tècniques de la publicitat Hom ha vist en l’art pop tant una denúncia com una exaltació de la societat de consum Sorgit a la fi dels anys cinquanta, s’ha estès ràpidament arreu del món occidental a partir dels dos focus originaris els…
Gabriella Gavagnin-Capoggiani
Literatura italiana
Filòloga italiana.
Doctorada el 1998 amb la tesi La letteratura italiana nella cultura catalana nel ventennio tra le due guerre, 1918-1936 percorsi e materiali , és professora titular de filologia italiana del departament de filologia romànica de la Universitat de Barcelona Estudiosa de la influència italiana en la literatura catalana als s XIX i XX, ha publicat De Leopardi a Ungaretti Un segle de poesia italiana en les versions de poetes-traductors 2001, Classicisme i Renaixement una idea d’Itàlia durant el Noucentisme 2005 i L’art de traduir Petrarca Versions catalanes del Cançoner 2009 Ha destacat també com…
George Anastaplo
Filosofia
Filòsof i jurista nord-americà.
Estudià amb Leo Strauss , de qui rebé una gran influència, a la Universitat de Chicago, on es graduà el 1960, després d’haver combatut a la Segona Guerra Mundial Rebutjat per a la pràctica de l’advocacia pel fet d’ésser considerat simpatitzant del comunisme, després de guanyar-se la vida uns anys com a taxista, el 1971 inicià una carrera acadèmica centrada a la Loyola Chicago School of Law El seu àmbit d’estudi fou la filosofia política clàssica i moderna També feu importants reflexions sobre el dret constitucional americà, en el qual destacà per les seves interpretacions més favorables a les…
Joaquín Ruiz de Arbulo y Bayona

Joaquín Ruiz de Arbulo y Bayona
Arqueologia
Arqueòleg navarrès.
Es formà a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de J Maluquer de Motes i de M Tarradell i on es doctorà el 1985 Professor de la Universitat de Lleida 1986-2009, és catedràtic d’arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili des del 2010 i investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica Expert en arqueologia urbana i en divulgació del patrimoni, ha estudiat el món grec i romà a Catalunya a les ciutats d’Empúries i Tàrraco, i també la influència del món clàssic en la cultura ibèrica Ha publicat, amb altres autors, Ampurias romana Historia, arquitectura y arqueología 1993,…