Resultats de la cerca
Es mostren 10895 resultats
Baltasar Pijoan i Soteras
Metge.
Germà de l'historiador i tractadista d’art Josep Pijoan i Soteras Fou professor de bromatologia, semiologia i terapèutica i secretari de l’Escola d’Infermeres de la Mancomunitat Presentà el treball L’ensenyament d’infermeres a Catalunya al Congrés de Metges de Llengua Catalana 1919 L’any 1933 fou nomenat director de l’Escola d’Infermeres de la Generalitat
basquetbol adaptat

Partit de bàsquet amb cadira de rodes entre el GA M Joventut de Badalona, i el MIFAS ESPLAIS de Castelló d’Empúries
Arxiu GAM Joventut
Basquetbol
Esport de pilota practicat per persones amb alguna discapacitat física, sensorial o intel·lectual.
Segons el tipus de discapacitat, es diferencien tres especialitats de basquetbol adaptat El bàsquet amb cadira de rodes és una especialitat d’aquest esport practicada amb cadira de rodes, principalment per persones amb discapacitat física Segueix el reglament del bàsquet ordinari però presenta algunes adaptacions a les particularitats de la pràctica amb cadira de rodes a més, es procura harmonitzar les categories segons el grau de discapacitat Aquest esport té un intens calendari, tant en l’àmbit estatal com en l’internacional, i és un dels més destacats dels Jocs Paralímpics La Federació…
Colobra de collar
Morfologia La colobra de collar Natrix natrix , un cop adulta, acostuma a presentar coloració uniforme, d’un verd grisenc més o menys fosc, i sense el collar que li és característic en els estadis juvenils i que li dona el nom Hom la identifica per les escates carenades pròpies del gènere i per les tres escates postoculars, que s’aprecien bé a la fotografia Javier Andrada És una serp robusta que pot arribar als 120 cm de longitud, però que sovint és més petita El seu cap és oval i ben definit i l’ull, de mida mitjana, s’orienta lateralment És robusta, però el seu tronc no és gruixut Presenta…
Santa Anna de Montadó (Isona)
Art romànic
Situació Vista de llevant d’aquesta església abandonada, però amb una estructura encara sencera i digna de ser preservada ECSA - JA Adell L’església de Santa Anna de Montadó és situada a frec del cingle de la serra de Comiols, en una posició dominant sobre els terrenys de la conca de Meià Mapa 33-12290 Situació 31TCG412536 Per anar-hi cal prendre un camí que surt de la carretera del port de Comiols a Sant Salvador de Toló, en direcció sud, que en 3,5 km de bon recorregut arriba a la casa Castellí Des d’aquí cal prendre una pista, abandonada, que en 1 km més porta al límit de cingle, on hi ha…
Colobra llisa meridional
Morfologia La colobra llisa meridional Coronella girondica presenta un aspecte general molt semblant a la seva congènere europea, però posseeix una brida fosca transversal al musell i daus clars i foscos al ventre Oriol Alamany Aquesta serp és petita i esvelta, amb el cap petit i allargat La morfologia general és força semblant a la de l’espècie precedent La seva folidosi, en canvi, presenta petites diferències l’escata rostral és menuda i no s’introdueix entre les supranasals Té una escata preocular i dues de postoculars les escates supralabials són vuit, i la quarta i la cinquena són sota…
Figures de calidoscopi
Literatura catalana
Novel·la de Ramon Solsona, publicada l’any 1989.
La retòrica contemporània aplicada a la narrativa ha inventat el terme novella calidoscòpica per a referir-se a l’artefacte narratiu que intenta traslladar a les pàgines d’una novella els jocs de miralls i la fantasia de les figures canviants de l’instrument òptic anomenat calidoscopi Aquest estri consisteix en un tub dins del qual hi ha miralls i fragments de vidres de colors La disposició dels miralls és peculiar i reflecteixen una figura de simetria variada que varia illimitadament cada vegada que el tub s’agita Dins de la narrativa contemporània, s’aplica al treball del novellista que…
pol·len
pol·len de carbassonera
© Fototeca.cat
Botànica
En els espermatòfits, polsim format en l’antera i constituït per cèl·lules esporals de forma arrodonida i de 5 a 100 μ de diàmetre (els grans de pol·len
).
En els sacs pollínics, les cèllules mares del pollen originen per meiosi els grans de pollen El sac pollínic i els grans de pollen equivalen respectivament al microsporangi i a les micròspores dels pteridòfits heterosporis La cèllula pollínica germina i constitueix el gametòfit masculí, que consta almenys d’un nucli vegetatiu i d’un nucli generatiu Un gra de pollen presenta, a més de la paret pròpia de la cèllula, que també és la del tub pollínic, una membrana interna, la intina , constituïda principalment per cellulosa, i una membrana externa, l' exina , formada per esporopollenina, una…
pirita
pirita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfur de ferro, FeS2, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic.
El seu nom prové del grec 'pedra de foc', perquè fa guspires en ser colpejada És paramagnètic Les formes cristallines més corrents són l’hexàedre, l’octàedre i el dodecàedre pentagonal o piritoedre Les cares dels cristalls sovint presenten estries També pot aparèixer en masses granulars, radiades o globulars Presenta un tipus de macla d’interpenetració anomenada pyrítes 'pedra de foc', perquè fa guspires en ser colpejada És paramagnètic Les formes cristallines més corrents són l’hexàedre, l’octàedre i el dodecàedre pentagonal o piritoedre Les cares dels cristalls sovint presenten estries…
xipriota
Lingüística i sociolingüística
Dialecte grec antic, estrictament vinculat a l’arcàdic (arcadicoxipriota) i potser també al pamfili (aqueu, documentat a l’illa de Xipre, on fou establert amb l’arribada dels colonitzadors grecs.
És representat gràficament en una escriptura sillàbica, procedent de la Creta minoica, transformació de l’antiga lineal A escriptura lineal, en caràcters anomenats xiprominoics i que daten aproximadament de l’edat del bronze Mantinguda encara en inscripcions del final del s II aC, aquesta escriptura sillàbica és, de fet, poc apta per a l’expressió de la llengua grega, tant per a les acumulacions de consonants com per a les terminacions travades, atès que només representava síllabes lliures així, pe-re-ta-li-o-ne per Ἐδαλίων, pa-ta per πάντα, a-po-ro-ti-tai per Ἀφροδίτa Ultra l’escriptura, el…
Ontario
Divisió administrativa
Província del Canadà, limitada per Quebec a l’E, el riu Sant Llorenç i els Grans Llacs al S, Manitoba a l’W, i les badies de Hudson i James al N.
La capital és Toronto El territori, pla en gran part, acusa en conjunt els efectes de la glaciació, amb presència de nombroses conques lacustres i acumulació de dipòsits morènics A la forta immigració del s XIX s’ha afegit un notable creixement natural, per la qual cosa la xifra d’habitants passà de 950 000 el 1851 a 1 900 000 el 1900 i a 3 432 000 el 1930, xifra que doblà en els trenta anys següents La indústria és la primera activitat econòmica Es destaquen la siderúrgia, la fabricació de maquinària agrícola, automòbils, construccions elèctriques i la indústria química i alimentària Toronto…