Resultats de la cerca
Es mostren 151054 resultats
María Teresa Prieto
Música
Compositora asturiana.
Inicià els estudis musicals a l’Escola de Belles Arts d’Oviedo i els continuà al Conservatori de Madrid, on estudià piano amb José Cubiles i harmonia i composició amb Benito García de la Parra i Nemesio Otaño El 1936 es traslladà a viure a Mèxic, on prosseguí la seva tasca compositiva S’interessà per l’evolució de l’estètica musical i dels seus procediments tècnics Amb l’adopció de la tècnica modal Cuarteto modal , Seis canciones modales , sense refusar un nacionalisme musical proper al de M de Falla Sinfonía asturiana o influïda per Carlos Chávez Chichen-Itzá , arribà també…
Magdalena Martínez
Música
Flautista valenciana.
Estudià al Conservatori de València, i continuà la seva formació amb Alain Marion i Raymond Guiot al Conservatori de París, on es diplomà amb un primer premi Es perfeccionà a la Universitat de Bloomington Estats Units, amb Peter Lloyd, i a la Royal Academy of Music de Londres, amb William Bennett Obtingué els primers premis del Concurs Nacional de Joventuts Musicals de Música de Cambra i Solista, així com el primer premi de la Woodwinds Competition de la Universitat de Bloomington Com a solista ha collaborat amb l’Orquestra de Cambra d’Europa, la Simfònica de Jerusalem, Hallé de…
Andreu Goñi i Otermín
Música
Violinista i director probablement valencià.
Es formà musicalment a Madrid, on estudià al conservatori i fou alumne de violí de J Monasterio Esdevingué primer violí a la Sociedad de Conciertos de Madrid, lloc que ocupà durant poc temps, ja que guanyà la plaça de professor de violí i viola al Conservatori de Música de València Dirigí l’anomenada Orquestra Goñi, formada per nombrosos estudiants de música de València, que fou activa des dels primers anys de la dècada del 1890, tot presentant obres de WA Mozart o L van Beethoven Home molt actiu, pertanyé també a la Societat Valenciana de Quartets, entitat que volia divulgar el…
Liliana Maffiotte i Olivencia
Música
Pianista i pedagoga catalana.
Estudià al Conservatori del Liceu amb M Llatas i posteriorment amplià la seva formació amb M Canals, P Barbizet, A Mazzatti i M Deschaussées Guanyà la Medalla d’Or del Concurs Internacional "Viotti" d’Itàlia 1965 i la primera medalla del Concurs Maria Canals 1971 L’any 1983 obtingué el Premi Nacional de Música del Ministeri de Cultura espanyol per l’enregistrament d’un disc amb obres de F Poulenc i E Satie Molt vinculada a la música contemporània, ha estat convidada a participar en diversos festivals internacionals, com els de Venècia, l’Havana, Ginebra, Minsk, Barcelona o París…
Paulí Masip i Roca
Cinematografia
Guionista i periodista.
Vida De jove visqué a Logronyo, on fundà i dirigí "La Nueva Rioja" Després feu de traductor a París i fou director de "La Voz" de Madrid, on edità crítica de teatre durant la dècada del 1920 A continuació es traslladà a Barcelona, on fou redactor en cap de "La Vanguardia" S’exilià a París i participà en l’expedició de refugiats que anaren a Mèxic, durant la qual escriví Cartas a un emigrado español 1939 A Mèxic collaborà en revistes i diaris, publicà crítica cinematogràfica a "Cinema Reporter" 1943, teatre, assaig i novella A partir del 1941 feu d’argumentista, adaptador i dialoguista d’una…
zummara

Zummara
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta de llengüeta senzilla.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de llengüeta senzilla Conegut ja en l’antic Egipte, es tracta d’una de les moltes variants de clarinet doble que, amb diferents noms, era coneguda per diverses cultures del Pròxim Orient i l’Àfrica del nord Consisteix en dos tubs cilíndrics, de canya o de fusta, lligats en parallel, que tenen entre quatre i sis fo-rats digitals perforats també en parallel a l’extrem superior dels tubs hi ha, tallades a la mateixa canya o amb un petit tros de canya que s’insereix dins del tub, les dues llengüetes idioglotes L’instrument té a l’extrem inferior dues…
posició
Música
En la tècnica de certs instruments, cadascuna de les col·locacions o distàncies fixes -respecte a un punt de referència- de les mans sobre l’instrument a partir de les quals es produeixen sèries diferents de notes.
Els procediments d’execució basats en posicions fixes són propis dels instruments de corda amb mànec i dels instruments de broquet amb colissa trombó En aquests darrers, amb les diferents extensions del braç -fins a set posicions diferents- es modifica la llargada acústica del tub En els instruments de corda, les diferents posicions corresponen a cadascuna de les collocacions fixes de la mà sobre el mànec En la tècnica violinística, cada posició abraça un àmbit de cinquena sobre una mateixa corda Així, doncs, en la primera posició -la més propera al claviller- la corda sol la…
conjunt/disjunt
Música
Adjectius que s’apliquen als graus d’una escala segons si són adjacents o no adjacents, respectivament, en un sistema escalar concret.
Així, en el sistema heptatònic, la tònica i la sensible són graus conjunts, mentre que la tònica i la dominant són graus disjunts També s’aplica al moviment melòdic, en què s’anomenen intervals conjunts els que impliquen graus conjunts 2a M, 2a m i 2a aug i intervals disjunts els que impliquen graus disjunts intervals majors que els de 2a Cal destacar, però, l’aspecte qualitatiu d’aquest concepte mentre que un interval de 3a dis és un interval disjunt perquè implica dos graus no consecutius per exemple, sensible i segon grau rebaixat, un interval com la 2a aug, que és…
nadala
Literatura
Música
Cançó nadalenca.
La vitalitat del gènere, la seva llarga conservació i la seva qualitat folklòrica provocaren que els texts, qualsevol que fos llur procedència, es convertissin en anònims i peculiars productes poètics de la collectivitat, que els elaborà al llarg d’una transmissió oral i dins un costumari periòdicament actualitzats Els seus temes —les profecies, l’anunciació, les lloances a Maria, l’anada a Betlem, el naixement, l’anunciata i l’adoració dels pastors, els Reis, Herodes, els Innocents, etc— provenen de fonts eclesiàstiques —canòniques, apòcrifes i llegendàries— i de fonts populars…
patent de navegació
Transports
Dret marítim
Document lliurat per les autoritats de marina, que autoritza un vaixell per a la navegació.
A l’Estat espanyol, segons les ordenances de la matrícula de marina i les de la marina de guerra del s XVIII, cap vaixell no podia navegar sense patent, sota pena de confiscació d’aquest i de la seva càrrega L’ordenança del 20 de juny de 1801 i les ordres reials del 1856 i el 1841, confirmaren aquestes mesures, amb certes excepcions per als vaixells de Biscaia i de Guipúscoa Els vaixells costaners en tenien prou amb una simple llicència del comandant de la província marítima Inicialment, en les patents de navegació es fixaven les mars per on havien de navegar els vaixells però…